Els jutjats de ronda Sant Pere busquen propietari després de dues subhastes fallides

Els veïns de la Dreta de l’Eixample demanen a l'Ajuntament que compri l'edifici i el converteixi en habitatge assistit per a gent gran

Tres anys després que els jutjats socials es traslladessin de la ronda Sant Pere a la Ciutat de la Justícia, l’imponent edifici espera trobar un nou propietari després de dues subhastes fallides que la Tresoreria General de la Seguretat Social ha hagut de deixar desertes per falta de pretendents. La façana està plena de cartells grocs que alerten que l’edifici està altament vigilat, però una inspecció ràpida diu una altra cosa: les càmeres miren la paret, sense res ni ningú que observar, i les portes i finestres forjades, tancades i barrades, encara tenen restes de l’última manifestació veïnal per protestar contra la seva venda al millor postor.

És un edifici de més de 5.200 metres quadrats útils, nou plantes i dos soterranis, està situat a 10 minuts a peu de plaça Catalunya… Un autèntic caramel per qualsevol immobiliària fins i tot al preu de 16,75 milions d’euros que en demana la Seguretat Social –que surt a uns 3.162 euros el metre quadrat, molt per sota dels 5.000 euros que es paguen ara mateix a l’Eixample–. L’únic problema que té és que el sol està qualificat d'equipament i, per tant, no s’hi pot fer habitatge. Segurament per això l'estat no ha rebut ofertes en cap de les dues subhastes que ha organitzat, l’última aquest mateix novembre.

Les portes forjades estan tancades i barrades des de fa més de tres anys / XFDC

Les portes forjades estan tancades i barrades des de fa més de tres anys / XFDC

L’Ajuntament podria comprar l’edifici

Els veïns de la Dreta de l’Eixample fa temps que demanen a l’Ajuntament de Barcelona que compri l’edifici per destinar-lo a equipaments pel barri, però de moment no s’ha concretat res. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, va explicar a l’última comissió municipal que s’estan fent “els passos necessaris” per presentar una oferta, però mentre la subhasta estava activa no es podia fer res perquè els serveis jurídics ho van desaconsellar. Qui segur que “no té interès” és la Generalitat, segons han confirmat al Tot Barcelona fonts del departament d’Economia.

El ministeri de Treball ha reconegut a aquest diari que l’Ajuntament “s’ha posat en contacte amb la Direcció Provincial de la Seguretat Social a Barcelona”, però les converses “no s’han concretat en cap proposta formal”. Segons les mateixes fonts, ara l’estat pot tornar a celebrar una nova subhasta, que hauria de mantenir els 16,75 milions de sortida de les dues anteriors, o bé procedir a una adjudicació directa de l’edifici, com a mínim pel mateix preu. En aquest últim cas, que és el que s’aplicaria si el consistori volgués comprar l’edifici, la llei dona un termini d’un any per tancar l’operació.

Els veïns hi volen un geriàtric o habitatge assistit

Una desena d’associacions de veïns de l’Eixample s’han posat en contacte amb l’Ajuntament per reclamar que els antics jutjats socials passin a ser un equipament, però no es posen d’acord sobre si ha de ser de districte o de barri. La Dreta de l’Eixample ho té clar: “No tenim cap residència pública per a gent gran i en canvi n’hi ha 15 de privades amb uns preus astronòmics”, defensa el president de l’associació de veïns, Jaume Artigues. Les dues úniques residències públiques del districte estan al Fort Pienc i a la Nova Esquerra de l’Eixample –per això la diferència entre ser un equipament de barri o de districte importa–. 

“Creixem que una residència o un projecte d’habitatge assistit per a gent gran –que compta com a equipament– és la millor alternativa perquè dóna resposta a tres qüestions al mateix temps: facilitaria l’accés a l’habitatge a persones amb pocs recursos, pal·liaria el dèficit d’equipaments i oferiria una sortida per la tercera edat”, assegura Artigues. Tampoc tanquen la porta a què hi hagi una barreja d’usos, ja que la planta baixa podria acollir la biblioteca Sofia Barat –ara al carrer Girona– o un centre de dia lligat als habitatges assistits, ja que és una fórmula que aposta per pisos petits amb espais comuns més grans.

Els veïns volen que els antics jutjats socials siguin un equipament públic / XFDC

Els veïns volen que els antics jutjats socials siguin un equipament públic / XFDC

L’oposició demana un projecte seriós

A la comissió d’Urbanisme de mitjans de desembre, ERC va recollir el guant de les associacions de veïns i va demanar al govern municipal que accelerés les gestions per adquirir l’immoble. Tot i que la petició va tirar endavant gràcies als vots de PDeCAT, PSC, Comuns i CUP, diversos regidors van demanar a l’Ajuntament que presenti un projecte seriós. “La compra d’edificis hauria de respondre a una lògica marcada pel pla d’equipaments, seguint les necessitats de cada barri”, va insistir el regidor del PDeCAT, Jordi Martí. El socialista Daniel Mòdol també va demanar que es miri “amb rigor” per evitar que l'operació acabi en un desperdici de fons públics. 

El 2011 l’Ajuntament va comprar l’antic Teatre Arnau, a l’avinguda Paral·lel, a l'Església Evangèlica Xinesa per més de dos milions d’euros, però no va concretar què en faria i a avui en dia encara té pendent una gran reforma que ni tan sols té data definida. El fracàs més sonat encara és la Casa Burés, al xamfrà de l’encreuament de Girona i Ausiàs March. El 2007 el consistori, en mans socialistes, es va gastar 26 milions per evitar que s’hi fes un hotel de cinc estrelles i dos anys després el va revendre a la Generalitat pel mateix preu, que volia posar-hi oficines pel departament d’Economia. 

El 2014, en plena onada de retallades, el govern d’Artur Mas va aconseguir vendre la Casa Burés per 18,8 milions –quatre subhastes fallides després, això sí–, un 28% del que havia pagat set anys abans. Aquest edifici modernista construït entre 1900 y 1905 per Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador d’Antoni Gaudí, és ara un edifici de pisos de luxe que no fa cap servei al districte. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?