El 64% de les empreses municipals de Barcelona no compleixen en transparència

La gran majoria no ha publicat les auditories externes de 2017 i cinc tampoc n’ofereixen cap d’anterior | El govern d’Ada Colau els enviarà en breu una instrucció per renyar-les

La transparència a les administracions públiques és obligatòria per llei a Catalunya des de 2014 però l'ambició de la norma sovint contrasta amb la desactualització de la informació institucional disponible. Una bona mostra són les entitats públiques dependents de l’Ajuntament de Barcelona, que tot i ser de capital 100% públic es poden regir pel dret privat i tenen una certa autonomia per tal de ser més àgils que l'administració convencional. El Tot Barcelona ha fet la prova de buscar les auditories externes anuals –el principal instrument d'avaluació financera– de totes i cadascuna de les organitzacions dependents del consistori, a través de l’extens Portal de Transparència municipal.

N’hi ha 45, entre instituts municipals, empreses públiques, societats mercantils, consorcis i fundacions. La consulta és enrevessada, ja que el web redirigeix a les diferents pàgines on cada entitat hauria d’haver penjat la seva informació i no sempre els enllaços funcionen bé. La principal conclusió de l’anàlisi és que el nivell de transparència dels organismes autònoms és clarament inferior al dels departaments ‘centralitzats’ a la Casa Gran: el 64,4%29 dels 45 ens autònoms no tenen online les auditories de 2017, és a dir, tres de cada cinc.

És el cas de deu Instituts Municipals (Discapacitat, Informàtica, Hisenda, Mercats, Educació, Paisatge Urbà, Esports, Serveis Socials, Habitatge i Cultura) i organismes tan coneguts com Barcelona Activa, Cementiris de Barcelona o el Consorci del Besòs. Les darreres que han publicat són les de 2016. A banda, cinc entitats no ofereixen cap auditoria a internet, ni recent ni anterior. Es tracta de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona, el Museu Picasso, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, la Fundació Barcelona Cultura i la Red de Juderías de España Caminos de Sefarad.

A més, menys de la meitat dels organismes –20 dels 45– tenen l’auditoria penjada a la seva web com diu la llei. La resta cal anar-les a buscar a l’oceà documental del Repositori Obert de Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona (BCNROC) on s’emmagatzemen tota mena d’informes, memòries i plans municipals. La disponibilitat de les auditories antigues també flaqueja: és freqüent que falti algun exercici aïllat o que estigui mal indexat al BCNROC.

Gerència renya a les empreses

Estem preparant una instrucció que entre altres coses recordarà a totes les entitats públiques dependents de l’Ajuntament que han de penjar les auditories i comptes complets a la seva pàgina web”, reconeix a aquest mitjà el gerent de Presidència i Economia, Jordi Ayala. “Algunes ja ho fan, però així s’homogeneïtzarà”, pronostica. Les auditories de 2016 “ja estan quasi totes penjades” i les de 2017 “estan en procés”, insisteix. De fet, la seva àrea està fent proves amb una empresa pública, un institut municipal i una fundació “per comprovar que el que demana la instrucció es pot fer” en les tres grans tipologies d’organisme dependent.

El govern municipal té totes les auditories des de fa mesos, però no les pot penjar unilateralment a internet “perquè per protecció de dades és obligatòria l’autorització de cada Consell d’Administració”, argumenta Ayala. “Fem un seguiment continuat del compliment de les nostres obligacions de Transparència i fem reports constants a les entitats de tot el que els hi falta”, defensa. L’últim avís se’ls va enviar a l’octubre, expliquen fonts de l’Oficina per la Transparència, que recorden els premis i reconeixements internacionals en aquest camp que ha rebut l’ajuntament els darrers anys. Ayala estima que la publicació online de totes les auditories que falten s’haurà completat “entre gener i febrer de l’any vinent”.

Per les mateixes dates l’àrea d’Economia té previst renovar la web ‘Estratègies i Finances’, que aglutina tota la informació econòmica i financera del govern. El nou portal oferirà les mateixes dades però les reorganitzarà per fer-ne més fàcil la consulta i comprensió al ciutadà. L’executiu d’Ada Colau subratlla els esforços fets aquest mandat en transparència i cita entre les millores haver penjat la comptabilitat en formats oberts editables, que permeten fiscalitzar molt més informació pública que els PDF tradicionals. També emfatitza novetats com un complet buscador de factures o l’apartat Costos ABC, que quantifica què ha costat a l’erari públic cada equipament o servei, afegint a la inversió directa tots els costos indirectes –fins el sou de l'alcaldessa– prorratejats.

Nou sistema d’adjudicació de les auditories

A banda del compliment de la llei de Transparència, les auditories d’aquest mandat tenen un interès afegit perquè són fruit d’un nou sistema d’adjudicació. Fins fa dos anys les elaborava la multinacional PriceWaterhouseCoopers (PWC) –els últims 14 anys a través d’una UTE amb l’empresa Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría S.A.–, perquè havia guanyat tots els concursos públics ininterrompudament. Analitzava tant els comptes directes del consistori com els de tots els organismes amb presència municipal i presentava un informe final únic de dues pàgines on donava el vistiplau a tot el conjunt.

La tardor de 2016 el tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello va anunciar la divisió en quatre lots del contracte per als exercicis 2016 i 2017, per “acabar amb monopolis o oligopolis injustificats i indesitjables”, segons va dir. Per falta de temps la de 2015 va mantenir a l’UTE adjudicatària amb una pròrroga del contracte anterior (2012-2014). El nou mètode, ressaltava Pisarello, incloïa dos novetats més: cap de les concursants podia adjudicar-se més de dos lots i baixava el llistó del volum de negoci –de cinc a dos milions– perquè s’hi poguessin presentar empreses més petites.

Les quatre noves adjudicatàries van ser Ernst & Young (EY), l’UTE barcelonina AUREN-UNIAUDIT, la catalana Faura-Casas –que va rebre el lot més car– i també Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría S.A. La primera s’ha encarregat dels comptes de la Casa Gran i les altres tres s’han repartit les 45 entitats públiques dependents. La gran ‘perdedora’ de l’adjudicació va ser PWC, que no va rebre cap lot. És una de les big four mundials del sector de la consultoria, igual que EY. La fragmentació va abaratir el cost de l’adjudicació: es va resoldre per quasi 950.000 euros IVA inclòs, un 35% menys que la licitació anterior, que vorejava el milió i mig d’euros.

Pròrroga pel 2018

L’experiència es repetirà però al 2019, perquè la fiscalització de l’exercici 2018 també s’ha adjudicat mitjançant una pròrroga de contracte. “Hi havia un desfasament en els lots: les empreses autònomes s’ha d'auditar un mínim de tres anys seguits, mentre que pels comptes de la Casa Gran només calen dos anys”, exposa el gerent. L’adjudicació de l’auditoria de 2019 s’haurà de fer com a molt tard “abans de l’estiu”, indica, tot i que la proximitat de les eleccions municipals podria portar a una segona prorrogació.

Més informació
Comentaris (2)
Antoni Ferret Fa 1 mes
Doncs que la compleixin ja.
Jeremies Fa 1 mes
Sobretot, ja les pots renyar ben fort, que s'han cregut aquests frescos i dolents, només faltaria, oi noia?