Els comerciants de la Diagonal tornen a estar en guàrdia pel tramvia. Quan semblava que Ada Colau hauria de desistir per la falta de suport entre els partits de l’oposició, Ernest Maragall ha donat oxigen als comuns per aprovar una de les mesures estrella del seu mandat. El gir inesperat d’ERC, que ara s’avé a negociar la connexió del Trambaix i el Trambesòs, ha encès les alarmes dels botiguers del tram central de la Diagonal.
“Si s’acaba aprovant la connexió del tramvia, mataran el comerç”, alerta el gerent de l’Associació Diagonal Barcelona, Àlex Miró. Els comerciants temen que el tramvia “desertitzi” la Diagonal en un moment crític per a les botigues, que tot just comencen a recuperar-se i “a veure la llum” després de molts anys de crisi. “Ja vam tenir una reforma molt important fa només cinc anys i tornar a aixecar el carrer és innecessari”, explica Miró.
[r:1]
Malgrat que hi ha estudis que asseguren que la reforma implicarà un augment de la facturació comercial –com el presentat l’any passat per l’Institut Cerdà–, els comerciants estan convençuts que una nova època d’obres suposaria “una baixada d’ingressos inassumible per moltes botigues”. De fet, el mateix estudi reconeixia que la fase d’obres és “el punt negatiu” del projecte i estimava un període de recuperació d’entre un i quatre anys.
Tampoc donava grans perspectives a les zones més consolidades de l’avinguda, com el tram entre Francesc Macià i passeig de Gràcia, on les seves estimacions donaven un exigu creixement de la facturació del 2%, mentre que a la part que va de Sardenya a Badajoz –propera a Glòries–, sí que li augurava un futur més optimista amb un increment del 22% gràcies a l’augment potencial de clients.
La Diagonal busca el seu lloc a Barcelona
La junta de l’associació fa mesos que treballa en un nou pla estratègic per “obrir la Diagonal a Barcelona” i considera que el tram central de l’avinguda necessita “temps, calma i seguretat jurídica” per acabar de trobar el seu lloc a la ciutat. Està envoltada d’altres eixos comercials importants com el passeig de Gràcia i rambla Catalunya, que tenen un públic molt definit, i no volen ni sentir a parlar de més obres i canvis. “Entre l’amenaça contra les terrasses i el debat constant sobre el tramvia hi ha moltes cadenes que opten per buscar locals en altres zones de la ciutat”, lamenta.
“La Diagonal és un centre comercial a l’aire lliure que aposta per l’excel·lència, però no pel luxe”, matisa el gerent de l’entitat. “Molts barcelonins ens veuen com una avinguda cara i exclusiva, però aquí hi pots trobar des d’una Òptica Cottet fins a un Zara o un A Loja do Gato Preto, que són botigues que també estan a La Maquinista o al portal de l’Àngel”. Molts d’aquests establiments han sobreviscut a la crisi econòmica i a la reforma que es va fer entre 2014 i 2015.
Una oposició que ve de lluny
Des de llavors han conviscut amb la constant amenaça d’una nova transformació per encabir-hi el tramvia. “L’associació va néixer el 2010 per fer un front comú entre veïns, comerciants, restauradors i propietaris per oposar-nos a la consulta que va fer Jordi hereu per reformar la Diagonal i no hem canviat d’opinió”, avisa Miró. “Barcelona té altres prioritats i gastar tants milions en una reforma que no té suport ciutadà és una pèrdua de temps i de diners”.
Els comerciants, igual que alguns partits com el PDECat, aposten pels busos elèctrics i la línia D30, “l’única de la xarxa ortogonal que no s’ha posat en marxa”. Consideren que el tramvia, en lloc d’aportar solucions, “tallarà la ciutat i desertitzarà la Diagonal”. El seu principal temor és que el tramvia polaritzi el tram central de l’avinguda i la converteixi en una zona de pas que connecti “El Corte Inglés i l’Illa Diagonal amb el centre comercial de Glòries”.
A més, també perjudicarà algunes línies d’autobús com la 7, que és una de les més rendibles de TMB, amb uns sis milions de validacions anuals, i que serveixen per costejar altres busos que són deficitaris. Tampoc veuen clar “com es gestionarà el trànsit de cotxes que s’expulsara de la Diagonal i que s’hauran d’absorbir per altres carrers de l’Eixample, amb l’inevitable augment de la contaminació”.
1 
1 