Gaudí va renunciar a l'escalinata de la Sagrada Família del carrer Mallorca, segons un document

Els veïns que recelen de l'acord de l'Ajuntament amb Junta del Temple aporten un text del ministeri que avala l'edifici de Núñez i Navarro

Els veïns de la Sagrada Família segueixen l'embat contra l'acord al qual han arribat l'Ajuntament i la Junta Constructora del temple i el futur incert que els ve a sobre. Fa un mes denunciaven que no se'ls havia tingut en compte a les negociacions i ara han passat a defensar els seus edificis amb investigació i proves. L'Associació de Veïns de Sagrada Família i la Comissió de Representants dels afectats pel Pla General Metropolità han reobert el calaix al voltant de la gran escalinata de la façana de la Glòria aportant un document oficial que nega que aquesta construcció formés part del projecte d'Antoni Gaudí.

Concretament, és un escrit de la Comissió de Patrimoni Artístic Històric del ministeri d'Educació i Ciència l'any 1976 que rebutja que l'edifici de pisos del passatge Font –amb part de la façana al carrer Mallorca– afecti l'obra de Gaudí perquè no existeix tal projecte, "ni d'aquestes escales, ni del conjunt del temple", diu el text, en el sentit que no el va deixar acabat i que la continuació de l'obra pot prendre altres camins. El document també puntualitza que les famoses escales les van dissenyar els seus estudiants i ell mateix –quan encara era viu– va acceptar una decisió municipal de l'època que les eliminava dels plànols. 

Document de 1975 en el que l'Ajuntament autoritzava la construcció del polèmic bloc de pisos de Núñez i Navarro

Document de 1975 en el que l'Ajuntament autoritzava la construcció del polèmic bloc de pisos de Núñez i Navarro

La resolució del ministeri ve del moment en què l'empresa Núñez Travessera - l'actual Núñez i Navarro - va comprar un edifici i va obtenir el permís d'obres que després se li va intentar revocar. El conflicte va arribar a la comissió estatal de patrimoni, que no va veure motiu per oposar-se a què l'edifici continués la seva planificació perquè segons la seva consideració no entrava en contradicció amb el projecte de Gaudí. 

La genialitat i el projecte de ciutat

La projecció de l'escalinata, per la seva banda, ha quedat suspesa a l'aire. Va quedar fora del pacte del passat octubre i les dues parts es van comprometre a estudiar el seu futur a través d'una comissió de treball, ja que la Junta continua argumentant que és part del llegat que va deixar Gaudí i confien en arribar a un acord amb el consistori. Per això el veïns, que continuen tement les expropiacions, han volgut atacar la mare dels ous i deixar clar que "el llegat de Gaudí" no és un concepte irrebatible presentant el document del ministeri. A més, el representant de l'AVV de Sagrada Família, Joan Itxaso, ha senyalat que en qualsevol cas "l'urbanisme hauria d'estar per sobre de la genialitat d'un arquitecte" i que la idea de Gaudí s'ha d'adequar al projecte actual de ciutat, especialment quan "la parcel·la que ocupa ja és suficient per desenvolupar el monument sense fer fora els veïns". 

Els 36 milions d'euros que aportà l'ens constructor durant la pròxima dècada no són suficients pels veïns

 

Salvador Barroso, resident dels edificis que demanen la desafecció, explica que l'Ajuntament no els ha donat resposta tot i haver gaudit del document des de fa mesos. Ara, emparant-se en el document oficial de fa 40 anys, reclamen un repensament definitiu que acabi de bloquejar les illes que corren perill, que comprenen des de Mallorca fins a Aragó, limitades pels carrers de Sardenya i Marina. Aquesta reclamació queda inclosa a les al·legacions que presentaran al voltant del Pla urbanístic i de millora urbana que es presentarà al ple d'aquest divendres. Unes protestes que, en cas de ser ignorades, portaran "de ben segur" a seu judicial, matisa Barroso.

Les dues illes que temen quedar afectades pel futur desenvolupament de la Sagrada Família / Google Maps

Les dues illes que temen quedar afectades pel futur desenvolupament de la Sagrada Família / Google Maps

Impostos que generen dubtes

A una altra banda del debat hi ha l'acord "històric", segons va catalogar-ho l'alcaldessa Ada Colau, al voltant dels impostos que pagarà a partir d'ara la Junta Constructora de la Sagrada Família en matèria de llicència d'obres. Els 36 milions d'euros que aportà l'ens constructor durant la pròxima dècada - especialment dirigits a la mobilitat - no semblen suficients per Itxaso, que continua demanant què se'n farà d'altres càrregues com l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE). 

La manca d'explicació d'aquests serrells fa que els veïns percebin el pacte final com un acord "opac" i "coix" que tampoc soluciona les reclamacions enquistades, com és el cas de les columnes de la Sagrada Família que ocupen la vorera del carrer Mallorca i que, segons denuncia l'associació veïnal, envaeixen l'espai públic entre 20 i 50 centímetres. Així, es fa palesa que, tot i el gran avenç econòmic que va suposar l'entesa entre Ajuntament i Junta, les reclamacions veïnals estan molt lluny de quedar segellades. 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Destaquem