El Bon Pastor conservarà una segona illa de Cases Barates

El museu de l’habitatge obrer recrearà quatre pisos de diferents èpoques i conciliarà exposicions temporals amb usos veïnals

L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat d’una illa a dues la mostra de Cases Barates que sobreviuran a la reforma del barri. Es tracta de dos conjunts de 16 habitatges cadascun, separats per l’estret carrer Barnola. Una de les dues illes ja estava amnistiada des de 2003 i, tal com estava previst, es convertirà en museu de l’habitatge obrer i equipament veïnal. La reserva de la segona illa, just davant de la primera, ha estat una decisió municipal pactada després amb l’Associació de Veïnes i Veïns (AVV) del Bon Pastor. Encara no té usos decidits, ni calendari, ni pressupost, però ja consta al plantejament urbanístic. Segons el projecte inicial s’havia de substituir l’illa per una plaça. La principal raó del canvi és paisatgística: l’accés a les cases-museu es farà així a través d’un passatge de doble façana que transporti al visitant en el temps.

“Inicialment ens va sobtar, perquè la primera idea era que seguissin sent pisos i això sí que no ho volem perquè contradiu la remodelació del barri”, explica Salvador Angosto, veterà dirigent veïnal i historiador oficiós del Bon Pastor. Se’n mantindrà segur la façana residencial, però el veïnat vol ni sentir a parlar de què hi visqui gent: demanen enterrar per sempre la precarietat que ha caracteritzat les Cases Barates durant quasi un segle. En canvi els agrada la idea de preservar el passatge, perquè "permetrà apreciar com era la trama urbana i reconèixer-hi la història del barri”. Veïns i consistori ja s’han reunit un parell de cops per parlar d’aquesta segona illa: “Ha quedat clar que seran equipaments, que decidirem entre Ajuntament, Generalitat i veïns”, exposa. Entre les primeres idees veïnals hi ha destinar l’espai a usos universitaris. “L’Ajuntament encara no ha proposat res”, contraposa Angosto.

El carrer Barnola i les dues illes de Cases Barates del Bon Pastor que es conservaran / Meritxell M. Pauné

El carrer Barnola i les dues illes de Cases Barates del Bon Pastor que es conservaran / Meritxell M. Pauné

“El carrer Barnola és un element clau de la museïtzació i si s’enderroqués l’illa del costat deixaria de ser un carrer”, confirma Miquel Àngel Lozano, cap de projecte del pla de barris del Bon Pastor i Baró de Viver.  “L’illa que acollirà el museu i els equipaments ja està buida, tots els residents han estat reallotjats en els blocs nous de la tercera fase de remodelació del barri”, afegeix Lozano.

Com serà el museu?

El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) lidera la conversió de les casetes en museu i ha organitzat aquest octubre i novembre dues jornades obertes a la Biblioteca del Bon Pastor per exposar i debatre amb els veïns la intervenció patrimonial. Les 16 unitats de l’illa es dividiran en dues meitats: vuit s’enderrocaran per dins i acolliran un auditori per a 70 persones, un arxiu, despatxos i sales de reunions pel barri. Les altres vuit seran el museu i també es dividiran: quatre es buidaran i connectaran per dins per esdevenir una sala d’exposicions temporals, mentre que les altres quatre seran cases-museu amb mobiliari original i recreat. Reproduiran com era una ‘casa barata’ en quatre moments representatius de l’evolució del conjunt del Bon Pastor: la seva creació el 1929, la postguerra dels anys 50-60, les remodelacions de 1985 i la decadència al 2015.

Distribució d'espais de l'illa de Cases Barates del Bon Pastor que es convertirà en museu i equipament / Mercadé&Fernández

Distribució d'espais de l'illa de Cases Barates del Bon Pastor que es convertirà en museu i equipament / Mercadé&Fernández

Durant les sessions, els arquitectes Aurora Fernández i Ricard Mercadé –guanyadors del concurs de BIMSA per a la rehabilitació i transformació de les antigues casetes–, van mostrar com imaginen aquestes ambientacions i quins dubtes els plantegen. Per exemple, les teulades i les façanes són avui heterogènies, perquè als anys 70 i 80 cada resident se les va personalitzar. Les cales realitzades han demostrat que originàriament totes les façanes i marcs de porta eren de color blanc, però la memòria popular ja només recorda les Cases Barates amb marcs de colors, franges enrajolades i marquesines a l’entrada. “Què ha de prevaldre, fins on hem de tirar enrere en l’estètica?”, es preguntava Fernández. També els patis interiors generen interrogants, perquè amb els anys es van cobrir quasi tots per ampliar les minúscules cases. En aquest cas el projecte arquitectònic ha pres partit i es conservarà un sol pati cobert, mentre que la resta es recuperaran. Es podran veure des del carrer i donaran llum natural als interiors gràcies a un tancament de vidre.

