Colau manté en precari el personal del servei d'urgències per violència de gènere

La plantilla del Centre Municipal d’Acolliment acusa al govern municipal d’incomplir el compromís d’internalització, aprovat fa més d’un any

Els treballadores del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per Violència Masclista (CMAU-VM) llancen un ultimàtum al govern municipal d’Ada Colau: volen que es faci efectiva d’immediat la internalització d’aquest servei tal com es va aprovar fa més d’un any. Es tracta d’un edifici d’allotjament d’emergència per acollir dones –i els seus fills– que fugin de situacions de maltractament o amenaça. Està obert 24 hores els 365 dies de l’any i té una capacitat màxima de 27 places.

Barcelona en Comú, ERC, PSC i CUP van votar a favor d’internalitzar la plantilla d’aquest servei en una comissió celebrada el setembre de 2017. “Denunciem el flagrant incompliment del compromís adoptat i el greu greuge comparatiu en les condicions laborals i exigim una gestió pública i de qualitat”, explica al Tot Barcelona una portaveu de l’equip. S’han organitzat per posar fi a la precarietat dels seus contractes i aprofitaran que aquest diumenge és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona per visibilitzar la seva situació.

El CMAU-VM es va crear fa vuit anys i el gestiona un equip multidisciplinari integrat per professionals de l’educació social, la psicologia i el treball familiar, a més de la direcció del centre. Les persones allotjades a les 10 habitacions del centre poden quedar-s’hi un màxim d’un mes i hi arriben a través d’altres serveis municipals com el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i el Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS (SAS). A banda d’oferir un sostre provisional a aquestes famílies, el centre les acompanya en el procés de recuperació i empoderament: “Treballem en condicions d’alta confidencialitat i en cicle continuat”, reivindiquen.

La plantilla retreu a l’alcaldessa unes declaracions de la setmana passada sobre l’aposta municipal pel feminisme i la inversió de 22,46 milions d'euros des de 2016 en l'abordatge integral de les violències masclistes a la ciutat. “L'Ajuntament es va comprometre a fer un estudi de viabilitat sobre la internalització del centre de treball, del qual a dia d'avui no hem rebut cap notícia”, critiquen. Estan convençuts que el consistori no ha fet “cap moviment”, perquè “no s'han posat en contacte amb el grup de treballadores [s'expressen amb el femení com a genèric] ni amb l'empresa gestora”. Consideren que la falta d’avenços és “molt greu” i demostra “una inacció pròpia de la manca de compromís cap al que representa el servei i les condicions laborals de l’equip”. “Com sempre ha manifestat l'Ajuntament, som un servei essencial en un àmbit prioritari”, insisteixen.

Tal i com consta al portal de Contractació Pública de Catalunya, la gestió del CMAU-VM es va adjudicar el desembre de 2016 a la fundació Salut i Comunitat, l’única aspirant que s’havia presentat al concurs públic. Tot i que s’havia tret a subhasta per un import total de 1.815.109 euros amb IVA, l’encàrrec finalment es va formalitzar a un preu menor (1.477.633 euros). El contracte expira aquest Cap d’Any, però les bases ja estableixen que es podrà prorrogar fins a 31 de desembre de 2020.

De fet, els tres serveis que formen el circuit municipal sobre violència de gènere es van obrir en precari via externalització. Dos dels tres s’han incorporat aquest mandat a l’estructura de l’Ajuntament i ara l’únic que queda extern és el CMAU-VM. “Els onze Punts d’Informació i Assessorament a les Dones (PIADs) i el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) s’han internalitzat i se n’ha doblat el personal per garantir una millor qualitat del servei”, defensa el consistori. “El mateix ha passat amb el Servei d’Atenció a Homes (SAH), opcional per a homes que han exercit o exerceixen violència masclista, que ha augmentat un 91,5% les hores de professionals”, sosté. “Gràcies a aquest reforç, des d’inici de mandat pràcticament s’han doblat les intervencions i accions comunitàries”, rebla. En el decurs del mandat s’han atès 14.495 dones i familiars.

El CUESB també protesta

El personal del Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) també ha protestat per reclamar la seva internalització. En aquest cas ho ha fet a través d'una concentració amb pancartes a la plaça Sant Jaume aquest divendres al matí, durant el ple municipal, on una representació de la plantilla també ha accedit per fer palès el seu malestar. "Ens donen medalles, com per la nostra tasca durant l'atemptat del 17 d'agost a la Rambla, però les medalles no donen de menjar als nostres fills, sino els sous i les condicions laborals", reivindicava la delegada sindical de la plantilla, que porta onze anys en aquest servei. "Som mileuristes i ni tan sols es revisen els salaris d'any en any, no s'adiu amb l'exigència de la feina social que fem", afegia. El CUESB obre les 24 hores del dia i ofereix atenció a un ampli ventall de necessitats socials.

A més, al plenari s'ha debatut també a petició d'ERC la precarietat de la plantilla de la teleassistència, que també reclama al govern municipal millores en les condicions de treball. "Mai ens hem plantejat que la teleassistència sigui municialitzable, també pel bon nivell de l'atenció tecnològica actual, però hem de poder garantir que sigui un servei reconegut per als treballadors", ha respost la tinenta d'alcaldia Laia Ortiz. Després dels retrets de la resta de l'oposició per manca de reunions directes entre afectats i regidors electes, s'ha aprovat per unanimitat millorar la situació laboral del personal de la teleassistència i evitar que les persones usuàries del servei es vegin afectades.

Més informació
Comentaris (1)
Joana Fa 1 mes
Entenc que un servei d'aquestes característiques, hauría d'estar en mans de l'Ajuntament, més si tots els altres ho estàn. Aquesta gent fa una feina que s'ha de reconèixer!

Destaquem