Viure amb els pares o pagar 1.000€ de lloguer pel retard dels pisos protegits de la Zona Franca

Avui es debat el cas dels habitatges socials buits a la Marina del Prat Vermell en comissió municipal

Van directes a la quarta pròrroga. El quart cop que el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) demana a les famílies que van adquirir un pis de protecció oficial que segueixin buscant-se un lloc on viure perquè el seu habitatge, que va acabar-se de construir el juny de 2017, encara no està disponible. Dues de les famílies en espera expliquen el seu cas al TOT Barcelona. Una d’elles té un fill a punt d’arribar al món, la dona va canviar de continent per venir a Barcelona i, més d’un any després, encara estan a casa dels pares d’ell. L’altra són una parella a punt de casar-se amb la meitat dels seus objectes personals a un pis que els costa cada cop més pagar i l’altra meitat d’objectes al traster d’un familiar. Van reservar un pis de protecció oficial en un edifici amb un total de 68 habitacles, 32 dels quals l'Ajuntament té pactats adquirir-los per dedicar-los a habitatge social i 18 més que estan previstos per agents de la Guàrdia Civil.

“La meva dona vivia a Tunísia, li vaig explicar que havia aconseguit un pis, que ja no calia mantenir la relació a distància i que podia instal·lar-se definitivament a Barcelona”, explica Pablo Anguita, un dels compradors dels pisos de protecció oficial del carrer Cal Cisó número 50-58 (Marina del Prat Vermell), propietat del CZFB. Havien de rebre les claus entre el juliol i el desembre de l’any passat, però un cúmul de despropòsits en l’activació dels subministraments i el registre de la propietat –procés en què també està implicat l’Ajuntament de Barcelona– han retardat sense data una entrega que se’ls està fent “una eternitat”. Tot a càrrec d’un embolic burocràtic “mal informat”, es queixa Anguita, i poc clar en els terminis, ja que els subministraments estan plenament actius des del febrer, segons l’empresa distribuïdora del subministrament, Endesa. Seguint aquestes dates, els problemes pel que fa al registre de la propietat –que acostumen a comportar entre dos i quatre mesos en resoldre’s– s’han estancat durant deu mesos, de moment. La incomprensió al voltant d'aquest bloc de pisos és tal que ha acabat arribant a una comissió municipal en què el Partit Popular demanarà explicacions al govern d'Ada Colau.

“Vam haver de visitar el pis perquè la meva dona no s’acabava de creure que existís”, puntualitza Pablo Anguita. Va fer la reserva d’un pis de protecció oficial amb pàrquing i traster el febrer de 2016, invertint prop de 30.000 euros a tall d’avançament, i quan va acabar-se de construir va poder visitar-lo. Ara bé, la seva dona no hi era a Barcelona en aquella primera visita, els mesos es dilataven, i van haver de reclamar una segona visita excepcional per calmar els dubtes de la compradora. La mateixa dona ara està a punt de sortir de comptes, el Pablo i la seva dona encaren l’últim mes d’embaràs i ja s’han fet a la idea que els primers mesos de vida del seu fill seran a casa dels seus avis paterns. “Estarem més estrets del que estem ara”, es resigna Anguita.

Tant ell com Benito Cabeza, un altre dels compradors, se senten maltractats per la forma en què se’ls ha fet anar de corcoll els últims mesos. El CZFB insisteix a dir que els tenia informats en tot moment, però les dues fonts ho neguen en rodó. “No se’ns ha explicat cap situació si nosaltres no els hem anat al darrere", denuncia Pablo Anguita, que critica la falta de comunicació en els llargs períodes festius de l'administració pública. Els dos compradors, a més, es van trobar a les xarxes socials i des de llavors mantenen un contacte constant a cada moviment que els anuncia el Consorci.

Viure amb la meitat d'objectes

Si el cas d’Anguita és especialment complicat en termes d’espai i planificació familiar, el de Benito Cabeza ho és en termes econòmics. A ell i la seva parella se’ls esgotava el contracte de lloguer –un dels últims de cinc anys de durada– a finals de l’any passat, quan tenien previst entrar a la nova llar. Els retards que els anunciaven des del Consorci suposaven un nou mal de cap per ells i una nova negociació amb la propietat dels pisos, que els va aconseguir allargar en diferents ocasions la durada del seu contracte. Tanmateix, gairebé un any després, ja no els poden prorrogar més el seu lloguer, que en aquest temps ha augmentat fins a superar els 1.000 euros mensuals, i cal renovar el contracte. És a dir, un increment extra de burocràcia i de prop de 800 euros.

A més, els plans de futur se’ls han anul·lat constantment, així com la gestió de les seves pertinences. Tenien tot previst, embolicat i guardat en caixes a mode de mudança immediata per quan els avisessin d’entrar al seu nou pis de la Marina del Prat Vermell. Any i mig després, les caixes segueixen igual, bona part d’elles al pis actual, i l’altra part al traster de la germana de Cabeza. “No hem pogut fer cap pla. Vivim en una espera constant sense avisos de cap tipus”, recalca el comprador.

I ni tan sols tenen la certesa d’aconseguir l’hipoteca per pagar els prop de 130.000 euros que queda per liquidar dels seus pisos. El tràmit hipotecari s’inicia quan el pis està correctament inscrit al registre i sense aquest últim pas l’assegurança del seu futur és inexistent. Pablo Anguita ho ha intentat en dues ocasions, apropar-se al banc i intentar agilitzar els papers, però res, cap certesa. La única veritat que tenen a la vista és que s’acaba el 2018, la data límit que tenien per rebre els pisos, i ningú els ha fet arribar cap novetat. Així, es preparen per signar un nou contracte de pròrroga que posarà una nova data límit a l’horitzó, el març de 2019. 

 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?