Joan Ferran: "Diga'm tu una cosa que hagi fet bé Colau!"

Segona entrega de la sèrie d'entrevistes en què Toni Bolaño conversa amb personatges pròxims a l'independentisme i Cristina Puig parla amb els que veuen Barcelona com la capital d'una autonomia

Joan Ferran és un històric dirigent del PSC. Va ser diputat al Parlament de Catalunya durant 18 anys i també va desenvolupar càrrecs de direcció tècnica a l’Ajuntament de Barcelona al costat d’Antoni Santiburcio. Actualment col·labora com a articulista en diversos mitjans i acaba de publicar ‘Desde la Aspillera’, un recull d’alguns dels seus articles. És veí del barri de Sant Antoni i hem quedat per esmorzar a prop del mercat.

Li agrada com ha quedat el Mercat de Sant Antoni?

Sí, m’agrada molt perquè ha respectat moltíssim el que era l’origen, recupera els bastions, la ciutadella. Té una estructura digna de mirar.

És un barri que s’ha posat de moda. La gent de tota la vida ha de marxar perquè no pot pagar els preus dels lloguers.

La gentrificació té pros i contres. Davant la meva escala hi havia uns llogaters que pagaven 700 o 800 euros i ara els en demanen 1500 i han hagut de marxar. És trist perquè eren gent que portaven molts anys vivint al barri i s’identificaven amb ell. El factor positiu d’això és que ve gent d’un poder adquisitiu superior, d’un nivell cultural alt i fan una despesa elevada i això repercuteix positivament al barri des del punt de vista econòmic.

Barcelona està perdent la seva essència?

Sí i és feina de l’administració trobar un equilibri perquè si no pot passar com a Nova York, on hi ha hagut barris que han perdut la seva essència, s’han posat de moda i quan han rebentat, s’han enfonsat. L’administració hauria d’impedir que hi hagués compres d’edificis, com hi ha hagut, i que han provocat l’expulsió de veïns de la zona. També és veritat que hi ha gent que teoritza sobre això i que creu que aquest canvi social genera riquesa.

Joan Ferran: "Manuel Valls em va dir que vol fer una plataforma on entri la gent del PP i li vaig dir que la gent del PP no hi voldrà entrar"

Sant Antoni s’ha tornat massa hipster?

Fixa’t, fes una ullada. Està ple de bars moderns i hi ha un ambient que ha revitalitzat el barri però està perdent la seva essència.

Qui serà el pròxim alcalde o alcaldessa de Barcelona?

És absolutament improbable que ens aquests moments algú sàpiga qui serà el pròxim alcalde de Barcelona. Les enquestes que m’han arribat diuen que en aquest moments Ernest Maragall surt en més bona posició i després, hi ha una mena d’empat raríssim entre la resta de forces polítiques. Si féssim una foto fixa ara crec que el que està en millor situació és l’Ernest, malgrat que altres podrien sumar. El nivell de fragmentació és altíssim. Si, a més, la participació no és prou alta, Vox pot treure algun regidor.

Veu possible l’entrada de Vox a l’Ajuntament de Barcelona?

Ho veig probable. Perquè Vox, al contrari del que pensa molta gent, no crec que sigui feixisme pur i dur.

I llavors què és?

És reaccionarisme, autoritarisme, cosa antiga, conservadors ultres, etc. Però el feixisme tenia un punt “revolucionari” i antisistema i en canvi aquests tios d’antisistema no tenen res. Son el sistema més vell que hi ha però hi ha molta gent cabrejada que pot votar-los. El 15% dels vots que van obtenir a Andalusia venia de votants socialistes i de Podem.

Ja sap a qui votarà?

Hauré de votar el candidat que presenti la Internacional Socialista que en aquest cas és en Jaume Collboni.

Ada Colau té opcions de revalidar el càrrec?

Sí. Les enquestes diuen que es manté a la baixa, però es manté. Ella i l’Ernest (Maragall) son els que estan més ben situats.

