El Museu Picasso 'desclassifica' correspondència inèdita de l’artista

Va donar a Barcelona les cartes de Jaume Sabartés el 1968, amb la condició que no es fessin públiques fins 50 anys més tard

El Museu Picasso dóna sortida als seus fons documentals amb una doble exposició que s’inaugura aquest dimecres i que treu a la llum documents fins ara inèdits. D’una banda, el museu presenta Sabartés per Picasso per Sabartés, en què es mostren per primera vegada les cartes de Jaume Sabartés a Picasso. L’artista les va donar a Barcelona el 1968 amb la condició que no es fessin públiques fins 50 anys més tard, és a dir, fins aquest 2018. La segona exposició també mostra material mai exposat encara, en aquest cas sobre la relació professional i d’amistat de l’artista amb els editors Gustau Gili: es tracta del Fons Anna Maria Torra i Gustau Gili Esteve (adquirit el 2014) i la Donació Editorial Gustavo Gili, del mateix any. Ambdues es podran visitar fins al 24 de febrer.

L'arxiu personal de Jaume Sabartés (Barcelona, 1881 – París, 1968), fundador del museu juntament amb Pablo Picasso, estava fins ara en custodia del centre i només podia ser consultat pels investigadors. Vençut el termini imposat per Picasso abans d’enviar a Barcelona la ‘caixa’ de Sabartés que guardava a París, el museu ha volgut fer pública part d’aquesta correspondència i reivindicar la figura de Sabartés amb una exposició monogràfica. La comissària científica de la mostra, Margarida Cortadella, ha seleccionat un centenar de les 700 missives que incloïa la caixa donada, amb la correspondència de “tota una vida”. “Els sobres, cartes, telegrames i fins i tot notes que Picasso passava per sota la porta de Sabartés quan van compartir casa a París” s’exhibeixen al museu al costat d’obres que reflecteixen el vincle entre tots dos, com el famós retrat que Picasso va fer del seu amic. 

Aquest contingut “té el seu encaix” amb l’altra part de la correspondència (la que rebia Picasso de Sabartés), un total de 1.050 cartes que es conserven al Museu Picasso de París, fa saber Cortadella. El conjunt bidireccional d’aquesta relació epistolar –de gairebé 2.000 cartes– mostra l’amistat entre tots dos, un vincle que va transcendir el paper de secretari personal que exercia Sabartés. Va esdevenir “una història d’amistat, de molts projectes compartits, activitats i esdeveniments, alegries i penes”, explica la comissària. 

Picasso i els Gustau Gili 

El museu de Barcelona estrena en paral·lel l’exposició Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili. Treball i amistat. També per primera vegada, la mostra treu a la llum una gran part del Fons Anna Maria Torra i Gustau Gili Esteve, adquirit pel Museu l’any 2014, a més d’una important selecció del fons documental procedent de la Donació Editorial Gustavo Gili, del mateix any. “Aquests fons patrimonials són de la ciutadania i ens els hem de sentir nostres perquè expliquen una història d’estima de Picasso amb la ciutat de Barcelona, i també la d’una gent (els Gustau Gili) que a més de viure del llibre, l’estimaven”, valora la comissària científica de l’exposició, Claustre Rafart.

El “relat” de la mostra es divideix en dues èpoques: la relació de Picasso als anys 30 amb Gustavo Gili Roig, fundador de l’editorial; i el vincle amb el fill de Roig, Gustavo Gili Esteve i la seva dona, Anna Maria Torra, a partir dels anys 50. Amb el matrimoni Gili-Torra va reprendre la relació professional amb l’editorial i va establir una bona amistat. Rafart posa l’accent en la passió “bibliòfila” dels Gili: “Més enllà de viure del llibre, estimaven el llibre”. Una característica que compartien amb Pablo Picasso, segons subratlla la comissària. Això va afavorir la bona relació entre ells i va redundar en projectes artístics de relleu. En destaquen dues “joies de la bibliofília moderna” que l’exposició recull: Tauromaquia, de Pepe Illo, que va il·lustrar Picasso amb la tècnica de l’aiguatinta i va publicar l’editorial Gustavo Gili; i la versió de El entierro del Conde de Orgaz, amb il·lustracions i text del mateix Picasso.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?