Les dones emprenedores denuncien les traves per obrir negoci a Barcelona

Un estudi posa de manifest les dificultats que encara troben les dones que volen començar el seu propi negoci a Barcelona

“Formeu part d’un col·lectiu invisible”. Així de contundent començava la doctora Anna Pérez-Quintana, professora de la Universitat de Vic, la presentació de l’estudi El retrat de les dones emprenedores a Barcelona, que ha tingut lloc a la seu de Barcelona Activa. I no es tracta només d’una invisibilitat estadística, que es plasma en la falta d’estudis fiables sobre les emprenedores barcelonines, sinó que a més han de lluitar contra l’escassa presència de dones en consells directius, taules de debat i conferències especialitzades.

“Hi ha molt pocs referents femenins”, lamenta la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel. “Quan es busquen dones per parlar a un congrés sempre s’acaba amb les mateixes cinc o sis persones”, assumeix. I no és per falta de noms, ja que almenys un terç dels emprenedors són dones. Tampoc és per falta de preparació, com demostra que el 71% de les emprenedoresestudis secundaris o universitaris (per un 64% dels homes). El problema va més enllà: “Als llibres de text escolars les dones professionals només són el 7% i així costa trencar amb els estereotips laborals”, afegeix. Casualitat o no, només el 7% dels carrers de Barcelona porta nom de dona.

Una pissarra recull les pronòstics de les emprenedores sobre on veuen la seva empresa d'aquí a cinc anys / XFDC

Una pissarra recull les pronòstics de les emprenedores sobre on veuen la seva empresa d'aquí a cinc anys / XFDC 

“La desigualtat de gènere es replica en el món de l’emprenedoria”, explica Pérez-Quintana. “Els estereotips que descriuen una persona emprenedora –ambició, lideratge, iniciativa o resolució– són característiques que típicament s’associen a trets masculins”. Només la innovació i la creativitat surten de la norma i es posen per igual a homes i dones. La barreja entre falta de referents i la constant menció a atributs masculins són un obstacle que costa salvar, com demostra que la xifra del 30% d'emprenedores “està estancada des de fa 10 anys”, segons Berbel.

Barcelona està per sobre de la mitjana

Encara que Barcelona és una ciutat especialment atractiva per l’emprenedoria, les diferències ja comencen a l’inici del projecte. L’estudi de la Universitat de Vic revela que la Taxa d’Activitat Emprenedora -és a dir, el percentatge de la població adulta que assegura tenir una empresa amb menys de tres anys de vida- és del 6,5% entre les dones i del 8% entre els homes. Malgrat tot, aquesta taxa d’emprenedores femenines està molt per sobre de la mitjana espanyola (4,9%) i de països europeus com Alemanya (3,7%), França (4%) o Itàlia (3%) i també els supera en emprenedores consolidades (8,1%) i potencials (10%).

Pel que fa al tipus d’empreses, les emprenedores barcelonines es decanten clarament pel comerç al detall (19,8%) i l’hostaleria (10%), seguits a certa distància per la cultura, el turisme i l’oci, un ventall de sectors molt més reduït que en el cas dels homes. Segons dades de Barcelona Activa, les dones solen invertir en negocis “per als quals han assolit la formació específica” que requereix el sector i inverteixen menys capital que els homes (uns 15.600 euros de mitjana en front de gairebé 26.000), ja que gestionen les empreses des de l’estalvi i no des de la inversió.

Així, en línies generals les dones perceben l’emprenedoria com una bona opció professional que els pot permetre guanyar-se la vida (31% de les emprenedores) i augmentar els ingressos (34%), mentre que els homes ho interpreten clarament com una oportunitat per guanyar més diners (64%). Altres indicadors, com la por a fracassar, que és del 46% en el cas de les dones i del 40% en el dels homes, o l’estatus social de l’emprenedoria, que valoren positivament el 46% de les dones i el 51% dels homes, mostren els reptes que la cultura empresarial té per endavant.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?