Si depèn de l’Ajuntament de Barcelona, el model de l’enllumenat nadalenc es quedarà tal com està ara, és a dir, amb un cost a repartir a parts iguals entre consistori i comerciants –tot i que aquests es fan càrrec de l’IVA total–. L’única novetat que hi pot haver de cara als pròxims anys és que les multinacionals i les grans empreses també passin per caixa i contribueixin a sufragar les despeses d’instal·lar els llums de Nadal, que poden arribar a suposar el 40% del pressupost anual de les associacions comercials.
El regidor de Comerç, Agustí Colom, s’ha reunit amb les grans marques per intentar convèncer-les que canviïn la seva postura i passin a ser una part activa a l’hora de costejar l’enllumenat de Nadal, però de moment no hi hagut cap avanç, almenys en públic. A banda d’això, no hi ha previsió de fer cap canvi notori malgrat que Barcelona és una de les ciutats que menys diners destina en aquest capítol en relació a la seva població. Un estudi recent de l’Observatori dels Serveis Urbans (OSUR) xifra en 0,06 euros per habitant la despesa barcelonina, molt lluny dels 2,8 euros per persona que es gasta Vigo o dels 1,3 euros de Sevilla i Màlaga.
Queixes dels comerciants per un model “injust”
Per la seva banda, els comerciants consideren “injust” que les multinacionals i les entitats financeres no vulguin aportar la seva part. “S’instal·len en punts estratègics de la ciutat perquè saben que hi ha negoci”, explica al Tot Barcelona un dels vicepresidents de la Fundació Barcelona Comerç, Lluís Llanas, “però no fan barri”. Aquest any, per exemple, la fundació ha gastat 610.000 euros en finançar l’enllumenat nadalenc. “A tothom li agraden els carrers il·luminats, però a l’hora de pagar molts comerços no col·laboren perquè saben que es farà igualment”, lamenta Llanas.
Una solució que proposen és aprofitar que s’està treballant en la creació d’Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) per aconseguir més diners. Les APEU són zones de col·laboració públic-privada delimitades en un barri o eix comercial on els establiments es gestionen els serveis de neteja i seguretat a través d’una aportació econòmica obligatòria que recapta l’ajuntament i que es transfereix directament a l’APEU perquè gestioni els diners.
[r:1]
“Es podria destinar part dels diners d’aquestes APEU a l’enllumenat i així tothom hi participaria”, diu Llanas. El problema és que aquestes zones de promoció econòmica encara estan en fase de proves i no hi ha cap calendari previst per implantar-les, ja que la normativa depèn de l’estat i encara no existeix cap figura impositiva que permeti recaptar els diners. Per tant, seria una solució a llarg termini. Des de l’Ajuntament tampoc es contempla cap solució d’aquest tipus i insisteixen que l’única via que exploren és involucrar les grans marques, que disposen de més pressupost, per incrementar les partides per a l’enllumenat nadalenc.
El conflicte pels llums de Nadal ve de lluny i cada any hi ha problemes. Enguany ha estat a la Diagonal. Després que l’empresa instal·ladora fes fallida, l’Associació Diagonal Barcelona, que agrupa els comerciants de l’avinguda entre Francesc Macià i passeig Sant Joan, va decidir que no posaria llums en senyal de protesta. “La il·luminació de Nadal no està a l’altura d’altres ciutats europees i no és un atractiu turístic per si sola”, es queixava a aquest el seu gerent, Àlex Miró. “Fem un esforç econòmic que no és compartit per les grans botigues i no tenim prou suport de l’Ajuntament”.