El museu s’inspira en el Museu de l’habitatge obrer de Helsinki (Finlàndia) i la Ciutadella de Celestino Solar de Gijón (Astúries). “Farem més d’una i més de dues reunions amb els veïns, absolutament segur, per consensuar els criteris patrimonials i com s’apliquen”, prometia Joan Roca, director del MUHBA, en referència a detalls com el color de les parets o el mobiliari. El museu ha pogut reunir un bon nombre d’objectes domèstics originals que han cedit antics inquilins –armaris, aixetes, gerros, estris de cuina, cortines…– i que serviran per ‘vestir’ les cases-museu. També ha fet una petita inversió en preservar la memòria oral a través d’entrevistes enregistrades i els àlbums fotogràfics familiar. La primera exposició temporal que rebrà l’equipament serà Habitar Barcelona, la lluita per l’habitatge en la Barcelona del segle XX, que s’estrenarà el 2019 a l’antiga fàbrica Oliva Artés del Poblenou i després itinerarà.

Retard en les obres i commoció per l’entrada de lladres

Les obres per adequar les antigues casetes costen al voltant d’1,7 milions d’euros, però la partida pressupostària encara no està assignada. Fonts municipals apunten al proper mandat per l’inici dels treballs, en funció dels resultats electorals. “El calendari que havia presentat el Districte era començar obres a primers d’abril, però amb els incompliments que arrosseguem sembla que ens haurem de tornar barallar…”, augura Salvador Angosto.

El tapiat de cases barates buides i l'escàs manteniment generen racons fantasmagòrics al Bon Pastor / Meritxell M. Pauné

El tapiat de cases barates buides i l'escàs manteniment generen racons fantasmagòrics al Bon Pastor / Meritxell M. Pauné 

Per “incompliments” es refereix a les mesures de seguretat de l’illa de cases a museïtzar. Va quedar buida la tardor de 2017 i una de les cases estava molt ben conservada i totalment moblada. A banda de tapiar les 16 cases, els veïns i el MUHBA havien demanat una tanca perimetral, alarmes i cartells sobre el futur de l’espai per afavorir el control social. “No han fet res de tot això i ara fa dos mesos van entrar lladres a l’immoble i el van destrossar per dins en busca de coure. “Van desfer tot el quarto de bany i la cuina, es van endur un sostre d’alumini, l’aire condicionat, els mobles d’una habitació… Fins i tot les cortines, van agafar!”, protesta.

L’assalt ha causat commoció, perquè el pis ja començava a rebre visites esporàdiques de grups escolars i visitants del MUHBA. “El museu ja tenia un pis en condicions per ensenyar com era el barri, sense haver-hi d’invertir gairebé res, i ara hem de suplicar a algun dels veïns que queden que ens obri casa seva per poder ensenyar als visitants com és de petita una Casa Barata”, lamenta. Cada cop costa més obtenir aquesta complicitat, perquè el compte enrere per l’última tanda de reallotjaments afavoreix que els inquilins no inverteixin en el manteniment de les cases.

El futur barri tindrà un pendent del 4%

Actualment subsisteixen una dotzena d’illes de cases, de les quals la meitat han quedat arraconades al costat del riu i separades de la resta del barri pels solars on s’alçaran els blocs de la quarta fase de remodelació. S’acabaran el 2020 i els últims residents en Cases Barates s’hi traslladaran el 2021. Ara, mentre se’n construeixen els ciments, l’ajuntament consensua la urbanització final del barri amb un procés participatiu. Entre les novetats més significatives està l’anivellament amb la llosa esportiva sobre el riu, que ara està elevada uns dos metres. “A partir del carrer Biosca i fins al riu la cota del carrer anirà pujant amb una inclinació del 4%, que és el mateix pendent que té el passeig de Gràcia”, avança Lozano.

Una de les cases barates tapiades del Bon Pastor, al carrer Arbeca, davant del riu / Meritxell M. Pauné

Una de les cases barates tapiades del Bon Pastor, al carrer Arbeca, davant del riu / Meritxell M. Pauné

Està prevista una cinquena i última fase de remodelació amb els últims serrells d’urbanització i quatre blocs de pisos. La seva construcció no és del tot segura, perquè ja no quedarà ningú per reallotjar i el 2001 ajuntament i veïns van pactar que no hi hauria excedent de pisos per evitar que el barri es gentrifiqués. No obstant, amb l’esclat de la crisi dels lloguers i la manca d’habitatge públic a la ciutat és possible que aquests blocs acabin destinats al registre general de sol·licitants, que té una llista d’espera de més de 89.657 unitats familiars a Barcelona. Un cop completada la remodelació, només quedarà en peu un dels quatre conjunts originals de Cases Barates que es van construir a Barcelona el 1929 per reallotjar als barraquistes de Montjuïc: Can Peguera. Aquesta barriada de Nou Barris està catalogada a petició del veïnat i té pendent des de fa anys una rehabilitació a fons.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?