L'home que va viure l'enfonsament de l'editorial Bruguera ara tem pel seu pis

L'Enric Pons o Kheto Rigol, als 84 anys, veu com li dupliquen el preu del lloguer tot i tenir un contracte de renda antiga

Ja no es fan pisos com el de l'Enric. Pisos que els turistes més espavilats, quan baixen pel carrer Sardenya després de visitar la Sagrada Família, s'aturen a fotografiar, entre les cortines de la porta que dona directament al carrer, per captar els colors verd i vermell que surten de l'interior i, amb sort, també el seu peculiar inquilí amb la bata posada. "Trec pit i m'inflo com un gall quan enganxo un curiós a punt de retratar-me. Això els bloqueja", diu l'Enric Pons mentre riu envoltat per quadres i pòsters gegantins de Marilyn Monroe

Té 84 anys, viu sol, dina cada dia al menjador social del barri i, després d'una vida laboral repartida entre els dibuixos de l'editorial Bruguera i les cartes del tarot, no les té totes de poder quedar-se al pis on fa 79 anys que viu, ja que li han apujat dràsticament el lloguer de renda antiga. Cobra 600 euros de pensió i fins ara dedicava 530 euros de lloguer, però des del gener d'aquest any, seran 541 euros, ja que li ha arribat avui mateix una notificació amb el nou preu del lloguer. Per sort, amb les ajudes municipals i "un esperit de gastar únicament en allò estrictament necessari", va fent, però no sap quant temps podrà mantenir-ho. 

 

Després de dècades de veure familiars vivint a aquella casa –"en alguns moments, més d'una desena!", concreta– ha après a estar-s'hi sol. Explica que la seva mare no el volia, que el va intentar avortar fent salts de bocaterrosa sobre una banqueta, però que no li guarda rancúnia perquè era una altra època. Ara bé, "si quan arribes al món no ets estimat, estàs condemnat a la soledat per a tota la vida", diu mentre reconeix que la seva situació actual, sense cap familiar al voltant que el visiti regularment, no li ve de nou.

Des de petit estava mentalitzat per viure sol. I ara, "és curiós, però no vull marxar del meu piset perquè sento que tots els que ja no hi són encara m'acompanyen d'alguna manera entre aquestes parets". Per això ha denunciat, juntament amb l'advocada d'ofici que l'assisteix, l'actual propietari pel que consideren clàusules abusives que han incrementat radicalment el preu del seu contracte de lloguer. "Fa 3 anys el meu lloguer no arribava a 300 euros, i ara quasi s'ha doblat", sentencia. El propietari argumenta que ha hagut de fer-hi reformes i per això s'ha vist obligat a incrementar el preu de l'arrendament, però l'Enric nega que les petites obres costin tants diners i rebutja que li facin pagar a ell. 

Un dels seus dibuixos signats com a Kheto Rigol, el seu nom artístic / D.C.

Un dels seus dibuixos signats com a Kheto Rigol, el seu nom artístic / D.C.

En qüestió d'hores, l'ancià del carrer Sardenya s'ha tornat tota una celebritat. L'activista Lagarder Danciu va explicar fa dos dies la història de Pons a Twitter i, al moment, milers de retuits i missatges de suport van aparèixer a la xarxa. Ells dos es van conèixer arran de l'ocupació de l'antiga Casa de Cadis, adjacent al pis de l'Enric, que va provocar que l'històric veí del carrer Sardenya sortís en defensa del projecte de convertir el local abandonat en un alberg per a sensesostre, fins i tot davant la resta del veïnat.

Ara, però, està molt més aclaparat per l'atenció mediàtica que la setmana passada, quan explicava al TOT Barcelona que "tenir veïns com els ocupants de la Casa de Cadis" li ha "alegrat una mica més els dies", per la seva empenta i lluita social.

Durant les dates nadalenques, els nous veïns de la Casa de Cadis han aconseguit que l'home s'animi a sopar amb ells, ja que l'Enric no té familiars amb qui trobar-se al Nadal. "Ja m'he fet a la idea", diu, perquè la majoria dels seus familiars són morts o han marxat a viure fora de Barcelona. 

Testimoni de davallades

A més del suport presencial, l'anunci de Danciu ha aconseguit que l'Enric vengui més còpies del seu llibre que mai. Un llibre titulat El hombre del traje pistacho –en una referència a la pel·lícula de Nunally Johhnson, alhora basada en una novel·la– que és autobiogràfic, i que repassa la seva atrafegada vida des dels xous d'imitador de veus que feia a la sala Apolo fins a la seva època de tarotista triomfador, quan viatjava a festes majors, discoteques, casinos i televisions. I, per suposat, el seu pas per l'editorial Bruguera, en què compartia feina amb altres històrics, com Guillem Cifré o José Peñarolla, "que eren els únics que sempre estaven a l'editorial", recorda, perquè la majoria dels dibuixants reconeguts treballaven a casa. Aquest dijous, després del rebombori creat a les xarxes socials, alguns treballadors de l'actual Bruguera, el segell que ha adquirit Ediciones B, han visitat l'Enric.

Tanmateix, ell mai no va tenir personatges propis i se centrava, des de la seva entrada el 1947 –amb 13 anys– fins a la fallida de Bruguera el 1986, a fer l'acabament dels llibres i còmics, "retocàvem els colzes o els tupés dels dibuixos, els donàvem color quan calia i ho maquetàvem", descriu.

Ara, espera a que els tribunals aclareixin si s'ha abusat d'ell en l'augment d'un lloguer de renda antiga –al qual no es podria apujar el preu sense causes estrictament justificades– per poder quedar-se allà on ha trobat la seva manera de fer les últimes vuit dècades. "He patit el tancament de l'editorial Bruguera, he vist caure en picat el negoci del tarot després de la crisi i, després de tot, només vull un final tranquil, que ja tinc massa coses de les quals preocupar-me", resum.

Es refereix als escrits i els dibuixos que encara fa, com la felicitació del Nadal que signa com a Kheto Rigol –el seu nom artístic– en què explica la vida de Niek, el personatge precursor de l'actual Pare Noel, que ha regalat als veïns i comerciants del voltant. A canvi, ells, el truquen i li feliciten les festes. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?