“Obrim l’escola amb el hàndicap de no saber quan tornarà a fallar el mur. Fa uns mesos, es va desprendre un tros i va caure sobre un banc del col·legi, i es va reparar. Fa tres setmanes, vam trobar noves esquerdes a la paret, i també s’ha resolt. Que torni a trencar-se és únicament una qüestió de temps”. Ho explica el director de l’escola infantil i de primària Mestre Enric Gibert i Camins, Álvaro Molero, que cada matí ha d’estar pendent a la meteorologia per decidir què fa amb l’escola, quins espais deixa accessibles i com queda el pati abans que hi arribin els 512 alumnes a càrrec seu.
Els Bombers van haver d’actuar per solucionar les escletxes trobades en el mur que toca amb la zona d’esbarjo infantil del centre fa uns dies i els serveis tècnics del districte de Sant Andreu van confirmar que la reparació l’havia deixat com a espai “segur”. Familiars i docents, però, critiquen que se’ls comuniqués “l’estat òptim” de la paret verbalment sense arribar a confirmar-ho en cap document escrit. De la mateixa manera, recorden que l’única indicació de seguretat que han rebut fins ara, tant per part del cos de bombers com pel Consorci d’Educació de Barcelona, ha estat la de tancar l’accés a les zones perilloses si “fa vent”. Per posar-hi remei, i després de la pressió de l’Ajuntament de Barcelona, el consorci ha liderat una solució que consistirà a construir una tanca de protecció al voltant del mur, tal com han confirmat municipals a aquest diari.
La portaveu de l’Associació de Familiars d’Alumnes, Noemí Royes, ha expressat la indignació del col·lectiu davant aquest nou pla: “perdem més de dos metres d’espai al voltant del mur i la canalla encara quedarà més aglomerada”. Segons la interpretació veïnal, a més, aquesta proposta confirma les sospites que el mur no era segur tot i les reparacions.
L’ajuntament intenta adquirir el solar a través d’un intercanvi, però el propietari s’hi nega
Les darreres setmanes, a més, s’havia complicat l’accés al centre. El recinte té una entrada al carrer d’Irlanda, que utilitza el gruix de l’alumnat, i una altra al carrer del Vallès, destinada a rebre els 150 estudiants d’infantil. Aquesta segona, en dies de vent fort queda inutilitzada per la por a possibles despreniments. “Això suposa que mig miler de nens han de fer servir un sola porta a la mateixa hora. És una barbaritat”, sentencia el director. La proposta del Consorci d’Educació també s’ocuparà d’aquest inconvenient amb una modificació a la porta d’entrada dels més petits.
Sortir al carrer a l’espera de solucions
La història de reclamacions al voltant del solar s’havia enquistat amb el pas dels anys, però s’ha fet insostenible aquest curs. Les famílies, en veure que les garanties de seguretat no arriben, s’han organitzat per mobilitzar-se. Fins al punt d’interrompre el trànsit, com van fer la setmana passada amb una passejada per la Rambla Fabra i Puig, que va creuar l’avinguda Meridiana i va arribar a abordar l’alcaldessa Ada Colau, per sorpresa, per fer-li arribar la urgència de la reclamació.
Les famílies i el professorat, divendres passat, mentre tallaven el trànsit de Fabra i Puig / D.C.
En aquell moment, l’alcaldessa va comprometre’s a estudiar i donar resposta al problema. Tant és així que els darrers dies s’han intensificat les gestions del govern municipal, que va demanar al consorci el reforç de seguretat al voltant del mur i, alhora, va obrir un expedient de conservació al propietari del solar, que és el responsable legal de mantenir en condicions òptimes la seva finca.
Després de la tèbia resposta de la comunitat educativa a la solució del consistori, l’escola somia amb l’expropiació del solar com a remei definitiu i fi de tots els mals: guanyar espai, perdre la por i millorar els equipaments. Una possibilitat que l’equip de govern també està forçant a través d’una oferta al propietari que consisteix en l’intercanvi del solar per un altre terreny municipal. De moment, la primera oferta de permuta de l’Ajuntament va ser rebutjada per l’amo del solar i s’està preparant una segona proposta que arribarà les properes setmanes. Si funciona l’operació, el següent pas seria cedir el sòl al Consorci d’Educació i procedir a la demanda històrica d’ampliar l’escola.
“Tenim menys espai per alumne del que tenen les gallines ecològiques”
Però no és suficient. Les famílies dels alumnes, conscients del seu momentum per collar l’administració, s’han assessorat jurídicament i reclamen que s’exerceixi una expropiació que asseguren que “és possible”. Especialment si hi ha voluntat política, reclama Álvaro Molero, i recorda que “la permuta no és l’única via a explorar, ja que el propietari està disposat a acceptar una opció de compra”.
L’espai, el gran afectat
Els problemes amb el mur, que obliguen a acordonar una tercera part del pati, han estat la gota definitiva d’un got que feia temps que vessava aigua. Ara han perdut part de la zona d’esbarjo, però anteriorment van perdre una aula i un menjador petit per poder donar cobertura a dos ‘bolets’, el terme per referir-se als increments d’estudiants que a l’escola Mestre Enric Gibert i Camins s’ha traduït en més de 50 places extra. “Tenim menys espai per alumne del que tenen les gallines ecològiques”, clama la representant dels familiars, Noemí Royes.
Més de 400 alumnes dinen cada dia al menjador de l’escola, han de fer tres torns en una franja de temps “molt ajustada” i encara i així continuen els problemes d’espai. El director del centre no té despatx propi, sinó que comparteix una habitació petita amb dos companys més. I ara només els falta haver d’estar atents a quin dia fa per assegurar-se tenir els alumnes sans i estalvis. Les famílies i el professorat han dit prou, i sembla que el govern municipal comença a sumar-s’hi.