Veu possible un pacte entre les dues formacions?

En política tot és possible. Colau és experta en transformisme.

Què li sembla el candidat del PP?

Crec que li costarà molt arribar a assolir el nivell de coneixement de ciutat que té l’Alberto Fernández Díaz. És dels regidors que més bé coneix la ciutat de Barcelona. Et pot dir el número de rajoles que hi ha al Passeig de Gracia. Altra cosa és que la marca del seu partit a Barcelona està molt deteriorada.

Manuel Valls, Ernest Maragall, Ferran Mascarell... Tres alcaldables que venen  del partit socialista. Què li fa pensar això?

Que el socialisme en aquests moments pateix una mena d’eclosió d’on surt gent molt preparada però per fer coses diferents. També és el reflex d’una crisi de la socialdemocràcia a nivell europeu, com també està passant als conservadors. Els grans partits històrics en aquests moments estan patint els efectes de la fragmentació i la polarització cap els populismes.

Joan Ferran: "Colau ha fet bé d’anar a veure Manuela Carmena. N’ha d’aprendre molt"

Manuel Valls va anar a la presentació del seu llibre.

Em va dir que vol fer una plataforma on entri la gent del PP i li vaig dir que la gent del PP no hi voldrà entrar. Per una raó senzilla: perquè els que hem estat dins l’estructura dels partits polítics sabem que un partit polític que pretengui governar un estat com l’espanyol mai, encara que tregui zero vots, renunciarà a presentar la seva candidatura.

Els socialistes s’han deixat perdre Manuel Valls?

Suposo que algú el va anar a buscar abans.

Hauria estat un bon fitxatge per al PSC?

Manuel Valls és intel·ligent. És un bon fitxatge per a tothom. El que no sé és si serà un bon fitxatge per a Ciutadans perquè si el discurs que fa és el discurs d’un cert maragallisme, que parla de metròpoli moderna, europea, capital del món editorial en llengua catalana i castellana, bicapitalitat d’Espanya, regió europea... tot això que explicava en Maragall i d’altra banda diu que aquests de Vox son uns impresentables, no sé si els sectors més extremistes de Ciutadans veuran amb bons ulls que Valls parli tant de Maragall i del socialisme com ha fet.  A Valls li pot passar que per un cantó perdi el vot de professionals lliberals que el veuen un tio modern i preparat però la seva proximitat a Ciutadans el situen massa a la dreta i per altra banda, la gent més de dretes el vegin excessivament maragallista. Pot passar-li com a aquell pernil que el van tallant pels dos cantons i al final queda l’os.

Ha hagut de venir Jordi Graupera de Nova York per ensenyar als partits com es fan unes primàries?

Les primàries van arribar a Catalunya de la mà de Pasqual Maragall. Molts li deien “el americano” perquè tota la política americana li agradava assajar-la aquí. Però les primàries les carrega el diable perquè quan competeixes amb altra gent, encara que siguin companys teus, intenten demostrar que tu ets pitjor que ells i et treuen tots els teus defectes. Les primàries entre Susana Díaz i Pedro Sánchez van ser sagnants.

Joan Ferran, el dia de l'entrevista amb Cristina Puig / Jordi Play

Joan Ferran, el dia de l'entrevista amb Cristina Puig / Jordi Play

Què ha fet bé Ada Colau?

...

Jo crec que ha demostrat poca pràctica en la gestió. Ha hagut de rectificar en temes com el Mobile, s’equivoca moltíssim en temes de seguretat ciutadana, hi ha sectors econòmics de la ciutat que se senten molestos amb ella. Que tu siguis d’esquerra i anticapitalista no vol dir que matxuquis la gent que està creant llocs de treball com la indústria hotelera, les terrasses, el gremi de restauradors...

Li havia preguntat què havia fet bé...

Ha fet molt malament fotre fora els socialistes. I això que en Collboni li rentava la cara en el millor sentit de la paraula, amb tots els sectors que eren crítics amb ella.

