Manuel Valls ha difós aquest divendres un dur comunicat sobre l’acord d’investidura del PP i Ciutadans a Andalusia, amb el suport de la formació d’extrema dreta VOX. El pacte posa en una posició delicada l’ex primer ministre francès, que ha marcat distàncies amb el partit ultra equiparant-lo al de Marie Le Pen mentre compta en la seva candidatura amb el suport fonamental de Ciutadans, que li aporta una base inicial de votants i sobretot drets electorals en els espais publicitaris oficials.
“Jo mai negociaré la investidura ni un pacte de govern amb cap formació separatista, supremacista o populista, ni d’extrema dreta ni d’extrema esquerra”, ha defensat en la nota que ha enviat el seu equip. Explicita el seu “més profund pesar” pel pacte d’investidura andalús “en lloc d’aconseguir-se gracies a un pacte de totes les forces constitucionalistes” i sosté que “en un moment en què els populistes de diferents tendències amenacen el sistema de convivència d’Europa, cal dir que no tot s’hi val”.
“La meva única lleialtat és amb Barcelona i els barcelonins, amb els valors de la democràcia liberal i social, la Constitució Espanyola i el projecte de construcció europea”, recalca Valls. També subratlla –en negreta i tot– que és “un candidat independent” i que no milita a “cap partit”. “El meu compromís moral, personal i polític és ferm; parlo clar i espero que se m’entengui bé”, afegeix. Manté que la seva “plataforma transversal” compta amb el suport de Ciutadans, però repeteix que espera “en el seu moment” la incorporació d’altres partits.
Valls preferia que Susana Díaz s’abstingués
Tot i que titlla de “clarament reformista” el pacte de Cs i PP a la Junta d’Andalusia i augura que Cs “explorarà totes les vies possibles per prescindir de l’extrema dreta”, no se n’està de reiterar la seva preferència per fer cordó sanitari al voltant de VOX per tornar l’extrama dreta “al lloc marginal que ha tingut des de la Transició”. “Com a polític europeu vull reiterar el meu oposició més ferma a que els grans partits de la Unió Europea legitimen a grups d’ideologia ultradretana i d’extrema esquerra. I desitjo que, des dels diferents estats membres, s’actuï de comú acord per frenar als que pretenen soscavar el sistema democràtic”, assenyala.
També reparteix culpes cap al PSOE, de qui diu que l’ha “decebut profundament” com a exmilitant del partit socialista francès durant 35 anys la “manca d’altura de mires, esponsabilitat i sentit d’Estat per facilitar amb la seva abstenció una transició que impedís el protagonisme de la ultradreta”. També li preocupa, diu, que el govern de Pedro Sánchez deixi els pressupostos de l’Estat “en mans dels populistes i dels separatistes”.
1 
