Un antic espai falangista reconvertit en casa ocupada per immigrants podria ser desallotjat de manera imminent. És l’avís que ha fet córrer l’anomenada Casa Àfrica, una finca del carrer Marià Aguiló –al barri del Poblenou– amb un llarg historial d’ocupacions. La casa centenària (1910) dona sostre a una vintena d’estrangers recent arribats des de la frontera sud que s’havien quedat sense alternativa després de ser atesos pels serveis municipals i la Creu Roja, majoritàriament. Ara afronten incrèduls el risc d’expulsió de l’espai en què s’han anat refugiant des de l’octubre. La plataforma Suport a Casa Àfrica ha fet una crida a concentrar-se en front de l’edifici el pròxim dimarts i ha convocat per divendres 11 una manifestació en contra del racisme.
El propietari de l’edifici és un fons d’inversió que no s’ha prestat a negociar amb els ocupants i que s’ha limitat a interposar una denúncia per la via judicial, segons expliquen fonts municipals. L’Ajuntament ja havia iniciat una mediació amb els ocupants que hi havia abans dels actuals immigrants. Fins fa pocs mesos hi havia joves del barri que feia temps que havien establert “una ocupació social autogestionada” perquè ja coneixien les intencions de la propietat, asseguren des del consistori. Però ara, a partir de l’arribada d’estrangers a la casa, majoritàriament des de la costa sud d’Espanya, la situació s’ha agreujat perquè involucra a persones “en situació de vulnerabilitat”, insisteixen les fonts municipals. Per això, per tal d’endarrerir el desnonament, el consistori està preparant un informe de vulnerabilitat que farà arribar al jutge.
Tot i això, Suport Casa Àfrica critica en un comunicat que la Creu Roja –l’entitat que garanteix que les persones que arriben a la frontera d’Andalusia puguin arribar a Barcelona en autobusos– “no disposi de places per atendre’ls i no ofereixi cap opció d’allotjament més enllà dels recursos municipals col·lapsats”. De fet, segons es va explicar la setmana passada en una roda de premsa conjunta del regidor de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i l’entitat solidària, la Creu Roja, aquesta “només té 140 places per donar un sostre als immigrants que arriben”. Al 2018 van venir un total de 4.758 persones. D’aquest nombre, només una petita part vol quedar-se a Barcelona i la resta continua el viatge fins al centre d’Europa. Asens va demanar més recursos a l’executiu de Pedro Sánchez per poder atendre’ls dignament.
“A nosaltres ens és igual que siguin verds, blancs o negres: són els nostres veïns”, diu la Maia, veïna del barri
L’Ajuntament assegura que tots els residents de la casa que anteriorment era coneguda com La Teixidora –desocupada per Mossos d’Esquadra el 2009 i tornada a ocupar mesos després– han passat pel Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que se’ls fa un seguiment des del districte de Sant Martí i que la majoria són sol·licitants d’asil. Les mateixes fonts detallen que, a més d’estar apuntats a la llista d’espera per entrar a un alberg municipal, són joves implicats amb el barri i amb ganes de prosperar, ja que part d’ells també s’han involucrat amb serveis d’impuls laboral de Barcelona Activa.
Els veïns, col·laboradors de l’ocupació
Montse Milà, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, veu amb poca esperança la lluita perquè es quedin, però assegura que els ajudaran: “Plantarem cara i assistirem a totes les convocatòries” per lluitar contra “una injustícia” que es perpetua amb el temps, diu en referència a les dificultats dels immigrants per aconseguir els drets de ciutadania i residència. “A nosaltres ens és igual que siguin verds, blancs o negres: són els nostres veïns”, rebla. Celebra que hagin trobat la solució de la casa modernista, ja que han estat oberts relacionant-se amb el veïnat i “han facilitat molt la seva acollida”. Els veïns, per la seva part, els han ajudat aportant roba, menjar i unint-se a ells en dos dinars comunitaris, explica Milà.
La casa va arribar a ser propietat de la Falange l’any 1939
La Lluïsa hi està totalment d’acord. Viu al mateix carrer Marià Aguiló des de fa dècades i, tot i adonar-se’n del canvi d’origen dels ocupants d’uns mesos ençà, no té cap queixa. “No fan ni un soroll, no creen brutícia i no donen problemes”, resumeix. Un argument que comparteix la Maia, veïna porta amb porta amb l’edifici ocupat: “Si ens fem dir un país del Primer Món, hauríem d’actuar com si ho fóssim i donar prioritat a les persones que han fugit de situacions terribles als seus països”. “Fredament, el primer que ens surt és dir que no és del nostre gust tenir una casa okupa al costat, però el barri té clar que l’esperit acollidor és el primer”, afegeix.
La història de la casa: de Macià a la Falange
L’immoble té una història ben curiosa al darrere, ja que va arribar a estar en mans de la Falange Española. Es va construir l’any 1910, amb una clara vocació de centre social, segons mostra l’arquitectura, i es va estrenar com a casal republicà federalista, conegut com Els Federals. Després de la victòria del bàndol franquista de la Guerra Civil, la Falange va quedar-se la finca. Entre 1940 i 1950, asseguren fonts municipals, es va traspassar la propietat a una família del Poblenou amb afinitats al règim.
La insígnia de La Teixidora encara aguanta a la façana de l’actual Casa Àfrica / D.C.
Així, el centre social en què als anys 20 s’alternaven festes i mítings polítics –com els de Francesc Macià o Pi i Margall–, va passar de mà en mà fins que va quedar en desús als anys 70. A principis dels 2000 el col·lectiu del Centre Social Ocupat Autogestionat la Teixidora va decidir entrar a viure-hi i va batejar-lo amb aquest nom, convertint-lo en un local d’actes i conferències pel barri. Després d’anys d’estira i arronsa amb la propietat i ordres judicials, s’ha reconvertit ara en Casa Àfrica per donar resposta a la necessitat d’una residència per als immigrants sense solució habitacional.
El conflicte, tot i el desnonament imminent, promet seguir obert un bon temps. Després de 40 anys d’abandonament de la finca, les presses del fons d’inversió no s’entenen, segons els veïns. I menys tenint en compte que la casa està catalogada amb nivell C, és a dir, com un espai amb elements d’interès i de la que cal preservar la façana. Per això, mentre la propietat manté les seves cartes amagades, l’ocupació es manté ferma. Tot i que no han parlat amb aquest diari perquè encara ho han de decidir en assemblea, la seva intenció és clara: no marxaran de l’única casa que tenen sense resistència.
