A Barcelona hi ha 47 desnonaments cada setmana

El nombre de llançaments s’ha reduït un 26,4% des del 2013, però el ritme de descens s’ha frenat els últims anys

Cada setmana hi ha 47 desnonaments a Barcelona. O gairebé set al dia. Aquesta és la crua realitat que viuen moltes famílies barcelonines en un context de constant augment dels preus del lloguer, que l'últim trimestre ja s'havien situat a gairebé 950 euros mensuals de mitjana. Malgrat la reducció que hi ha hagut en els darrers anys, els desnonaments encara suposen un gran maldecap per un govern municipal que va fer del dret a l’habitatge un dels seus cavalls de batalla quan va entrar a l’Ajuntament. 

Segons les dades del deganat dels jutjats de Barcelona, fins al setembre hi ha hagut 1.812 llançaments a la ciutat, dels quals 1.642 han tingut un compliment positiu. Si continua aquesta tendència, l'any es podria tancar amb uns 2.400 desnonaments, un 4% menys que el 2017. Com en altres anys, la majoria dels llançaments (83,4%) són per impagaments del lloguer, proporció que reflecteix la crisi d’habitatge que viu la ciutat, on el 38% de les llars són de lloguer, però només l’1,5% són assequibles i en habitatges públics.

El nombre de llançaments cau des de fa anys

​L’evolució dels desnonaments a Barcelona és clarament descendent. Des del 2013, quan n’hi va haver 3.286 (o 63 per setmana), la xifra ha caigut un 26,4%, mentre que si només es té en compte l’últim mandat (2015-2018), la reducció és del 22%. El 2015, quan el govern d'Ada Colau va agafar les regnes de l’Ajuntament, es van registrar 3.098 desnonaments (gairebé 60 setmanals), uns 600 més dels que s’hauran fet aquest any. Fonts judicials han puntualitzat al Tot Barcelona que les dades del deganat, tot i ser comparables entre períodes, inclouen llançaments que s’han fet dues o tres vegades perquè en el seu moment no es van executar.

Evolució dels desnonaments a Barcelona (2013-2018)

Evolució dels desnonaments a Barcelona (2013-2018)

​Aquest 2018 Barcelona ha seguit una tendència oposada a la del conjunt de Catalunya, on els desnonaments han crescut un 6,3%. Entre gener i setembre es van registrar 10.508 llançaments enfront dels 9.898 del mateix període del 2017. És una xifra molt semblant a la que es va assolir el 2016, quan hi va haver 10.604 desnonaments. El que no canvia és que Catalunya concentra més d’una cinquena part dels llançaments de l’estat, tant en nombres absoluts com en desnonaments per impagament del lloguer.

En paral·lel a la reducció generalitzada en els desnonaments, hi ha hagut un augment de les intervencions de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), el servei de mediació i orientació de l’Ajuntament. Encara no hi ha dades d’aquest any, però entre 2014 i 2017 la UCER ha incrementat un 245% les atencions a famílies en risc. Només el 2017 van passar pel servei 2.351 noves famílies, una xifra que equival a unes 7.000 persones, segons estimacions municipals.

Barcelona vol més poder per regular

Fa anys que Barcelona demana més competències per regular el preu dels lloguers. Són habituals les piulades de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, reclamant “una legislació que allargui els contractes” i més poder per posar topalls als lloguers. La primera part ja està solucionada després que el consell de ministres de fa unes setmanes aprovés una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que amplia de tres a cinc anys la durada mínima dels contractes de lloguer, o a set anys si l’arrendador és una persona jurídica. La mesura està en vigor, per ara.

Les competències per regular els lloguers són una altra història. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va arrencar al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el compromís de donar més marge a les ciutats per intervenir en el mercat de l’habitatge. Sánchez, que ja va prometre el mateix a Pablo Iglesias a principis d’octubre, va assegurar a Colau que el decret aprovat –que ha de ser ratificat al Congrés abans de 30 dies des de la seva entrada en vigor– inclourà la tan desitjada regulació dels lloguers.

Les entitats també pressionen

Les entitats socials més combatives, com el Sindicat de Llogaters i la PAH, van criticar l’aprovació a mitges del decret de Sánchez i van qualificar que era “injustificable” l’absència d’una referència a la regulació dels lloguers. El principal problema és que no resol de manera definitiva els desnonaments per impagament de les famílies més vulnerables i es limita a apostar per “una millor coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials”, com ja preveu la Llei d’Enjudiciament Criminal (LEC), una frase buida perquè no assigna recursos per incrementar aquesta coordinació. 

Tampoc es fa res, segons critiquen, per evitar les no renovacions de contracte injustificades i unilaterals, que són el “principal factor d’inestabilitat i precarietat” per les famílies barcelonines. El Sindicat de Llogaters assenyala directament aquesta falta de mesures concretes com a causa de “l’onada de desnonaments invisibles” que pateixen les grans ciutats, és a dir, les expulsions de veïns que decideixen marxar de casa seva perquè no poden assumir l’increment del preu del lloguer, però que al mateix temps no han tingut mai un impagament.

Mentrestant, els desnonaments no s’aturen i la feina de les entitats, tampoc. La PAH ja té 16 desnonaments marcats al calendari per aquest pròxim mes de gener. Els dos primers casos són al carrer de la Foneria 33-35, a la Marina del Port (Sants-Montjuïc) el dia 7, i al carrer Balboa 10, a la Barceloneta (Ciutat Vella), i obriran una setmana atrafegada amb sis desnonaments més repartits per Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sant Andreu.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?