L'antiga Casa de Cadis, ocupada per cedir-la a 40 sensesostre

Els impulsors del projecte reben una notificació de denúncia i els veïns diuen que l'Ajuntament gadità fa anys que no paga la comunitat

“El primer dia, un company va obrir l’aixeta de la pica del lavabo i va quedar-se mirant com queia l’aigua durant minuts. Després de tants anys vivint al carrer, no s’ho creia”. És una de les escenes comunes d’incredulitat que es viuen al local de dues plantes del carrer Sardenya 279, a tocar de la Sagrada Família, ocupat des de fa tres setmanes. Ho explica l’impulsor de la iniciativa, Lagarder Danciu que vol convertir el que va ser la Casa de Cádiz en el primer alberg a temps complet per acollir 40 persones que viuen al carrer en risc d’exclusió social. D’aquí el nom: Welcome Sense Sostre.

De fet, actualment ja hi viuen una desena d’elles, que arran de les pluges de les darreres setmanes van entrar abans de temps. Ocupen un espai que s'utilitzava com a delegació de l’Ajuntament de Cadis abans del seu tancament (2007) i sobre el qual ara algú ha interposat una denúncia per "ocupació no violenta d'immobles", segons diu la notificació emesa per la Guàrdia Urbana que han rebut aquest dilluns a la tarda els ocupants.

“Esperàvem que ens arribés algun tipus de citació, aclareix l’advocat del col·lectiu, Bernat Barceló, “i a partir d'ara, interpretem que començarà un procés judicial previ a qualsevol ordre de desnonament en el qual ens podrem defensar”. Per si de cas, els activistes asseguren que estan preparats per a qualsevol intent de ser desallotjats i posen la vista en un projecte a llarg termini que esperen que duri anys.

Convertir un local abandonat en centre de dia

Preparen el local per dins i per fora. A la façana de l’antiga delegació gaditana encara hi són les lletres grans que custodien l’entrada, però ara llueixen decorades amb una estelada, una bandera anarquista, una de la CNT, un llaç groc i l’emblema d’Andalusia lliure. “Som un espai autogestionat amb la idea de convertir-nos gairebé en centre cívic, un equipament de trobades veïnals”, concreta Lagarder Danciu.

L'antic despatx del president de la Casa de Cádiz és ara un magatzem de roba ben ordenada

Tant és així, que el contacte amb els veïns ha estat un dels punts que més evolucionat des que es van instal·lar. El primer dia una desena de residents va alarmar-se, però des de llavors, el representant dels activistes ha anat parlant amb ells i els ha explicat la proposta solidària. Segons ell, han estat els mateixos veïns qui els ha explicat la situació legal del local, que asseguren que la meitat de l’espai correspon al consistori de Cadis i l’altra a una entitat bancària, pels deutes de l’administració gaditana. Els veïns, a més, es queixen: “Fa anys que l’Ajuntament de Cadis no paga les quotes de la comunitat”.

El Lagardiu i els seus companys, en canvi, volen unir forces amb el veïnat, implicar-lo en un espai de barri. La seva idea per al local és combinar un espai social –amb possibilitat de carregar el mòbil, escalfar menjar i acollir tallers– a la planta baixa amb una llar per desenes de sensesostre i refugiats a la part de dalt. 

El Basir posa al costat de les bosses de runa acumulada per ells els darrers dies / D.C.

El Basir posa al costat de les bosses de runa acumulada per ells els darrers dies / D.C.

Per aconseguir-ho regiren la runa tant com calgui. Troben fotografies de Franco i quadres de la badia de Cadis. L’antic despatx del president de la Casa de Cádiz s’ha convertit en un magatzem de roba escrupolosament ordenada, la que va ser la sala d’actuacions i folklore acumula matalassos per convertir-se en un dormitori gran, i l’aparador d’entrada fa de taulell d’anuncis de tot allò que necessiten: rentadora, assecadora, mantes, tampons, pintura blanca, etc. Després ells se les apanyen per treure-li el suc a tot allò que arriba.

Tant l'Ajuntament de Barcelona com el de Cadis es mantenen al marge, de moment

Repartiment de funcions

Entre els ocupants s’han repartit les tasques del dia a dia. El Manolo fa de cap d’operaris. Havia treballat a la construcció fa temps i la seva experiència els ha ajudat a aixecar parets i demolir allò que feia nosa. “El lavabo de la planta baixa ja funciona”, anuncia mentre busca la següent avaria per solucionar. Ara volen enllestir uns vestidors amb quatre dutxes i dues zones separades de lavabos, una per a homes i una per a dones. El Basir, que acaba d’arribar de l’Afganistan, està aprenent a posar les totxanes com al Manolo li agrada.

El Baba prepara la ceba que acompanyarà els cigrons ja cuinats que un veí els acaba de portar / D.C.

El Baba prepara la ceba que acompanyarà els cigrons ja cuinats que un veí els acaba de portar / D.C.

La cuina, en canvi, és el terreny del Baba. És el xef de la comuna i li encanten les verdures i hortalisses. No només per cuinar-les, també es reivindica com un defensor dels seus beneficis curatius: “Si tens febre, t’has de posar una ceba dins dels mitjons quan te’n vagis a dormir!”. A ell li ha anat bé, diu, quan ha estat malalt al carrer.

L’administració, al marge

Al pis es barregen refugiats sense papers i persones que ja havien oblidat el que és viure sota un sostre, però Lagarder Danciu vol assegurar-se que tots estiguin empadronats a la seva nova localització. De moment, visita constantment l'Ajuntament per accelerar els tràmits, i a més es coordina amb altres entitats activistes per visibilitzar la seva causa i fer caixa.

I mentrestant, ells van fent la seva, al carrer Sardenya número 279, amb ciment i totxanes, sense gaire destorb. El govern barceloní es manté al marge, ja que és un local de propietat privada fins avui sense denúncies, i l’antic usuari, el consistori de Cadis, contactat per aquest diari, no aclareix si prendrà mesures legals contra els nous ocupants. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?