Alberto Fernández Díaz deixarà l'Ajuntament després de 31 anys de política municipal

El líder del PP a Barcelona exposa els seus motius per fer un pas al costat i reivindica que farà oposició fins l'últim dia de mandat

El líder del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha anunciat aquest dilluns la seva retirada del consistori. En una roda de premsa a peu de carrer, ha exposat els motius per fer un pas al costat i ha fet balanç de la seva trajectòria al consistori. "Fins aquí he arribat, són molts anys i crec que és important renovar esforços i compromisos", ha declarat als periodistes que l'envoltaven, acompanyat dels dos altres regidors del grup municipal i la diputada i exregidora Àngels Esteller. S'ha reivindicat com un patriota barceloní que ha avantposat la ciutat a les sigles polítiques, per exemple per arribar a acords que possibilitessin els Jocs Olímpics o inversions als barris pactades amb Pasqual Maragall i Xavier Trias. 

No ha revelat qui el succeirà al capdavant de la llista del PP a les eleccions de maig però fonts populars consultades pel Tot Barcelona obren la porta a que en els propers dies es conegui el nom de la persona escollida per la direcció estatal del partit. Aquest cap de setmana s'afegia justament l'empresari Josep Bou a les travesses sobre la successió del PP barceloní, lloc pel que ja havien sonat Dolors Montserrat o Andrea Levy. Fernández ha deixat molt clar, això sí, que esgotarà el mandat i farà d'oposició fins l'últim dia com a regidor: "Que marxi no vol dir que afluixi al proper ple!", ha reivindicat. Més enllà del maig de 2019 preveu tornar a l'àmbit privat i exercir com a advocat, la seva professió, tot i que sosté que no deixarà enrere "el compromís amb el partit i amb la ciutat".

Fernánez s'ha dedicat durant 31 anys a la política municipal i ha estat regidor 27 anys, repartits en dues tandes (1983-1999 i 2003-2018). Ha compaginat la dedicació a la ciutat amb càrrecs i responsabilitats a l'aparell del partit, tot i que sense perdre mai de vista la capital catalana. Els primers passos els va donar al seu districte, Les Corts, on va ser conseller de 1983 a 1987. Aquell any entrava al plenari com a regidor i no va deixar l'escó fins 1999, després de fer el salt a la política catalana i estatal. L'arribada de Josep Piqué a la direcció del PP català, no obstant, el va portar de nou al consistori el 2003 com a cap de llista i des d'aleshores ha mantingut el seu escó superant tres conteses electorals i completant quatre mandats. Actualment és el regidor més veterà del ple, seguit a molt poca distància per Jaume Ciurana (PDeCAT), que ja va anunciar a l'abril que deixaria el consistori en finalitzar aquest mandat.

Relat, llegat i un estil propi

Advocat de professió, vuitè de deu germans i fill d'un exmilitat incorporat a la Guàrdia Urbana barcelonina, Fernández milita al PP des dels 21 anys, quan encara s'anomenava Alianza Popular. S'ha fet fort dins del partit en l'àmbit municipal, en contraposició a la dedicació del seu germà Jorge Fernández Díaz a la política estatal. Alberto Fernández compleix 57 anys aquest dimecres i ja fa un parell d'anys que, en entrevistes públiques i en converses de passadís, deixa entreveure que no vol repetir com a candidat local si no és imprescindible pel partit. En aquest sentit, la seva reticència ha estat clau en la negativa popular a incorporar-se a la candidatura de Manuel Valls, tot i que les enquestes no donin gaire bones expectatives a una llista del PP en solitari. Fernández no està disposat a renunciar al seu llegat, especialment en termes de relat.

Durant tres dècades ha donat especial èmfasi al discurs en seguretat pública i civisme, a la mà dura sobre immigració, a la fiscalització dels immobles municipals sense ús, a criticar els dèficits de l'assignació dels pisos públics i a demanar més facilitats per la mobilitat en moto a la ciutat. I també, com a periquito confés i orgullós, al reconeixement del RCD Espanyol com un club tan o més barceloní que el Barça. L'ús de l'humor ha caracteritzat les seves crítiques a l'alcalde o alcaldessa del moment, amb jocs de paraules constants, expressions en catanyol i al·lusions a personatges de ficció. Dues de les més recents han estat batejar fa pocs dies a Ada Colau com el "Grinch" del Nadal per donar poca empenta a la celebració i titllar-la de "Pinya-Colau" per denunciar passivitat municipal cap a la venda il·legal de mojitos a les platges. Un estil propi que sens dubte l'ha ajudat a mantenir la cobertura mediàtica més enllà del nombre de regidors a cada etapa i malgrat que els tres seients actuals no li permeten sumar majoria amb cap altre partit.

Més informació
Comentaris (2)
jmss Fa 1 mes
Ara que ha vist les enquestes, vol plegar? o sera que l'hi a entrat cagarrines.
julio Martin Martinez Fa 1 mes
¡¡¡Ya era hora. Casi no me lo puedo ni creer.¡¡¡¡