Viure a Nou Barris també es posa impossible

És el districte on els pisos de segona mà han crescut més i el tercer pel que fa als lloguers, només superat per Ciutat Vella i Sant Andreu

Tard o d’hora havia de passar. La pujada generalitzada dels preus de l’habitatge a Barcelona ha saturat els districtes més demandats i els seus efectes ja es noten a la perifèria, que fins ara havia resistit millor l’escalfament del mercat immobiliari. Nou Barris, que segueix sent el districte més barat de la ciutat, és l’última víctima d'una bombolla immobiliària que s’escampa com una taca d’oli, lenta però imparable. 

Aquest any, segons les dades del portal immobiliari Idealista, el preu de l’habitatge de segona mà en aquest districte ha crescut un 12,2% –s’ha situat en 2.491 euros el metre quadrat–. És una xifra que està molt per sobre de la mitjana de la ciutat (1,4%) i lluny dels altres districtes que han patit grans augments, com Sant Martí (5,8%) o Horta-Guinardó (4,8%). L’any passat ja havien crescut un 14,5%, també per sobre de la mitjana de Barcelona (3,9%), però amb la diferència que a Sants-Montjuïc, Gràcia i Horta es van registrar increments similars i Sant Andreu va ser el més afectat amb un increment del 21%.

Més info: El preu de l’habitatge de segona mà creix un 1,4% a Barcelona

“Quan els preus arriben al seu sostre als districtes més demandats i es posen impossibles per al mercat, el més normal és que part de la població busqui alternatives a zones menys saturades i hi afegeixin pressió”, explica al Tot Barcelona el director de l’oficina d’Idealista a Barcelona, Eduard Vilaplana. “En certa mesura, els districtes més cars expulsen població cap a la perifèria”. I Nou Barris encaixa perfectament en aquesta definició. A més de ser el districte més barat també és un dels que té més marge de creixement. 

Encara hi ha força marge de creixement

A Nou Barris els preus dels pisos de segona mà encara estan un 33% per sota del màxim que van assolir el tercer trimestre de 2006, quan van arribar als 3.762 euros el metre quadrat. A Barcelona, en canvi, només estan un 8,2% per sota del seu rècord precrisi, marcat a principis de 2007. En qualsevol cas, Vilaplana assegura que l’increment de preus no pot ser indefinit i aquests últims mesos ja s’ha detectat un refredament. “A l’últim trimestre a Nou Barris hi ha hagut un increment, però moderat”, diu, tot i que al conjunt de la ciutat han caigut. 

Per posar-ho en perspectiva, els preus dels pisos de segona mà a Nou Barris han crescut un 48,98% des del 2014, mentre que a Sant Andreu ho han fet un 38%, a Sarrià-Sant Gervasi un 30% i Gràcia un 45,11%. Aquesta diferència s’explica, en part, perquè Nou Barris va trigar més a tocar fons per la crisi econòmica del 2008, però la resta es deu a “la dinàmica general de la ciutat", que en els darrers dos anys ha acabat condicionant els preus del districte més pobre de Barcelona.

Els lloguers també es posen impossibles

Si comprar un pis ja comença a ser un repte per als veïns de Nou Barris, llogar-lo va pel camí de ser una odissea. Les dades de l’Institut Català del Sol (Incasol), que depèn de la Generalitat, també mostren una tendència general a l’alça, però hi ha una especial afectació als districtes amb els preus mitjans més baixos, com el mateix Nou Barris, Sant Andreu o Horta. L’Incasòl és una de les fonts més fiables que existeix ara mateix perquè, a diferència dels portals immobiliaris, elabora el seu índex a partir de les fiances que hi dipositen els propietaris. 

Al tercer trimestre, l’últim amb registres oficials, els lloguers a Nou Barris van sobrepassar els 680 euros, mentre que la mitjana de l’any se situa en 668 euros, un 6,81% més respecte de preu amb què es va tancar l’any passat, que van ser 625,51 euros. D’aquesta manera, el districte és el tercer que més ha patit l’increment dels lloguers aquest any, només superat per Ciutat Vella (9,35%) i Sant Andreu (7,11%).

Lloguer Nou Barris

Evolució dels preus de lloguer a Nou Barris

“En el lloguer passa una cosa semblant encara que sigui un mercat diferenciat”, afegeix Vilaplana. Quan un barri o un districte toquen sostre, les zones adjacents “absorbeixen la sobredemanda de gent que ha estat expulsada per la impossibilitat d’assumir els preus”. I és el que també està passant a Nou Barris, on en els darrers cinc anys el preu dels lloguers ha crescut un 33,8%, igual que la mitjana de la ciutat en el mateix període, però aquesta dada amaga increments brutals com els de Torre Baró (48,13%) o del Turó de la Peira (42%), on abans es podien aconseguir pisos per 300 o 400 euros i ara és difícil trobar-ne per menys de 500 euros. A Vilapicina els lloguers ja superen el 740 euros de mitjana, un preu semblant al de la Guineueta o Roquetes

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?