El suplici de quatre famílies: any i mig sense poder entrar al seu pis de protecció oficial

Sis habitatges protegits van acabar de construir-se fa més d’any i mig i els seus compradors encara no han pogut entrar-hi

“Vam haver de visitar el pis perquè la meva dona no s’acabava de creure que existís”. Ho diu Pablo Anguita, un dels afectats pels constants retards a l’hora d’accedir als pisos de protecció oficial del carrer Cal Cisó al barri de la Marina del Prat Vermell. Ja fa més d’un any i mig des que es va acabar l’obra del seu bloc i esperen a entrar. Ara, amb la seva dona embarassada de vuit mesos, comença a perdre la paciència: “La situació és desesperant i les explicacions són poc clares”.

De la il·lusió inicial queda ben poca cosa. Van tenir la sort de fer-se amb un habitatge de protecció oficial per 160.000 euros, amb prop de 80 metres quadrats, traster i plaça de pàrquing a Barcelona, però amb el pas del temps i la falta de coordinació entre l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), propietari dels habitatges, les seves expectatives han quedat frustrades. Des de l’any passat, Anguita i la seva dona viuen a casa dels pares d’ell i ja s’han fet a la idea que els primers mesos de vida de la seva filla els tocarà viure’ls entre caixes i espais compartits amb la resta de la família.

Els compradors tenen dues opcions: acceptar les pròrrogues o perdre el pis i recuperar la inversió inicial de 30.000€

L’Ajuntament hauria de ser el primer interessat a activar els pisos” denuncia Benito Cabeza, un altre dels compradors d’habitatge protegit. Fa referència als 44 immobles que el consistori va adquirir a la mateixa finca per dedicar a lloguer social i que tampoc estan rebent cap ús. Una situació extensible als 18 pisos reservats per acollir famílies d’agents de la Guàrdia Civil, segons un acord que el ministeri d’Interior va tancar amb el consorci l’any 2016. En total, 66 llars que continuen sense habitar a aquest bloc de la Marina.

La incertesa de viure sense una data al calendari

Fins ara, als sis immobles de protecció oficial de l’edifici els han prorrogat en tres ocasions la data d’entrada a l’habitatge, i n’esperen una quarta. Se’ls ofereix acceptar l’ajornament o retornar-los els prop de 30.000€ que havien avançat amb anterioritat. Els motius de la tardança s’expliquen a contracor i després de molta insistència per part dels compradors, segons denuncien ells mateixos. Tanmateix, fonts del consorci indiquen que “en tot moment s’ha tingut els veïns afectats perfectament informats”.

Mentrestant, un dels compradors viu amb un contracte de lloguer de més de 1.000 euros que li caduca aviat

Les mateixes fonts reconeixen al TOT Barcelona que l’entrega es va prometre per el segon semestre de 2017, però que “no es va poder complir per una manca de serveis i subministraments” d’empreses alienes al consorci. En concret, calia elaborar un nou conveni entre l’empresa Endesa i l’Ajuntament barceloní, que es va acabar resolent després de més de mig any. Ho explica Cabeza mentre es queixa de la cronificació de viure sense un dia marcat clarament al calendari per entrar al seu pis: “No podem fer cap pla”.

El segon problema és més tècnic. Se’ls ha explicat que hi ha un desajust entre les mesures inscrites al cadastre municipal i les mides reals dels pisos. “Tant ens fa a nosaltres quin detall burocràtic ens estigui retardant l’entrada, nosaltres volem establir-nos a una casa que té les condicions per poder-hi viure”, critica Pablo Anguita. Ho fa recordant el cas de les 26 famílies de Can Batlló que van esperar set mesos per poder entrar als seus habitatges a través d’una solució forçosa que va consistir en un contracte de cessió d’ús precari. Un pedaç que va aconseguir que s’entreguessin les claus als seus inquilins a l’hora que apagava un foc mediàtic, ja que aquell conflicte tenia l'alicient d'involucrar pisos de propietat municipal. 

Aquest era l'aspecte de l'edifici acabat el juny del 2017 / B.C.

 

Sigui com sigui, la urgència creix entre els compradors que estiren la seva situació habitacional actual tant com poden. Benito Cabeza i la seva parella viuen de lloguer, pagant una plaça de pàrquing, i enfilant-se a un total de més de 1.000 euros mensuals. Viuen amb la casa mig embalada, amb caixes a trasters de familiars, amb la incertesa sobre què passarà amb el contracte de lloguer que els caduca aquest any - temen haver de pagar 1.000 euros més en costos de renovació - i amb la impotència que genera la manca de respostes clares.

La cerca de responsabilitats obre un foc creuat

Tot i les explicacions oficioses, les versions de les entitats involucrades continuen en contradicció. L’Ajuntament ha confirmat al TOT Barcelona que el procés penja de les mans del consorci, que és l’encarregat d’inscriure els pisos de l’edifici al Registre de la Propietat abans de lliurar-los als seus compradors. Una patata calenta que l’ens promotor de la Zona Franca s’espolsa assegurant als clients que ells ja estan fent “pressió a l’Ajuntament” perquè aquest “s’ha endarrerit en l’aixecament topogràfic”, un tecnicisme necessari per agilitzar el registre, segons demostra un document al qual ha tingut accés aquest diari.

El CZFB, d’altra banda, ha explicat als compradors que finalment queden només quatre clients respecte al total de sis pisos, sense aclarir què ha passat amb els dos restants. La dada preocupa Anguita, que considera que com que són pocs els afectats, la seva força de pressió és limitada. Així doncs, i amb l’esperança posada en què tot es desbloquegi a principis de l’any vinent, els comprador recorden que encara no han pogut ni tan sols negociar amb els bancs i, per tant, tenir assegurada la seva hipoteca.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Destaquem