“Et repto a trobar un metge que faci la seva feina per diners”. Així respon el metge de família Daniel Roca, que treballa al Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Sud, quan se’l pregunta pel seu dia a dia. Atén pacients a l’atenció primària i a la Sala Baluard, un centre d’atenció sociosanitària –coneguts popularment com a narcosales– on rep drogadictes, i fa jornades de 12 hores. La situació al CAP la considera “insostenible”. Cada dia té 30 visites programades, tot i que sovint arriben a 40, i per fer-les totes ha de reduir el temps amb cada pacient a un màxim de 10 minuts. Es queixa que està desbordat: “A vegades no puc ni anar al lavabo”.
Les característiques dels pacients del CAP Raval Sud dificulten encara més la tasca del metge. Detalla que el 55% dels usuaris són d’origen estranger –la majoria pakistanesos– i calcula que rep visites de persones de 80 nacionalitats diferents. Per això ha après vocabulari en diversos idiomes – urdú, àrab i bengalí – per facilitar l’atenció, però rep l’ajuda de mediadors del centre que fan tasques de traducció i d'”educació en salut”.
Malgrat tot, Roca assegura que es troba amb problemàtiques més enllà de la barrera lingüística. Especifica que molts pacients viuen en situacions socioeconòmiques molt desfavorables: s’enfronten a desnonaments, són víctimes de violència “de tot tipus” –inclosa la de gènere–, viuen en famílies desestructurades o són sensesostre. “A més del problema mèdic has de pensar en la realitat que viu el pacient”, relata. Afegeix que alguns pacients han de rebre el tractament de forma immediata, perquè en molts casos és “probable que no tornin”.
“No hi ha dia que no em plantegi si he fet bé la meva feina”, admet. La càrrega de feina, que no el permet fer cap descans ja que té llistes d’espera de més d’una hora cada dia, provoca que les visites amb els pacients siguin massa curtes. Com a exemple, Roca indica que una visita “òptima” a un malalt de diabetis hauria de ser de 30 minuts. “És impossible fer aquestes visites en 10 minuts”, sentencia. Raona que si no disposa del temps suficient per tractar els usuaris, tornaran més endavant al metge i provocaran més col·lapse.
[r:1]
Tanmateix, Roca aclareix que el CAP Raval Sud és un “oasi” pel que fa a la implicació dels professionals que hi treballen. El metge destaca que el personal del centre sempre està disposat a ajudar els seus companys i que, per difícil que pugui semblar, altres CAP viuen situacions molt més complicades. El que demana per exercir de forma digna és una ràtio de pacients per metge “raonable”, cosa que es podria aconseguir amb la contractació de 3 metges al seu centre, segons calcula. Ara mateix, concreta, en són 18.
Roca és molt crític amb els responsables de la sanitat pública, i els acusa de voler “comprar” els metges amb “caramels”. Amb això es refereix a una eventual oferta d’augment de sou que podrien rebre per tal de desconvocar la vaga, però assevera que són “militants” i que exigeixen un “canvi de model”. “Hem dit prou”, manifesta. Lamenta que els professionals de l’atenció primària hagin estat el “coixí de les vergonyes del sistema” durant anys. Per reduir les llistes d’espera, declara, s’espera que els metges dels CAP assumeixin més serveis, com ara el de radiografies, però argumenta que no poden assumir més càrrega de feina.
Tot i així, el metge de família del CAP Raval Sud garanteix que està “encantat” amb la seva feina. Treballa a la sanitat pública des del 2008, i abans va estar a un centre concertat a la Barceloneta i a la sanitat privada. “Estic compromès amb els pacients i no amb els diners”, diu.
