La dissolució del Consell Comarcal del Barcelonès enfila el camí de la concreció després de 22 mesos en espera. L’òrgan supramunicipal va votar la seva pròpia supressió ja al març de 2017, però la tramitació al Parlament de Catalunya s’ha allargat més del previst a causa de la fi precipitada de la legislatura amb l’aplicació de l’article 155. Aquest dimecres es constitueix la ponència que decidirà el repartiment de les competències, personal i pressupost de la institució.
El del Barcelonès és un consell comarcal molt atípic. El formen només cinc ajuntaments: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i l’Hospitalet de Llobregat. En ser municipis de notable dimensió, no necessiten mancomunar serveis bàsics. I per aquelles actuacions en les que sí que els cal coordinar-se ja compten amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on tots cinc estan representats.
Creat el 1988, el consell ha anat perdent competències progressivament. Avui per avui exerceix sobretot tasques que li han delegat altres administracions. La principal és el manteniment de les rondes Litoral i de Dalt per encàrrec de l’AMB, però també gestiona la gossera, un parell d’equipaments juvenils al Barcelonès Nord i beques menjador. Durant els anys 90 i 2000 havia adjudicat abundant obra pública, sobretot habitatge a través de la constructora pública Regesa, que va fer fallida el 2012. Té una trentena de treballadors i gestiona un pressupost de 30 milions d’euros.
Les sospites d’irregularitats i manca de control han posat encara més en entredit la vigència de l’ens, que ara governen CiU i PSC però que històricament s’ha caracteritzat per una sòlida hegemonia socialista. A banda del deute públic que acumula, diverses empreses públiques dependents del consell han sortit esquitxades per trames de corrupció. Per exemple l’Audiència Nacional ha investigat Marina Badalona SA per presumptes connexions amb el cas Pretòria, mentre que la Sindicatura de Comptes va detectar irregularitats administratives en analitzar els comptes de 2005 a 2011, com pagaments injustificats d’adjudicatàries de Regesa a l’organització de l’andalusista Feria de Abril.
Celeritat màxima per arribar al 26-M
Inicialment Ciutadans, PSC i Junts per Sí havien presentat en paral·lel tres proposicions de llei per a la dissolució del controvertit consell comarcal. En vista de l’endarreriment acumulat, però, els quatre partits han acordat tramitar les proposicions de forma conjunta a partir del text base de JxCat i ERC. I és que el calendari polític imposa celeritat: la supressió ha de quedar resolta abans de les eleccions municipals del 26 de maig per tal que el plenari del consell ja no arribi a constituir-se automàticament amb l’inici del nou mandat.
A l’octubre els set partits parlamentaris van donar llum verda unànime a la dissolució i ara, en la ponència, entraran a discutir els detalls del trossejament. Cada un ha presentat les seves esmenes a l’articulat, posant l’accent en les seves prioritats polítiques: protecció de les condicions laborals del personal, derivació de les competències prioritàriament a altres administracions locals, rol de l’oposició en la presa de decisions… Un cop consensuat el manual d’instruccions, una comissió formada per la Generalitat, els cinc ajuntaments, la Diputació i l’Àrea Metropolitana s’encarregarà de liquidar el consell.
