Armes blanques a Ciutat Vella: fàcils d'aconseguir, difícils d'investigar

Internet i comerços per a turistes resulten els llocs ideals per aconseguir navalles a baix preu sense necessitat d'identificar-se

“La navalla val 20 euros, però per a tu en seran 10. Mira com surt de fàcil la fulla quan pressiones aquesta molla. Va, te la deixo per 8 euros”. Sense demanar el carnet d’identitat, sense cap avís sobre el seu ús i sense que el client hagi intentat tan sols regatejar el preu. Així és com es venen armes blanques d’obertura ràpida a diverses botigues de souvenirs de la Rambla. Amb aquesta facilitat, qualsevol jove amb els diners suficients per a una entrada de cinema pot aconseguir la seva navalla semiautomàtica i portar-la a sobre de manera legal.

El problema de l'escassa dificultat d'aconseguir armes blanques l’ha situat a l’agenda el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament, Amadeu Recasens, arran de l’augment d’incidents amb ganivetades al districte de Ciutat Vella els darrers mesos. Des del setembre, hi ha hagut una quinzena de baralles amb presència d'armes blanques, algunes de les quals amb menors implicats. L'última va ser dilluns al vespre. Per aquest motiu, Recasens reclama a l’Estat, que és qui té la potestat per regular-ho, que modifiqui el reglament d’armes - vigent des del 1993 - perquè la venda de navalles i ganivets quedi “tan limitada com sigui possible”.

Per al màxim responsable executiu de la seguretat municipal –políticament ho és Ada Colau–, un dels focus del problema és que s'adquireixen armes amb massa facilitat en “armeries, ganiveteries i benzineres”. Tanmateix, per a aquests negocis, el problema està molt lluny de tenir cap relació amb ells. “Nosaltres coneixem els clients, tenim uns preus elevats i posem traves a aquells dels qui sospitem” sentencia Montserrat Traver, de l'antiga ganiveteria Roca, al centre del barri Gòtic.

“Un marrec amb una targeta de crèdit pot comprar l’arma blanca que desitgi"

És una línia que asseguren mantenen altres comerços especialitzats del districte de Ciutat Vella. “És un clàssic que vinguin a buscar ganivets ‘els nens de la droga’. A vegades m’invento que necessiten un carnet especial, d’altres em nego a atendre’ls, i algun cop els he hagut de fer fora a crits”. Ho explica el gerent de la ganiveteria Lama, que assenyala que aquells qui volen accedir fàcilment a una navalla o una arma de grans dimensions ho tenen més fàcil a través d’Internet o dels negocis de souvenirs que recorren la Rambla de Barcelona.

La llei dels 11 centímetres

A internet tot és possible. No cal viatjar a la ‘deep web’ per trobar amb facilitat models prohibits a Espanya a preus molt baixos, com una navalla automàtica per 15 euros. Aquest tipus de mecanisme, que acostuma a tenir un botó situat al centre de l’empunyadura i que serveix per fer sortir amb rapidesa la fulla del ganivet, és il·legal, així com els punyals amb dos talls i punta punxeguda. Ara bé, molts venedors en línia obvien la llei de la mateixa que ho fa la pirateria amb els productes audiovisuals. “Un marrec amb una targeta de crèdit pot comprar l’arma blanca que desitgi", assegura Javier Kumar, dependent de la ganiveteria Primitivo Labrador, i coneixedor de casos pròxims al seu entorn.

Així mateix, el TOT Barcelona ha pogut comprovar com negocis de la Rambla adreçats als turistes posen a disposició dels clients tota mena de facilitats, preus rebaixats que improvisen al moment i varietat de navalles que freguen els límits que marquen la legalitat. En alguns casos, la ganga és total i el cost de la navalla és menor del que pots trobar fins i tot a internet.

En aquests establiments, s’acostuma a disposar de navalles de tipus ‘papallona’ i d’obertura assistida, també anomenades semiautomàtiques per la similitud amb les navalles prohibides. La gran diferència és que en comptes d’un botó a la part central del mànec, hi ha un petit ressort a la banda lateral que, de tota manera, fa treure el tall amb gran rapidesa. “Si practiques cinc minuts amb ella, té el mateix perill que una navalla automàtica”, rebla Kumar.

"És impossible saber d'on venen les armes blanques"

El gran èxit d’aquest tipus d’arma blanca, d’altra banda, és que està emparada per la llei, ja que no supera els 11 centímetres de llargada de la fulla, i poden dur-se a sobre sense problema. Als comerços de souvenirs barcelonins és fàcil trobar-se navalles amb 10,5 centímetres de longitud al tall, fregant el límit legal, per un preu proper als 10 euros. En canvi, a les botigues especialitzades, el cost i la qualitat es multipliquen.

Seguir les armes, una batalla perduda

Per combatre l’acumulació d’episodis violents amb armes blanques a Ciutat Vella, així com per lluitar contra el tràfic de drogues i els furts, tant Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana han activat dispositius de reforç policial a la zona les darreres setmanes. Un dels punts forts dels plans de xoc és l’augment de les identificacions, que estan servint per decomissar armes blanques a delinqüents amb antecedents i que estan trobant més navalles petites que armes il·legals de grans dimensions, segons asseguren fonts policials. Tanmateix, més enllà de sostreure les navalles que localitzen en algun escorcoll, la policia té les mans lligades a l’hora de rastrejar el seu origen.

Agents de la Guàrdia Urbana registraven un sospitós al barri del Raval la setmana passada / D.C.

Agents de la Guàrdia Urbana registraven un sospitós al barri del Raval la setmana passada / D.C.

“És impossible saber d’on venen les armes blanques”, expliquen des de Mossos d’Esquadra, el cos que investiga els delictes amb violència de per mig. La manca d’una referència –com sí tenen les armes de foc– en la majoria de navalles i ganivets situa els cossos policials en un punt de difícil avenç. “La traçabilitat és complicada, a més, perquè hi ha massa maneres d’aconseguir-les”, conclou la policia catalana.

L’Ajuntament de Barcelona, per plantar cara al fenomen, es planteja la possibilitat de demanar condemnes més dures per a aquells que reincideixin en casos de tinença il·legal i ús delictiu d’armes blanques. “A través de la fiscalia es podria pressionar per aconseguir penes exemplars”, demanen fonts municipals, alhora que plantegen la idea d’un registre de persones amb antecedents al que tinguin accés els comerços que venen aquest tipus de material.

Els botiguers implicats, per la seva banda, asseguren que la policia podria fer més del que fa. Reneguen perquè s’ho prenen seriosament, o almenys així ho defensa el gerent de la ganiveteria Lama: “Sempre faig factura als clients que compren algun ganivet de grans dimensions o una navalla perillosa, però en 18 anys de negoci mai ha vingut cap policia a preguntar-me”. A més, denuncien episodis de desprotecció, especialment quan algú que troben sospitós remena models de navalles, i proposen algun telèfon d’ajuda específic per si mai tenen cap urgència.

Però tots els implicats –policies, comerciants i veïns– després d’una estona de conversa van a petar al mateix lloc: com es distingeix una navalla per atacar algú d’una navalla per tallar una poma? La frontera sembla difícil de traçar i, per tant, difícil de combatre. De moment, la pilota està a dos terrats alhora. Al del govern espanyol, que és qui gestiona la matèria d’armes, i al de la ciutadania, a qui Amadeu Recasens demana tenir els ulls ben oberts.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?