La presentació del pessebre de la plaça Sant Jaume d’enguany ha estat acompanyada de la pluja. I el que preocupava del pessebre d’enguany a Jesús Morales, un dels molts ciutadans que s’hi han acostat per veure’l, són les rampes per accedir a l’obra. Si estan mullades, comenta, hi ha perill de relliscar i caure, especialment per la gent gran. L’acaben d’operar de la vista i ha de vigilar de no relliscar i caure.
El Jesús, però, també es mirava el conjunt de l’obra de Sebastià Brosa amb el rostre perplex, entre la reflexió i la incredulitat. “A la gent gran no ens agrada això”, certificava.
A poca distància hi havia Josep Martori i Dolors Artau, que han vingut a Barcelona des de Tordera per a una cita amb el metge. Mentre ella caminava al voltant de la taula del centre de la representació, que està decorada amb plats i nius amb desitjos a l’interior, ell es queixava que el pessebre d’enguany és “pitjor que el de l’any passat”.
L’artista d’aquest any, Sebastià Brosa, ha assenyalat que els nius de l’obra, que ha costat 50.000 €, representen “tornar a l’origen” i contenen desitjos, “tan típics del Nadal”. Però el Josep i la Dolors no ho han interpretat de la mateixa manera, i ella ha confessat que creia que l’obra era un homenatge a Salvador Dalí. “Si no hi ha una explicació no ho entenc”, diu ella. El seu marit ha sentenciat: “Som grans, per això no ens convenç”.
L’home que ha cridat “plega Colau!” | A. L.
D’altres no han estat tan diplomàtics en les seves crítiques. El matrimoni de Tordera s’ha girat sorprès quan un home ha irromput en el pessebre i ha cridat “això és una vergonya!”. “Plega Colau! Aquest pessebre és una ofensa a Catalunya”, exclamava davant la incredulitat de la resta de visitants. L’artista Brosa s’esperava crítiques, però potser no tan dures. Tot i així, ha assumit que “qui tingui la pell fina i vulgui molestar-se s’ofendrà”. “Hi ha qui és més tradicional i no li agradarà, ho entenc”, ha admès.
Malgrat tot, no tothom estava descontent amb la representació d’enguany. Mercè Giral s’ha mostrat satisfeta amb la varietat dels pessebres, i ha opinat que és positiu que alguns anys siguin més “abstractes”. El seu acompanyant, Albert Be, ha precisat: “a ella li agrada perquè té 35 anys, però als que tenim més de 50, no”. També ha posat una condició sine qua non perquè sigui considerat un pessebre: “on està el nen Jesús?!”. Ella li ha assenyalat el lloc on està representada la figura, però ell no l’ha reconegut. “Hi ha molta polèmica al voltant del pessebre”, han coincidit finalment.
Per al cap de cultura popular de l’Insitut de Cultura de Barcelona (ICUB), Francesc Fabregat, la polèmica no existeix. “Un pessebre és tot allò que tingui nen Jesús, Sant Josep i la Verge”, ha sostingut. El que sí ha reconegut és que l’obra de la plaça Sant Jaume s’allunya de la tradició des de fa uns anys. Això va provocar que l’any passat l’Associació de Pessebristes de Barcelona exposés una fórmula més convencional i que aquest any també ho faci al Museu Frederic Marès. “El de la plaça Sant Jaume és una interpretació i és compatible amb el nostre”, ha manifestat el president de l’associació, Josep Porta. El seu pessebre ha costat 60.000 € i ha estat finançat per l’Ajuntament, que aposta per reivindicar la cultura popular del Nadal segons ha indicat Francesc Fabregat.
El pessebre representa un sopar familiar | A. L.
Els turistes passejaven al voltant de la representació Sebastià Brosa mentre feien fotografies i es preguntaven què és exactament l’obra que ocupava el centre de la plaça. Alguns demanaven ajuda i feien preguntes a barcelonins com la Montserrat, que informava dos sirians del que significa el pessebre en la tradició catalana. Als 2 sirians els ha agradat l’obra, tot i que no acabaven d’entendre algunes figures com les 3 cadires que representen els reis mags.
Ken i Stephanie, dos nord-americans residents a Itàlia, de visita en la ciutat, han destacat l’atractiu visual de la representació. El pessebre no els ha sorprès tant com la situació política. Els turistes s’han mostrat incrèduls quan han descobert que hi ha presos polítics per organitzar un referèndum. “És una bogeria!”, ha exclamat ell. Abans de seguir amb el passeig pel Barri Gòtic, Ken ha plantejat una última pregunta sobre el pessebre: “Però on és l’estable?”. Stephanie l’ha intentat ajudar però no l’han localitzat.
Els guies turístics que s’aturaven a la plaça Sant Jaume havien d’intentar aclarir què estaven veient els seus oients. Tractaven de conjugar l’explicació sobre la situació política amb informació sobre el cagatió i el pessebre. “Aquest és el pessebre de l’Ajuntament que… bé, és una mica fluix”, ironitzava un guia.
Als més joves, però, sembla que els convenç més l’aposta de l’Ajuntament d’aquest any. Rocío i Julia, de Sevilla, deien que és “molt maco”, però demanaven que algú els expliqués de què anava. A prop d’elles passejava una família mallorquina amb nens petits. Els fills, Toni i Esteve, deien que els agradava el que veien. “Però és molt diferent al de casa, no?”, els preguntava la mare, que després ha explicat que posen el pessebre cada any. “Sí, molt”, han contestat els nens.
