Ocupen una administració de finques per obligar un propietari a renovar un lloguer

Història del triomf d’una veïna de Sant Antoni divorciada i amb un fill amb discapacitat que estava a punt de ser desnonada

No han tocat les dotze del migdia i un degoteig constant de persones arriba a l’encreuament de Diagonal amb Tuset, just al límit del barri de Sant Gervasi. “Veniu per la Magnolia?”, diuen els més puntuals. Alguns ja es coneixen de batalles anteriors i altres es presenten donant el nom de companys i amics de croada del Sindicat de Llogaters, punta de llança de les accions subversives contra els lloguers abusius a Barcelona. És un nou matí de mobilització per un grup d’activistes que no descansa i que quan tanca una protesta ja pensa en la següent. I casos no els en falten, “malauradament”, diu una de les veteranes. Però avui serà un dia diferent malgrat que encara no ho saben.

L’objectiu és clar: aconseguir que els propietaris del pis de la Magnolia, que viu al carrer Sepúlveda 139 des de fa 20 anys, es comprometin a seure a una taula per parlar del seu cas i negociar un acord perquè aquesta dominicana de cabell arrissat i mirada transparent no hagi de marxar de Sant Antoni. Fa mesos que el seu contracte s’ha acabat i, com que no pot fer-se càrrec de l’augment del lloguer que li demana la propietat, va decidir quedar-s’hi –pagant puntualment cada mes– i té una ordre de desnonament prevista pel pròxim 9 de gener.

Cada setmana a Barcelona hi ha una vintena de desnonaments ordinaris –pel cap baix, segons reconeixen plataformes de defensa del dret d’habitatge, ja que n’hi ha molts dels quals no es té constància–, però la Magnolia també forma part d’un altre grup d’afectats: els coneguts com desnonaments invisibles, és a dir, persones que no poden assumir els increments del lloguer que els proposen els seus propietaris o que directament han de deixar casa seva perquè no els volen renovar el contracte. Com que no són desnonaments ‘oficials’, no hi ha dades fiables, però és una tendència que no para de créixer i qui més qui menys coneix algú que canvia de barri perquè no pot pagar el que els demanen.

La situació de la Magnolia és complicada: té un pis a Sant Antoni i paga uns 760 euros al mes, però la seva feina no dóna per gaire i li costa arribar a final de mes. Hi viu des de fa dues dècades amb el seu fill, que té una discapacitat i pateix un trastorn psiquiàtric. Quan el seu fill va ser complir la majoria d’edat, el seu exmarit li va deixar de passar la pensió. Com que no arriba a tot arreu, fa temps que “va decidir llogar una habitació per poder pagar el lloguer”, explica la Magnolia, que estava desesperada. 

Una pujada de lloguer inassumible

La propietat es va agafar a aquesta irregularitat –la Magnolia assegura que ho havia pactat de paraula amb l’anterior responsable de l’empresa–, per oferir-li un contracte d’un any i un augment de 300 o 400 euros mensuals, segons el preu que es paga ara a Sant Antoni per un pis similar, li van dir. Se li acabaven les alternatives i va ser llavors quan va contactar amb el Sindicat de Llogaters, que després d'una primera reunió va intentar contactar sense èxit amb el propietari a través del seu administrador, Fincas Parater, va decidir passar a l’acció.

La convocatòria d’aquest matí comença amb poca activitat i al final aconsegueixen reunir una vintena de persones. “N’hi ha que no podien venir perquè és mala hora”, justifica una altra de les assistents. De sobte, arriba Maricarmen, una cubana que també estava a punt de marxar de casa seva i que la setmana passada va aconseguir una reunió amb la propietat del seu pis de Còrsega 178 gràcies a una mobilització semblant. Arriba plena d’energia i passen pocs minuts fins que el grup es posa en moviment.

Un final feliç 

Quan arriben a les oficines de l’administrador, les coses es precipiten de forma vertiginosa primer i després entren en un impàs. El soroll inicial dels xiulets i el moviment de 20 persones a dins d’una oficina petita deixen pas a una conversa amb els administradors que alterna moments de tensió i diàleg. Després d’un estira-i-arronsa de més d’una hora, i amb l’ajuda d’una parella de Mossos que ha aparegut a petició de l’empresa, sembla que la propietat negociarà.

Les converses, que van més de pressa del que s’esperaven, acaben amb una bona notícia: la Magnolia es queda. “És una gran victòria pel sindicat”, explica al Tot Barcelona un dels seus portaveus, Jaime Palomera. Els propietaris del pis han cedit i li ofereixen un contracte de tres anys a canvi de pujar el lloguer fins als 850 euros, 90 més que ara. També accepten que la Magnolia pugui compartir pis de manera regular per poder pagar el nou lloguer. La signatura definitiva de la pròrroga del contracte serà aquest mateix divendres, però ja tenen un document signat per l’empresa on queden reflectides les noves condicions de la Magnolia i també la satisfacció que dóna aquesta victòria.

Més informació
Comentaris (2)
Ferran Fa 1 mes
Tinc un llogater que paga 90€ per un pis de 50 metres i estarà fins q jo mori. ¿ Em podeu ajudar Davant aquesta injustícia?
Antoni Ferret Fa 1 mes
Aquest preu que ja paga ara és subversiu, i un lladronici, tant si és lo que es paga per causa d'una especulació com si no. I apujar-li més encara és una cosa malvada.

Destaquem