Mor el propietari del Cafè Zurich, un home "de la broma"

Andreu Valldeperas va deixar de dirigir el bar fa més de 20 anys i li va passar el control als seus fills

El propietari del Cafè Zurich de Barcelona, Andreu Valldeperas i Ros, va morir aquest dimarts als 93 anys i serà enterrat aquest dijous el dia al Tanatori de Les Corts. L'amo del negoci familiar, que també va exercir de directiu del Barça sota la presidència de Narcís de Carreras (1968-69), serà recordat com un home que "vivia de la broma, en feia constantment" i que "deixava llibertat a tothom, perquè així és com ell entenia la vida", explica José Merino, el cambrer més veterà del mític bar de la plaça de Catalunya. 

Merino fa més de 43 anys anys que hi treballa, i va arribar a compartir infinites hores de feina amb el que va ser el seu cap durant més de 20 anys. El seu posat era molt proper, explica el cambrer, i gaudia especialment els dies que el visitaven grans personalitats com Ernest Maragall o Jordi Pujol, o quan convertien el cafè en un espai de debat cultural. Així, Valldeperas no només era proper a les elits polítiques i econòmiques del país sinó que era un home amb molta sensibilitat per l'art. "Era molt amic d'Ovidi Montllor o de Montserrat Roig", recorda Merino

Des de fa dues dècades, Valldeperas va deixar d'actuar com a cap present a diari va passar la direcció del negoci als seus fills –ara la néta comença a implicar-se també en la gestió–, així que els treballadors del Zurich estan tranquils respecte a les expectatives de futur. "És un negoci familiar i tot indica que ho continuarà sent durant molt de temps", explica l'actual encarregat. 

D'espai cultural a icona turística

Respecte el canvi en la clientela, que ha minvat en la presència cultural catalana i s'ha convertit en l'epicentre dels turistes amb ganes de fer un descans abans d'encarar les Rambles, Merino assegura que a Valldeperas no li treia la son: "Era un home obert al canvi, i sabia que cada moment tenia el seu client". Ho diu mentre s'acomiada d'un home pakistanès dient-li gràcies en el seu idioma, "això és una universitat diària", assegura l'històric treballador. A la terrassa del Zurich un cafè sol val 2 euros amb 10 cèntims, mentre que si entres a prendre-te'l a la barra es queda en 1,10 euros. Segons els cambrers, cal aprofitar la tirada turística ja que ha canviat el model de negoci. 

D'altra banda, Merino recorda que des de que ell va entrar a treballar, amb 14 anys, Valldeperas va ser molt càlid i atent a l'hora d'interessar-se per la seva situació. "Si olorava que anaves just de diners, te'n deixava sense que ho demanessism, com si fos un tiet", recorda amb enyorança

 

 

 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?