Com fer parlar un gat o el mecanisme del còmic

Arts Santa Mònica acull una exposició sobre el naixement, evolució i influència del còmic nord-americà i l'impacte en l'estat espanyol

Entre Sonic, Super Mario o els Herois de Dragon Ball i els diaris nord-americans de finals del segle XIX hi ha un fil, invisible però fortíssim, que connecta un llenguatge que té poc més de cent anys, però que ha amarat la cultura popular de les generacions que han vist tombar els dos últims segles. L'any 1895, Richard Fenton Outcault va dibuixar Yellow Kid, un nen indisciplinat que voltava pels carrers de la Nova York d'aquells anys amb aventures que s'explicaven a través de vinyetes i diàlegs en forma de núvol... El còmic havia arribat. La sèrie, publicada al New York World de Joseph Pulitzer, va tenir prou èxit com per inquietar la competència, que va copiar la idea tan compulsivament que va convertir-la en gènere.

Little Nemo (1905), de Winsor McCay. El còmic arriba al zènit creatiu en pocs anys. | S.C.

little nemo 1905 de winsor mccay el comic arriba al zenit creatiu en pocs anys 5be6ec9a41331

Entre finals del XIX i els anys cinquanta el còmic va fixar els grans clàssics en la cultura popular. Allà neixen Popeye, Prince Valiant o Flash Gordon, a més de superherois tan súper i tan herois com Batman o Superman. Són els anys en què el gènere colonitza la pantalla amb personatges popularíssims com el gat Fèlix, Mickey Mouse i tota la resta de celebritats de la factoria Disney, que també recorren el camí invers en direcció al paper. Anys després, la irrupció del pop art tampoc no s'explica sense la base de les historietes.

Felix the Cat, un exitàs universal de Pat Sullivan i Otto Messmer. | S.C.

felix the cat un exitas universal de pat sullivan i otto messmer 5be6ec783fc3f

 

Tot plegat impacta fortíssimament a Europa, d'on sorgeix l'escola franco-belga. Tintín, Astèrix, Lucky Luke o Spirou assimilen i fan pròpies les propostes nord-americanes i, a Catalunya, els seus estils influeixen decisivament en revistes tan populars com Cavall Fort. Els personatges de Bruguera, encapçalats per Mortadel·lo, signifiquen una adaptació barcelonina que va adquirir nivells extraordinaris de popularitat. Però a l'estat espanyol -especialment a Catalunya i el País Valencià- també s'hi nota la influència directa dels creadors dels Estats Units. Josep Sanchis no s'hauria imaginat mai el seu Pumby sense Felix the Cat, ni Emili Boix hauria creat Hipo, Monito y Fifí sense haver-se empassat hores i hores de Disney.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?