"El reforç policial a Ciutat Vella és un pedaç però funciona"

Es compleixen 15 dies des que Mossos i Guàrdia Urbana van intensificar la presència al districte i els veïns temen que no duri

Tothom ha notat l’arribada de la policia. L’escombriaire municipal explica que recull menys xeringues del terra. El cambrer de l’icònic bar Mendizábal, a la cantonada del carrer Hospital amb Junta de Comerç, pateix menys per si li tornen a forçar la porta del negoci. Les prostitutes d’en Robador reneguen perquè els ha baixat la feina. I les veïnes de sospita continuada diuen que ja no cal malfiar-se, que estan tranquil·les. Tothom, a la seva manera, ha notat el reforç de seguretat presencial al districte de Ciutat Vella encapçalat pels Mossos d’Esquadra des del primer de novembre i complementat per la Guàrdia Urbana, així com els efectes de la macrobatuda contra els narcopisos finalitzada amb 55 detinguts.

El dispositiu de la policia catalana establert des de llavors, anomenat Ubiq, ha intensificat el control a través d’identificacions i vigilància en els principals punts conflictius del districte, especialment al Raval. Hi ha més patrulles, que s’aturen a les zones sensibles i s’hi estan una estona abans de moure’s. “Acostumen a quedar-se mitja hora a cada indret, però quan menys t’ho esperes apareix una nova parella d’agents”, descriu el Martí, veí del barri, que diu entretenir-se observant-los cada dia mentre pren el cafè.

Més identificacions

La sensació, però, és de tranquil·litat amb data de caducitat. El hit entre els veïns és la paraula ‘pedaç’, perquè temen que quan els cossos policials se’n vagin, automàticament, torni la delinqüència. “És un pedaç, però funciona”, aclareix el Miguel Ángel, que viu al carrer d’en Robadors des de fa més d’una dècada. Explica que el més normal setmanes enrere era obrir el seu portal i trobar-se un drogodependent estira’t a terra “amb o sense matalàs”, i que això ha canviat dràsticament en qüestió de dies. També corrobora l’augment de les identificacions.

"Em van identificar quan passejava parlant per telèfon en àrab"

De fet, la detecció i registre de possibles sospitosos és un dels punts centrals de l’operació policial a Ciutat Vella. L’objectiu és detectar si hi ha persones que porten drogues o armes al damunt per tal de prevenir delictes contra la salut pública. Una línia de treball que comparteix la presència reforçada de la Guàrdia Urbana tot i no haver estat llançat com un únic dispositiu coordinat entre els dos cossos. Agents de la policia barcelonina apunten que les troballes d’armes blanques durant els dies de patrullatge són gairebé inexistents, mentre que les deteccions de petites quantitats de cocaïna, marihuana i haixix sí que estan a l’ordre del dia.

El patró al voltant d’un escorcoll acostuma a ser sempre el mateix. Detecten una persona que consideren sospitosa pel seu comportament, li fan buidar-se les butxaques lentament, li escorcollen les butxaques i les bosses que pugui portar, comproven les seves dades fent-li preguntes identificatives i, si troben algun objecte o substància susceptible de comportar delicte, es planteja la detenció o la denúncia, segons la gravetat del cas.

La Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) de la Guàrdia Urbana registrant un home al carrer Riera Baixa / D.C.

La Unitat de Policia Administrativa i de Seguretat (UPAS) de la Guàrdia Urbana registrant un home al carrer Riera Baixa / D.C.

D’altra banda, augmentar el nombre d’identificacions suposa, en alguns casos, incrementar la intimidació cap a alguns veïns. L’Abel Oubaiche - gerent d’un restaurant de menjar oriental que va servir dinar gratuïtament als veïns del barri quan aquests van tallar el carrer Hospital en senyal de protesta per la inseguretat - recorda que a ell el van identificar quan passejava parlant per telèfon en àrab. Tanmateix, creu que és normal, “cal reconèixer que gran part dels delinqüents de la zona són d’origen magrebí, com jo, així que no em va importar gaire perquè el tracte va ser correcte”.

D’esvair la por a l’adjectiu militar

El Carles, cambrer del Mendizábal, fa 20 anys que és al barri del Raval i narra com havia crescut darrerament la seva sensació d’inseguretat perquè ja veia més robatoris amb violència en lloc dels clàssics furts. La Marta, que viu amb el seu marit al carrer Riera Baixa, diu que feia la volta a l’illa quan tornava de nit perquè no volia accedir a la seva via per la banda de l’encreuament amb el carrer Hospital, on s’agrupaven joves problemàtics i la intimidaven. L’Ana Gómez celebra poder fer el passeig cap a l’ambulatori rambla avall en plena pau, i aplaudeix la furgoneta omnipresent de la Guàrdia Urbana al bell mig de l’icònic carrer ravalenc. El Kirin, que regenta una botiga de tecnologia, celebra la fi de les baralles de carrer. Tots ratifiquen el triomf de la seguretat per sobre de la por, però miren de reüll el futur, que els continua amoïnant.

Els veïns han començat a ocupar immobles buits amb famílies desnonades per evitar nous narcopisos

D’altres, com el portaveu del grup Acció Riera Baixa, Santi González, assenyalen que tot i l’efectivitat del dispositiu Ubiq i la de la macrobatuda contra els narcopisos - l’operació Bacar -, cal incentivar la inversió en educació social per tal d’evitar que col·lectius desfavorits com els menors no tutelats acabin abocats a la delinqüència. “És clar que la militarització del barri funciona, però cal afrontar els problemes estructurals que han afavorit la seva presència: la gentrificació, l’especulació amb els pisos buits i els interessos polítics”, sentenciava abans d’anotar que al seu carrer ja s’han organitzat per ocupar els pisos buits amb famílies desnonades.

La lluita contra els narcopisos, tot i els avenços en la desarticulació de la xarxa dominicana del dispositiu del 29 d’octubre, continua ben viva i barreja dos objectius: evitar que s’ocupin habitatges buits i acabar amb els punts de venda encara actius identificats pel veïnat a Ciutat Vella. El carrer de la Riereta número 11 o la plaça de Joaquim Xirau, al Gòtic, són alguns dels espais més assenyalats. Agents de la Guàrdia Urbana repliquen que a vegades els periodistes i les associacions de veïns tenen millor informació dels punts de venda que el mateix cos, i ho atribueixen a la manca d’efectius.

De moment, el pedaç que funciona manté la seva presència a Ciutat Vella, dibuixant un alto al foc momentani descarat, allargant la treva d’uns veïns que més que relaxar-se semblen descansar pel que vindrà.

 
Comentaris (1)
Antoni Ferret Fa 2 mesos
Vaja amb el David, que sembla que ho desitgi, que hi torni a haver merder. Una crònica, bastant completa, però que no deixa de ser superficial. Ja que no dona la importància que té al desallotjament dels 40 pisos. Com si lo únic important fos la patrulla.