Ja veig que no ha fet res de bo per a vostè.

No ho sé, diga’m tu alguna cosa que hagi fet bé!

Però l’entrevista la faig jo.

Ha fet bé d’anar a veure Manuela Carmena. N’ha d’aprendre molt, sobretot pel que fa a la creació de vincles relacionals. Carmena té un tarannà més dialogant amb el partit socialista i l’esquerra en general.

Entenc que Colau no ha estat una bona alcaldessa per a vostè?

No. Pot haver estat una senyora voluntariosa, amb un discurs inicialment refrescant, però després s’ha trobat que els problemes li han passat per damunt.

Quins problemes?

A tot arreu hi ha hagut top manta però a Barcelona hi ha hagut un efecte crida perquè s’han deixat passar línies vermelles que no s’haurien hagut de deixar passar. I qui diu top manta diu moltíssimes coses més.

Quines?

Doncs aquest revisionisme històric tan bèstia que ha demostrat amb el canvi de noms dels carrers, per exemple.

No li sembla bé que es canviïn els noms de carrers?

A mi em sembla molt bé que desaparegui un carrer que es digui “de la División Azul” o del “generalísimo Franco”, però no em va semblar bé que a un saló que sempre s’havia dit saló de la Reina Regenta li canviessin el nom. A mi si a una sala de l’Ajuntament se li vol posar el nom de l’alcalde Pi Sunyer em sembla fantàstic, de la mateix manera que em semblaria molt malament que vingués algú de la dreta o l’extrema dreta i el canviés. Però ara imaginem que guanya la dreta de Vox, combinada amb C’s i el PP i que tots aquests intentessin canviar el nom a la plaça Karl Marx. Ens cabrejaria moltíssim!.

Per aquesta regla de tres la plaça Francesc Macià continuaria sent la plaça Calvo Sotelo...

No, perquè Calvo Sotelo va ser un personatge implicat en la dictadura franquista i tot el que està vinculat al franquisme i el feixisme s’ha d’eliminar.

Li va semblar bé dedicar-li un carrer al Pepe Rubianes?

Sí, perquè a més el coneixia.

Joan Ferran: "Barcelona ha perdut molt per culpa d’estar molt bolcada en la discussió identitària del Procés"

Passa les festes de Nadal a Barcelona?

Sí.

Què li sembla la il·luminació nadalenca?

Molt pobre. Acabo d’arribar de Madrid i li dona 30 voltes la il·luminació nadalenca. No em preguntis qui l’ha de pagar! Crec que s’ha de pagar a mitges, comerciants i Ajuntament.

Com es mou per la ciutat?

Intento anar a peu per tot arreu.

I entre taxi i Uber, què agafa?

Jo agafo taxi i a més sempre és ecològic.

Han de poder conviure a la ciutat o s’ha de protegir el taxi?

Jo faria un mix. No sé què pensa el PSC al respecte, ara parlo com a Joan Ferran. Faria un mix amb una competència entre ells que fos correcta i controlada. El paper de l’administració en això és fonamental.

Quin paper jugarà l’independentisme en aquestes eleccions municipals?

De moment crec que juga un paper de fragmentació, perquè hi ha cinc candidatures: De Graupera al Tete Maragall, passant per Mascarell i qui pugui venir del PdCat.

També hi havia fragmentació quan la cosa es repartia només entre PSC i CiU no?

Mai s’havia vist un Ajuntament de Barcelona en què el grup que més regidors té, en tingués tan pocs i es governés amb tanta minoria.

Barcelona ha d’aspirar a ser la segona ciutat d’Espanya o la capital d’un estat?

Ha de ser una ciutat europea dins de l’estat espanyol i competir amb la resta de ciutats d’Espanya per ser un focus econòmic i social de modernització i influència. Jo no soc independentista.

Home això ja ho sé! Si m’arriba a dir que s’hi ha tornat seria el titular de l’entrevista.

Independentment del què passi, l’eix bàsic del meu pensament continuarà sent socialdemòcrata i cosmopolita.

