L’ex tinent d’alcalde i exconseller d’Interior Joaquim Forn està acabant de decidir si accepta ser el cap de llista per Barcelona del PDECat, una candidatura que aspiraria també a representar la Crida per Catalunya, tot i que fonts d’aquesta formació adverteixen que de moment és impossible que hi hagi cap pacte “perquè encara no s’ha fet el congrés constituent i no hi ha òrgans amb potestat per arribar a cap acord amb ningú”.
Pel que fa al PDECat, diverses fonts han assegurat al TOT Barcelona que la decisió no està presa però que està molt madura. “No està tancat” és l’expressió més repetida, però el cert és que els mateixos que la pronuncien estan igualment interessats a veure aquest plantejament fet realitat.
[r:7]
El primer que cal per què es pugui dur a la pràctica és que Forn doni el sí definitiu. Ja fa mesos va estar molt a prop de prendre aquesta decisió i al final es va fer enrere, en part perquè el seu entorn personal no ho veu clar perquè considera que el pot perjudicar de cada al judici: un dels seus arguments de defensa és el fet d’haver dit que deixava la política, de manera que és possible que els seus advocats li recomanin evitar que es torni a implicar en la primera línia política, encara que sigui a nivell municipal.
Si finalment accepta ser l’alcaldable, Forn vol tenir la potestat de fer ell la llista, sense quotes imposades. Això no vol dir que no estigui disposat a encabir les sensibilitats essencials, que serien preservar un bon lloc a la llista per a Neus Munté –escollida a les primàries del PDECat– i donar representació a la Crida, l’entorn de Puigdemont.
Malestar a la Crida per la “utilització” del seu nom
El punt de la relació amb la Crida és un dels més delicats. Podria resoldre per dues vies: que Elsa Artadi fos la número 2 –ningú perd de vista que Forn té possibilitats d’estar encara pendent de sentència i fins i tot condemnat quan arribin les municipals, el 26 de maig– i que Ferran Mascarell s’incorpori a la llista, possiblement com a número 3.
Artadi ha rebut l’oferta directa de Forn i l’està valorant: no ho descarta però no té la decisió presa segons indiquen diverses fonts.
I pel que fa a Mascarell, al PDECat no va agradar gens que ell anunciés que està disposat a presentar-se sol com a alcaldable, sobretot perquè consideren que ho va fer precipitadament i en el moment que començava la vaga de fam dels presos, a la qual es va afegir Forn. Mascarell havia participat en una reunió a Lledoners amb Forn, Munté i Jordi Sánchez per parlar de l’objectiu de presentar una llista unitària de l’independentisme.
Però el problema és que la Crida està molesta “per la utilització” del nom de la plataforma impulsada per Carles Puigdemont i el d’Elsa Artadi, també molt pròxima al president exiliat, per fer atractiva una candidatura del PDECat en què només consideren indiscutible el nom de Forn.
Contrarestar l’efecte Ernest Maragall
El fet que ERC optés per Ernest Maragall com a alcaldable va fer veure al PDECat que la possibilitat de la llista unitària s’esfumava. I aleshores va rebrotar la idea de demanar a Forn que es posés al capdavant de la candidatura. Si Maragall volia ser la sortida per a aquells que es trobessin en el dilema de votar Ada Colau o Neus Munté –lligada al vell PDECat–, ells oferirien un altre debat: Colau, Maragall o un pres polític?
Mentrestant, Forn es reuneix cada setmana a la presó de Lledoners amb el president del PDECat, David Bonvehí, i continuen donant forma al projecte, que difícilment trobarà oposició fins i tot malgrat les tensions internes del partit i les que manté amb la Crida.
