Felip Puig (Barcelona, 1958) ho va ser tot a Convergència i Unió i ara es mira la política des de segona fila, però la segueix portant a la sang. Fa molt de temps que no dona una entrevista però ha accedit a parlar amb el TOT Barcelona en un dia complicat. Hi ha hagut un accident al Trambesòs i ell, com a president de l’empresa concessionària, Tram, des del 2016, ens dona fora de micròfon tot tipus de detalls sobre el sinistre. Està preocupat per l’estat de la maquinista, que ha resultat ferida greu. Aquesta és la seva nova vida. Però no oblida el passat. És molt sever amb l’acció política de Convergència i amb l’alcaldessa Ada Colau va amb peus de plom.
Ha vingut sense bat?
(Rialles) Sempre ha sigut virtual. Havent sigut secretari d’organització, portaveu de l’oposició i conseller d’Interior, em van atorgar un paper de batejador insaciable, però era més per home dur que per altres atribucions. El bat de beisbol estava molt ben caracteritzat al Polònia. Feia riure.
N’hi van regalar alguns….
I tant! En tinc tres, de bats de beisbol, a casa, guardats.
Felip Puig, durant l’entrevista amb el TOT Barcelona / Jordi Play
Que li agrada més de Barcelona?
La seva petja històrica i cultural i la seva dimensió molt humana que la fa més propera que altres grans ciutats.
I el que menys?
La poca convicció en la capitalitat cultural i catalana que ha demostrat en els darrers cent anys. Barcelona no pot ser una ciutat estat sense una pàtria, sense una nació, sense una realitat territorial diversa, com no ho és cap capital europea. Aquesta és una dimensió que li falta de cara al futur.
O sigui, Barcelona, capital de la República?
Barcelona, capital de Catalunya. El país és més important que la forma d’estat.
Barceloní o la vida et va portar a ser barceloní?
Soc nascut al Putxet però Barcelona em va expatriar. Visc al Vallès. Barcelona és una gran ciutat per treballar i per gaudir, però viure en un poble petit també en té els seus atractius.
Felip Puig: “És important completar la línia 9 del metro i la unió dels tramvies. És una resposta positiva i no coercitiva als episodis de contaminació”
Com va viure els aldarulls del passat 21 de desembre?
Amb preocupació. Però, sorprès favorablement per la petita dimensió del que vàrem tenir. Creia que hi hauria més soroll, més enrenou i més disturbis.
Es va sentir lliure de no ser el conseller d’Interior aquell dia?
No. Ser conseller d’Interior marca, et deixa petja. Vaig ser molt conscient de la transcendència de tenir la responsabilitat sobre la llibertat i la seguretat dels meus conciutadans. La gestió de les emergències i l’ordre públic en una persona amb vocació política deixen una empremta molt profunda. Sempre penso com resoldran els problemes els actuals responsables del país.
La dimissió li van demanar més a vostè o al conseller Buch?
Les peticions de dimissió al conseller d’Interior van en el sou. Amb mi es van esperar una mica més. Al conseller Buch no li han donat ni un minut.
Felip Puig: “Hi ha dues visions del PDECat. Una CUP de dretes o una Convergència adaptada als nous temps. Jo aposto per aquesta segona”
La política ja li queda lluny? No tornarà?
No. Vaig estar més de 25 anys en política, com a vocació i com a compromís amb el partit i en un projecte de país. El 15 de gener de 2016 vaig tancar la carpeta i no tinc cap pàgina per escriure en política més enllà d’opinar del que passa en el país. No tornaré ni a primera ni a segona línia. Jo no vaig fer un pas al costat.
Que van fer malament a la seva etapa?
Més enllà de la meva sensació de Pepito Grillo, soc corresponsable dels errors de Convergència. Vam començar a cometre errors no a partir del 2015, sinó a partir dels 2012. Ens vam equivocar precipitant unes eleccions que ens van afeblir, en no saber controlar i gestionar des d’un lideratge més conscient del difícil equilibri entre els sentiments i la racionalitat. A partir del 2012 no vam estar a l’alçada de la nostre tradició política.
Felip Puig: “A l’alcaldessa no li va agradar el meu nomenament com a president del Tram. Vaig entendre que era una qüestió de gustos”
I ara no queden ni les cendres de Convergència. Es veu reflectit en el PDECat?
