El dragó que mossega la femella al ventre durant la còpula

La 'tarentola mauritanica' és el rèptil crepuscular més abundant de la ciutat de Barcelona

El dragó comú o tarentola mauritanica és el gecònid més gran d’Europa i, a Barcelona, és el rèptil més abundant i més ben distribuït. Viu sota les pedres de parcs i jardins, en edificis del centre de la ciutat, i en general en superfícies verticals, poc amant de les cobertures vegetals, ja que li encanten les parets velles, on viu dessota dels arrebossats i empostissats antics. També es troba en roquissars verticals com antigues pedreres, Montjuïc i Collserola. Ha estat capaç d’aprofitar les transformacions que la societat imposa al medi, que resulta més abundant en determinades zones de la ciutat que en els espais naturals més pròxims.

La seva àrea de distribució general és la regió mediterrània, el sud d’Europa, les illes mediterrànies i el nord d’Àfrica. Generalment es troba a altituds baixes: a Catalunya, des del nivell del mar fins a uns 800 metres sobre el nivell del mar aproximadament.

Mascles amb ungles amagades

És gran i robust, la longitud del cap i del cos arriba fins als 8,5 centímetres i la longitud total pot arribar fins a uns 19 centímetres, encara que presenta dimorfisme sexual: els mascles, en general, són més grans que les femelles. Té la pupil·la vertical, el cap i el cos aplanats, la part inferior dels dits tenen làmines adhesives no dividides pel centre. Els mascles tenen unes ungles visibles en solament dos dits (el 3 i el 4), mentre que les femelles presenten ungles visibles en tots els dits, que estan adaptats per enfilar-se i pujar per superfícies planes.

El dragó comú, dibuixat per la il·lustradora Judit Piella

Il·lustració: Judit Piella



La pell la tenen coberta amb fileres de grans tubercles, és de color variable (gris fosc o marró fosc), amb la part inferior és blanc groguenc. És més fosc durant el dia i en localitats silvestres, i més clar durant la nit i en localitats més urbanes.

Els seus hàbits principalment són nocturns, facilitats pel costum d'escalfar-se al sol al matí: una vegada ha assolit la temperatura corporal adient, roman inactiu durant la resta del dia. És habitual observar-lo a la nit en murs vora als fanals il·luminats per caçar insectes atrets pels punts de llum, esperant-se quiet per detectar les preses, i apropant-se poc a poc fins a capturar-les.

Els indrets on les preses són escasses, es converteix en un buscador actiu. Hiverna en refugis foscos i formant grups compactes. La seva dieta és variada, però es fonamenta bàsicament en invertebrats, com aràcnids, coleòpters, himenòpters, i larves d’insectes entre d'altres.

El dragó comú és un excel·lent controlador d’arnes (lepidòpter nocturn). Abans, la gent creia que era el responsable de la roba foradada o menjada dels penja-robes dels armaris de les cases, i resulta que són les arnes les que es mengen la roba.

Diversos crits

La producció de sons en forma de crit juga un paper important en la comunicació entre els individus d'aquesta espècie, especialment a la nit. Cal diferenciar el crit defensiu enfront a altres individus de la mateixa espècie o una altra, del del mascle en època de reproducció i del de la femella, que és més simple.

El període reproductiu del dragó és del març al juliol. Durant la còpula, el mascle mossega la femella al ventre. El número de postes a l’any és d'entre una i tres, encara que varia en funció de la disponibilitat d’aliment. Les postes es componen d'entre un i dos ous ovalats, de l’abril a l'agost. Els dipositen sota les pedres o els enterren al sòl o sota l’escorça dels arbres. El temps de l’eclosió dels ous també és variable: pot ser de poques setmanes o pot trigar afins a 14.

El dragó rosat, en minoria

A Barcelona també hi viu el dragó rosat (Hemidactylus turcicus), que interacciona amb el dragó comú, encara que el rosat és més petit, presenta densitats més baixes quan es troba en simpatria amb el dragó comú: és a dir quan viuen amb la mateixa àrea geogràfica, fet que provoca que el rosat visqui en llocs més tancats, propers al sòl i amb cobertura de vegetació. Quan estan en al·lopatria, és a dir quan viuen en àrees diferents, el rosat es troba en hàbitats més oberts. El dragó rosat, d’aspecte translúcid i de coloració rosada, bruna clara, no és tan abundant com el dragó comú, però, tot i això, a Barcelona, tant el comú com el rosat s’han trobat a l’interior d’illes de l’Eixample, parcs com el de la Creueta del Coll, en murs de pedra del castell i penya-segats de Montjuïc, com al cementiri i d’altres construccions.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?