Si Ada Colau tenia amb ella part del moviment animalista de Barcelona l’afer de la gossa Sota, morta a trets d’un guàrdia urbà, amenaça seriosament aquest suport i erosiona el que pogués quedar del perfil activista de l’alcaldessa de Barcelona. Una plaça Sant Jaume plena de gom a gom –només quedava lliure l’espai del pessebre de Nadal i, de fet, alguns manifestants hi estaven enfilats– ha exigit aquest dissabte a la tarda amb contundència i nervis a flor de pell –incloses algunes llàgrimes– que es faci “justícia per a Sota”. Això implicava la reclamació a l’alcaldessa d’actuar contra el policia que va disparar els trets, titllat d'”assassí” i insultat amb altres paraules més grolleres pels participants en la protesta.
Però la crítica al policia -“boti, boti, boti, guàrdia urbà qui no boti”, “sense pistola no sou ningú”, “que pagui l’assassí”– ha derivat aviat cap al qüestionament de l’alcaldessa. “Es veu que Colau és tan animalista que no se la veu enlloc en aquest tema”, ha dit l’orador amb el megàfon a la mà. I ha desfermat una xiulada que ha anat seguida de crits de “esa Colau, donde está?” i, minuts després, “Colau, dimissió”.
“Catalunya ha demostrat sempre que és la comunitat autònoma amb més collons en la defensa dels animals, i ara tornem a dir que si en toquen un [d’animal] ens toquen a tots”, ha afegit l’orador, enfilat en una pilona al costat de l’entrada principal de l’Ajuntament.
Tensió entre els manifestants
La porta de l’edifici estava tancada amb pany i forrellat i cap agent de la Guàrdia Urbana s’hi deixava veure. Alguns dels manifestants més exaltats si han acostat per clavar-hi cops, però dos homes amb actitud de dirigir el servei d’ordre de la concentració els han apartat, cosa que ha provocat tensió entre els participants en la protesta: els que volien sacsejar la porta de la seu consistorial han considerat reprimida la seva llibertat d’expressió per part d’algú sense autoritat per fer-ho, i els que desaprovaven el gest es queixaven que aquells espontanis “rebentaven” la convocatòria.
Mentrestant, continuaven els crits, les xiulades i les consignes cridades i cantades, i quan la llum del dia ha baixat una mica s’ha fet un minut de silenci amb les llanternes dels telèfons mòbils enceses i els aparells enlairats. A terra, hi havia espelmes i cartells en record de la gossa Sota i per reclamar que se li faci justícia.
[r:1]
En algunes de les pancartes es podia llegir “policia potencialment perillós”: una crítica sarcàstica a la Guàrdia Urbana o, almenys, a l’agent implicat en el cas –del qual tan afers interns com la mateixa Ada Colau diuen que va actuar en defensa pròpia– i a l’expressió “raça [de gos] potencialment perillosa” que els animalistes rebutgen.