Soc militant del PDECat. Tenim un debat intern molt intens i molt dur sobre el futur. L’haurem, o hauran, de superar i afrontar. N’hi ha dues visions. Una CUP de dretes o una Convergència renovada i adaptada als nous temps. Jo aposto per aquesta segona, però no sé pas per on es decantarà finalment el partit.
No el veig molt partidari de la Crida?
No, no. No em faré de la Crida en cap moment.
Felip Puig, el dia de l’entrevista amb el TOT Barcelona / Jordi Play
Tornem a Barcelona. Cal un tramvia més gran a la ciutat?
Com a empresa hem de ser prudents i discrets. Som la concessionària d’un servei públic. La decisió és de l’Ajuntament i les institucions. Aquesta decisió ha de ser en la línia d’una mobilitat més sostenible i més intel·ligent. Jo crec que és important completar la línia 9 del metro i la unió dels tramvies. Em sembla una aposta per afavorir el transport públic. És una resposta positiva i no coercitiva als episodis de contaminació o d’altres limitacions, com s’imposen a tota Europa. Barcelona té una gran oportunitat per completar una xarxa de transport públic eficient.
Creu que hi ha un pla de mobilitat a Barcelona, cotxes inclosos?
El cotxe forma part de la manera de moure’s dels barcelonins i dels que surten i entren a la ciutat per raons de feina, lleure o estudis. Cada vegada hi haurà més mobilitat no obligada, més demanda de persones que es mouen per altres motivacions. El cotxe forma part de la mobilitat, encara que és evident que hem de recuperar més espai per a la mobilitat col·lectiva, amb un punt de modernitat tecnològica, justícia social i de contribució a la sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic.
Felip Puig: “No em faré de la Crida en cap moment”
Es pot abaratir el transport públic?
El cost del transport a Barcelona és dels serveis més econòmics respecte d’altres grans ciutats europees. Hem de valorar el que s’ha aconseguit, com la integració tarifària, cosa que no tenen en ciutats com Madrid. Això és un model d’èxit que hem de completar i engrandir.
Ha millorat relacions amb l’alcaldessa de Barcelona?
Amb l’Ajuntament de Barcelona sempre ens hem entès molt bé. Espero que segueixi sent així. Nosaltres som una concessió de la Autoritat del Transport Metropolità en què Barcelona té el 25%. Ens entenem amb els nou municipis metropolitans i tenim amb tots ells bones relacions.
S’ha escapolit de la pregunta. Em referia a l’alcaldessa, no a l’Ajuntament.
Crec que l’alcaldessa entén la qualitat del servei que estem oferint i així ens ho fan saber des de l’ATM. En el seu moment, a l’alcaldessa no li va agradar el meu nomenament com a president del Tram. Vaig entendre que era una qüestió de gustos, i contra gustos no n’hi ha disputa.
Felip Puig: Barcelona, capital de la República? Capital de Catalunya. El país és més important que la forma d’estat
Qui li agrada més com a candidat de Barcelona?
Soc militant del PDECat. Vull un alcalde sobiranista i que defensi un gran centre polític com va defensar l’alcalde Trias.
Però, en l’espai al que es refereix tenim Jordi Graupera, Neus Munté, Ferran Mascarell…… [quan es va fer l’entrevista encara no havia saltat la notícia que Joaquim Forn es perfila com a cap de llista del PDECat].
Si soc lleial a la meva militància, donaré suport personalment al candidat que presenti el PDECat.
La potència de Barcelona ha quedat malmesa pels darrers anys d’inestabilitat política?
Jo crec que gens. El que sí que crec és que les grans decisions estratègiques de futur han quedat, d’alguna manera, sense que siguin a l’agenda política prioritària. I això em preocupa de cara a les oportunitats que podem perdre en els propers anys, com nous models de gestió, obres d’infraestructura, i sobretot, perquè Barcelona té les condicions per ser una de les grans capitals culturals d’Europa i del món, i ha de reforçar els seus vincles amb el país.
Però, creu que aquest debat es produirà a les properes municipals?
No. Lamentablement, no es donarà el context necessari per retrobar punts de trobada i de consens a curt termini. Les municipals marcaran un repartiment de joc entre les diferents opcions polítiques, i aquí és on s’ha de treballar per constituir un govern fort per a Barcelona.
L’alcaldessa ho ha fet bé?
Entendrà que aquesta pregunta no li contesti com a president del Tram. Hem tingut bones relaciones i coincidíem en apostes estratègiques que l’Ajuntament volia tirar endavant i que finalment no ha aconseguit. Aquesta pregunta l’hauran de contestar els ciutadans el proper 26 de maig.
