L’ex primer ministre francès i ara alcaldable Manuel Valls ha estrenat el cicle de dinars-col·loqui del Círculo Ecuestre sobre les eleccions municipals a la capital catalana. El discurs que ha ofert Valls és digne d’estudi a les facultats de ciències polítiques, perquè pràcticament ha teoritzat el nou municipalisme de caire liberal que guanya adeptes a gran velocitat entre la classe alta barcelonina, consternada per les aigües remogudes de l’eix nacional i els quotes de poder actuals de l’esquerra. Valls, que es presenta un cop i un altre com a “candidat independent”, suma ja el suport de dos partits dretans: just acaba de rebre el suport del petit partit Lliures, liberal catalanista, que se suma al liberalisme espanyol del soci principal, Ciutadans.
[r:7]
Les ciutats com a garants de la pau social, de la llibertat individual i de la prosperitat. La cultura com a “actiu” per a la imatge de la ciutat i la seva promoció exterior, com a “indústria” dinamitzadora “de l’activitat civil i econòmica”. Les institucions, al servei de la col·laboració pública-privada i formades per funcionaris “motivats”. Justícia social per a la prevenció de conflictes, especialment els laborals i ecològics. “Una Barcelona cívica, ordenada, endreçada i neta, la Barcelona dels valors de civisme democràtic”, ha receptat. Ras i curt: una Barcelona sense conflictes. I una àrea metropolitana, a més, reconeguda per la Constitució.
Conferència de Manuel Valls al Círculo Ecuestre de Barcelona / Meritxell M. Pauné
“Les ciutats són un artefacte molt poderós per fer front als problemes d’avui, són pols de dinamització econòmica i, per sobre de tot, faciliten la creació de consensos per l’adopció de decisions estratègiques”, ha argumentat. Les grans capitals, ha insistit, “tenen molt a dir en la competitivitat econòmica, la creació de nuclis adequats per a la recerca i la innovació i evidentment com a escenaris de les manifestacions culturals”. “La prosperitat és el fruit que recullen les ciutats que recullen la bona fórmula de col·laboració público-privada”, ha afegit. “Les èlits són imprescindibles: una ciutat sense intel·lectuals, sense empresaris, sense gent que imagina, és una ciutat que va cap enrere”, ha dit als assistents, més de 250 persones –s’ha format llista d’espera i tot– de clara procedència benestant.
“Quin és el model de societat que vol prohibir-ho tot amb normes locals?”, ha inquirit. Ha posat com a exemple la precontractació a les aplicacions VTC –com Uber i Cabify– o a la reserva del 30% per a habitatges públics, que segons Valls farà que pugi el preu del 70% de pisos.”El que necessitem és més construcció!”, ha exclamat. Ha defensat novament que la ciutat creixi en alçada i ha insinuat, tot i que ha deixat la concreció per més endavant, que es proposava promoure 20.000 habitatges “de forma ràpida i amb qualitat” a l’àrea metropolitana. “Sóc pro-empresa, perquè l’empresa és la que crea llocs de feina i perquè Barcelona és una ciutat d’emprenedors”, ha asseverat entre aplaudiments el candidat, que ha alabat “una ciutat business-frienly pel bé de tots”.
En el marc peninsular, ha argumentat, “les conseqüències del que passi a Barcelona i Madrid al maig seran absolutament crucuals per a tots els espanyols”. Ha proclamat les eleccions del 26-M com “les més importants que haurà conegut Barcelona des de 1979” i ha advertit que “no és el moment per terceres vies”. La ciutat global que ha dibuixat, també té un fort component iberoamericà a través d’un “bilingüisme” orgullós que, pels exemples d’escriptors –Javier Cercas o Vargas Llosas– i mercats d’exportació que ha citat, porti a Barcelona a parlar-li al món… en castellà. El discurs, per cert, ha alternat fragments en català i en castellà però Valls ha esquivat pronunciar-se –com li demanava un comensal– sobre quin percentatge de la comunicació de l’ajuntament ha de ser en castellà.
Un grup d’assistents fa cua perquè Manuel Valls li signi el seu llibre / Meritxell M. Pauné
Valls, que s’ha definit com “l’únic que pot portar el canvi a Barcelona”, també ha parlat extensament de seguretat. La seva primera actuació si arribés a ser investit alcalde seria en aquest camp i, just després, treballaria per recuperar la “il·lusió” i fomentar la “inversió immobiliària”. També parlaria ben aviat amb els hotelers i el sector turístic, que veu com a generador de riquesa. “Tenim l’oficina de la candidatura als Jardinets de Gràcia, al costat del que havia de ser el Four Seasons i que ara seran apartaments turístics de l’hotel Mandarín i en lloc de crear-se 400 llocs de feina se’n crearan 30”, ha criticat, en referència al canvi de plans per la Torre Deutsche Bank que va propiciar l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia.
“Hi ha hagut un efecte crida al Mediterrani –ha avisat solemnement–, perquè se sap que aquí aquestes coses no es gestionen”. I “aquestes coses” serien per a Valls fenòmens com la immigració, el top manta, la prostitució o la droga. “Clar que hi ha gent pobra que es veu obligada a fer top manta o a ocupar, però els perjudicats no poden ser els propietaris: això és un insulta a la gent humil, la immensa majoria no ocupen pisos ni ven al carrer!”, ha respost a una dona del públic, que assegurava que últimament “tot el dia plora”, sigui “de pena” quan sent a Colau o “d’alegria” quan escolta a Valls. La ponència ha donat pas a una llarga tanda d’intervencions dels assistents, clarament propicis al candidat. En canvi, la premsa s’ha quedat sense poder preguntar-li res, castigada en una sala d’un altre pis i seguint les intervencions a través d’un televisor. Una conferència via plasma, al més pur estil Rajoy.
