Begoña Cánovas sempre ha tingut aptitud per a la ciència i té clar que la seva vocació és la d’investigar i voler anar més enllà. Una beca de ”la Caixa” li va premiar el talent. Gràcies a aquest reconeixement, va poder cursar un màster en Bioenginyeria a l’Institut Químic de Sarrià (IQS), fer unes pràctiques al MIT de Boston i un doctorat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), on ara forma part d’un equip d’investigació sobre el càncer que està fent història.
“El dia que em van donar la primera beca no m’ho podia creure. Vaig sentir una gran felicitat i els pares van saltar d’alegria quan ho van saber. Quan veus totes les sol·licituds, et penses que és una loteria i creus que no et tocarà mai, però val la pena intentar-ho”, recomana. I és que, si no hagués confiat una mica en ella mateixa, mai no hauria pogut compartir els passadissos del MIT amb alguns premis Nobels. “Allà vaig aprendre moltíssim com a científica i com a persona”, ens explica.
Però, sobretot, si no ho hagués intentat, potser mai no hauria contribuït al gran descobriment científic del qual ha format part durant el postdoctorat: el seu equip d’investigació va descobrir que cancel·lant l’acció de la proteïna p38, una espècie de salvavides encarregat de protegir les cèl·lules tumorals en el càncer de mama, les teràpies són molt més efectives. En l’estudi, si combinen la quimioteràpia clàssica amb fàrmacs capaços de bloquejar aquesta proteïna, els tumors humans implantats en ratolins es redueixen considerablement.
Per a la Begoña, tots aquests anys d’estudi han valgut la pena perquè li han permès poder triar el seu propi camí lliurement, cosa difícil avui en dia per als investigadors científics. “Hi ha gent que escull la carta que li donen. Però l’estudi de tants anys, l’esforç i una mica de sort et permeten tenir a la mà la baralla de cartes sencera”, afirma. I aquesta satisfacció no és només personal. “Sabem que no trobarem el remei del càncer avui mateix”, diu, “però entendre que el teu gra de sorra acabarà ajudant milions de persones d’aquí a 20 anys és increïble!”.
“Amb les beques he pogut fer coses que no hauria imaginat mai, a més de treballar del que més m’agrada al costat d’un equip de grans professionals”. Els seus èxits són els nostres i el seu futur, també. Perquè són joves investigadors com la Begoña els qui, amb el seu esforç diari, estan lluitant per fer del món un lloc millor. Per això, donar-los l’oportunitat de continuar estudiant és, al capdavall, donar-nos l’oportunitat d’avançar com a societat.
