El porc senglar, la plaga de Collserola

Barcelona és un dels municipis més afectats per la presència d'aquesta espècie, que a les nits baixa fins als barris del nord buscant menjar

El porc senglar (Sus scrofa) és un mamífer que s’adapta a tot tipus d’ambient i condicions. Viu des dels aiguamolls arran de mar fins als cims més elevats. El seu pes és variable, al nostre país rarament els mascles superen els 100kg. L’alimentació és de tipus omnívora, preferentment vegetarià, però oportunista, menja llavors, fruits, bulbs, tot tipus de fauna (escarabats, cucs, etc), i fins i tot carronyes.

El pelatge dels individus adults presenta un color bru fosc, però pot variar essent més negre o gris. Els joves de menys de quatre o cinc mesos es coneixen amb el nom de garrins o virats, i presenten un color rogenc amb onze línies longitudinals més fosques. A partir dels quatre o cinc mesos, la coloració va canviant a rogenc uniforme, i llavors s’anomenen vermellots o porcells. El sentit que tenen més desenvolupat és l’olfacte i la visió és el que menys, tot i que curiosament és un animal nocturn.  

És prolífic, té una capacitat de reproducció alta, arriba a la maduresa sexual a una edat prematura. La gestació és d’uns 120 dies, amb una mitjana de 4 o 5 fetus per ventrada. Tot i això, la reproducció varia en funció de la disponibilitat d’aliment, en anys d’abundància d’aliment les femelles joves poden quedar prenyades i la gestació pot ser amb un nombre més alt de garrins.

Les poblacions de senglar són grups matriarcals formats per una o diverses femelles acompanyades de les cries i/o subadults. Aquests grups varien de dos o tres fins a uns vint senglars, i una de les femelles adultes, la dominant, és la que lidera el grup. Aquestes femelles són experimentades i guien el grup a llocs segurs i amb disponibilitat d’aliment.

Els mascles adults són solitaris, es troben amb el grup en l’època de zel i n'expulsen els mascles joves, i aquests es mantenen al redós del grup o experimenten nous indrets amb agrupacions de 2 o 3 individus fins que siguin adults, que aleshores ja comencen a caminar solitàriament. Realment els joves tenen una gran capacitat d’aprenentatge i els adults d’ensenyar als seus descendents.

A Catalunya en els darrers anys els boscos han augmentat en superfície i densitat, degut a l’abandonament de les activiats agrosilvapastorals. Els senglars s’associen a grans boscúries, i un dels factors que condicionen la selecció del seu hàbitat és l'elevada densitat de vegetació, perquè són indrets on poden descansar i criar. També busquen la presència i la disponibilitat d’aliment; i indrets humits per aconseguir aliment i poder realitzar banys d’aigua.

Tot i això, els senglars viuen en una gran diversitat d’ambients, tenen una gran facilitat i capacitat d’adaptació i aprenentatge. Tot això ajuda el fet que les poblacions segueixin creixent. En els darrers 20 anys la població de senglar s'ha multiplicat per 10. La densitat de població al Parc Natural de Collserola arriba a ser de 9-12 senglars per quilòmetre quadrat.

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els municipis més afectats per la plaga dels senglar són els que es troben vora Collserola. La falta d’un depredador i la facilitat d’accés en àrees urbanes per trobar-hi aliment fa que hagi proliferat la població de senglars a la ciutat i es pugui veure a les parts altes de la ciutat de Barcelona. Els districtes més afectats són Horta-Guinardó, Sarrià Sant-Gervasi, Les Corts, Nou Barris i Gràcia.

La presència de senglars a les zones urbanes comporta un gran perill pels accidents de trànsit i causa destrosses a les zones verdes i mobiliari urbà. Les mesures preventives dels districtes afectats són campanyes de conscienciació per evitar atraure els senglars no oferint-los menjar. També s’has adaptat esl contenidors i les papereres per evitar que les bolquin i s’ha adequat el tipus de jardineria evitant bulbose, i plantant espècies vegetals amb pocs requeriments hídrics per tal d’evitar la humitat. I s’han adaptat les menjadores dels gats per evitar que els senglar mengin pinso. I, s’estan capturant senglars habituats als humans.

Comentaris (2)
Calía la reintroducció? Fa 1 mes
Es una pregunta que em faig per la proximitat de nuclis urbans a la serra de Collserola, potser s'ha anat de les mans i ara s'han convertit en plaga, potser calía introduir una altre espècie menys conflictiva
Clara Fa 1 mes
bona informació per a la gent que no som coneixedors d'aquets animals.