Barcelona no n’és prou de cosmopolita?

Últimament ha perdut molt per culpa d’estar molt bolcada en aquesta discussió identitària. La política catalana ha desaparegut. Un Parlament que no fa ni una sola llei vol dir que ha deixat de legislar per discutir sobre coses que no se sap quin resultat tindran i tot això repercuteix sobre Barcelona.

La conjuntura no ajuda. Hi ha gent a la presó i a l’exili.

Potser encara hi ha gent a la presó perquè en un determinat moment altres que haurien pogut ajudar al fet que no hi fossin van escapar-se. Si un jutge està pensant a posar en llibertat provisional un pres, qualsevol, i el soci d’aquest o l’amic d’aquest se’n van dins del maleter d’un cotxe a Bèlgica i l’altra a Suïssa, el jutge pensa: “com els deixi anar se’n van tots” i això és un pitorreo per a la justícia. Estic segur que hi ha molta gent d’ERC que està molesta amb totes aquestes actituds de fugir d’estudi que han  repercutit negativament. Als jutges no els agrada que  es posi en dubte la seva autoritat.

Encara no han estat jutjats.

A mi no m’agrada veure ningú a la presó. Jo, com que hi he estat, sé de què va, però s’ha de pensar en les conseqüències dels actes. Per això estic convençut que n’hi ha alguns dels que són a dins que estan enfadats amb els que són a fora. Segur en Junqueras està molt enfadat amb Puigdemont. Jo ho estaria!

Joan Ferran: "Manuel Valls és un bon fitxatge. Però no sé si és un bon fitxatge per a Ciutadans (...) No sé si els sectors més extremistes de Cs veuran amb bons ulls que parli tant de Maragall"

Troba a faltar la política del dia a dia?

Em costaria molt ser diputat en un Parlament com el que tenim avui. Hi ha gent que no es parla. Hi ha una visceralitat molt gran. Pots insultar si vols des d’una intervenció al faristol i ser molt dur, però quan això es trasllada als passadissos... Jo he après moltes coses dels meus adversaris polítics. Des d’humanitat fins a temes culturals, i altres sensibilitats.

Vostè no s’ha caracteritzat per mossegar-se precisament la llengua.

És cert, però allò era a la tribuna. Una altra cosa son les relacions humanes. Jo me’n podia anar a comprar roba amb en Josep Maria Pelegrí o el Daniel Sirera o esmorzar amb la Joana Ortega i la Carina Mejías.

I tot això és culpa del Procés?

El Procés ho ha accentuat perquè va introduir en la política l’efecte emocional. Ciutadans és un producte emocional però a la inversa. Quan es troben les emocions és molt difícil trobar la síntesi política. Votar contra la Constitució espanyola per exemple. És útil tot això o serveix només per fer postureig?

Vostè es va fer famós per la “crosta nacionalista” a l’hora de criticar els mitjans públics d’aquest país. Com els veu ara?

S’ha agreujat. Durant el pujolisme hi havia molt de missatge subliminar sobre el tema català, una mica antropològic i de vegades folklòric. Ara ja no es dissimula i al missatge hi ha una clara preponderància del discurs independentista. Jo sempre he defensat que la tele i la ràdio han de fer un missatge nacional i no nacionalista. Jo no suportaria uns mitjans prosocialistes. Vull uns mitjans que em facin pensar.

Quines 5 coses han de ser prioritàries a Barcelona i ha de tenir el pròxim alcalde o alcaldessa damunt la taula?

Més seguretat, habitatge, neteja, transport públic i pacificació.

Partidari d’un peatge urbà?

No, seria complicar encara més les coses. Soc més partidari de controlar l’emissió de fums i l’antiguitat dels cotxes.

Què s’ha de fer amb els patinets?

S’ha de treballar molt la conscienciació, com s’ha fet amb el tema del reciclatge o els excrements dels gossos. I aquí la ciutadania hi ha tingut un paper determinant.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?