Les operacions policials de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra han permès tancar 101 narcopisos a Ciutat Vella durant aquest 2018. Segons ha explicat el responsable de la Guàrdia Urbana al districte, l’intendent Benito Granados, només durant el macrooperatiu del 29 d’octubre, conegut com a operació Bacar, es van poder clausurar 31 narcopisos, mentre que la resta d’intervencions de l’any han acabat amb 70 tancaments més.
Tant Granados com el comissionat de Seguretat de l’ajuntament, Amadeu Recasens, han fet valdre la feina feta durant l’últim any i mig i han recordat que des de l’estiu de 2017 la xifra de locals i domicilis intervinguts puja fins al 147. Recasens ha volgut així fer front a les crítiques freqüents que reben des de l’oposició i les associacions de veïns per no actuar amb prou contundència a Ciutat Vella. Entre març o novembre, les forces de seguretat han detingut o investigat més de 400 persones, la majoria per requeriment judicial per furts i per apropiacions indegudes.
[r:1]
“Mai s’ha deixat d’intervenir a Ciutat Vella, però s’ha reforçat l’operatiu que va començar el 2017 i ara es veu més presència policial al carrer”, ha emfatitzat Recasens. “Hi ha més agents uniformats i s’estan reorganitzant les patrulles per connectar millor amb els veïns i els comerciants”. El comissionat de Seguretat ha assenyalat que la coordinació amb els Mossos d’Esquadra “funciona molt bé” i que els dispositius que estan en marxa “es mantindran el temps que faci falta”.
Segons l’intendent de Ciutat Vella, els traficants “coneixen la manera de funcionar de la Guàrdia Urbana i moltes vegades obren i tanquen els pisos fins i tot abans que s’hagin acabat les diligències”, fet que crea una reserva flotant de narcopisos que a l’estiu de 2017 podia estar al voltant dels 70 i que, després de l’operació Bacar, el mateix Granados xifra en uns 20. “L’operació ha donat bons resultats i es començaran a veure els efectes positius [al carrer] tan bon punt hi hagi judicis i condemnes”.
Un enfocament multidisciplinari
El pla de xoc contra la problemàtica de les drogues a Ciutat Vella es va posar en marxa a mitjans del 2017, però no va ser fins al maig del 2018 quan, gràcies a un acord polític amb el PDeCAT i ERC, que es va consolidar. La nova estratègia incloïa un reforç de la Guàrdia Urbana –56 dels 106 nous agents que es van incorporar al cos el passat mes de juliol es van destinar a Ciutat Vella– i un augment dels recursos econòmics.
El cost del pla de xoc, segons la regidora del districte, Gala Pin, puja ja a sis milions d’euros, un esforç que el consistori espera que es vegi complementat amb més recursos procedents de la Generalitat i el govern espanyol. Però aquests diners no s’han destinat exclusivament al vessant de seguretat, sinó que també s’ha donat molta importància a les dues altres potes del problema: la salut i l’habitatge.
Millores als CAS i cens de pisos buits
La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha explicat que els dos grans reptes de la seva àrea sín “el reforç dels educadors i la millora dels centres d’atenció i seguiment de drogodependències”. En relació amb els educadors, l’ajuntament ha augmentat de 10 a 23 la plantilla de persones –redirigint personal d’altres zones, això sí– que a Ciutat Vella acompanya els consumidors habituals perquè no es droguin al carrer. Aquests educadors fan “avaluacions diàries per ajustar les rutes cap a les zones d’actuació que més ho necessiten”. A més, s’ha incrementat la plantilla del CAS Baluard, situat a l’avinguda Drassanes, per poder atendre més pacients.
L’altre àmbit d’actuació són els pisos buits. “La millor manera perquè no hi hagi narcopisos és que als pisos hi visquin famílies“, ha argumentat la regidora del districte, Gala Pin. Durant els últims mesos la tasca d’identificació d’aquest parc potencial s’ha intensificat al Raval i els tècnics municipals treballen amb un total de 931 habitatges que en algun moment han estat buits o ocupats per vendre-hi drogues, tot i que només en 379 casos s’ha pogut verificar que efectivament estan en desús.
Per ara, l’ajuntament només ha pogut identificar els propietaris de 447 habitatges. Segons Gala Pin, en els casos en què els propietaris “són fons d’inversió o persones que viuen fora de Barcelona el contacte es fa molt més complicat”. L’objectiu de contactar amb la propietat és aconseguir que denunciïn si hi ha alguna activitat il·legal o convèncer-los perquè cedeixin els pisos a la borsa de lloguer de l’ajuntament, cosa que en aquest últim cas només han fet 36 propietaris i, d’aquests, se n’han formalitzat 14. La majoria, tanmateix, opta per posar-los al mercat lliure.
