Els robatoris amb violència es disparen un 44% a Ciutat Vella

Molts furts deriven en assalts violents per arrencar rellotges de luxe o telèfons mòbils de les mans a les víctimes

Els robatoris amb violència o intimidació s’han disparat aquest any a Ciutat Vella. De gener a octubre, han augmentat un 44% respecte del mateix període del 2017. S’ha arribat a una xifra que no se superava des del 2012: 2.858 casos en els primers deu mesos de l'any, segons dades de Mossos d’Esquadra. L'any passat s'havien produït en el mateix període 1.983 robatoris violents al districte.

La tendència a la baixa que seguien els robatoris amb violència els darrers anys ja es va interrompre el 2017 de manera lleu, però aquest any el repunt és abrupte. De fet, és un increment que s’ha donat també a la resta de Barcelona, si bé al conjunt de la ciutat l'augment és del 20,7% –la meitat que el 44% de Ciutat Vella– i es passa dels 8.471 als 10.223 robatoris violents.

 

 

 

Amb les dades d'aquest any, Ciutat Vella acumula el 28% del total de robatoris violents de Barcelona: gairebé un de cada tres són en un únic districte. Aquest percentatge és el més alt des que els Mossos recullen i publiquen les dades cada mes, una estadística que va començar el 2011.

Més detencions que mai: un 78% més 

Pel que fa a la reacció policial, les detencions van en la mateixa línia que la delinqüència i han crescut un 78% en relació al 2017. Si l’any passat entre gener i octubre s’havien fet 370 detencions vinculades a robatoris amb violència o intimidació a Ciutat Vella, el 2018 s’ha arribat a les 661. Una xifra també insòlita en els registres de la policia catalana durant els primers deu mesos de l’any.

"Des que ens vam desplegar a Barcelona el 2005, mai havíem tingut una plantilla tan ajustada i tot i així tenim les xifres més altes d'activitat policial", defensa l'intendent Antoni Sánchez, cap de la comissaria dels Mossos a Ciutat Vella. Si es mira la dada interanual, l'increment encara és un punt més alt: de l'octubre del 2016 al del 2017, es van fer 412 detencions per robatoris violents, i del 2017 al 2018 se n'han fet 740, un 79,6%.

 

 

Més furtadors però menys hàbils

La principal causa d'aquest increment sobtat dels robatoris amb violència o intimidació a Ciutat Vella, el districte de Barcelona amb una densitat més alta de turistes, és l'augment dels furts –del 20%– associat a un canvi de comportament dels delinqüents. Ras i curt, hi ha més lladres i són menys hàbils, han perdut finezza. "El turisme atreu furtadors, i com més n'hi ha menys especialitzats estan i és més fàcil que els furts derivin en robatoris violents", explica l'intendent Sánchez.

És cada dia més freqüent que per robar un mòbil clavin una empenta i tirin a terra la víctima, com li va passar a la dependenta d'un forn del carrer Escudellers la setmana passada quan anava a treballar.

Més info: "Em van colpejar per l'esquena, em van tirar a terra i em van robar el mòbil"

I una modalitat que preocupa especialment la policia és la dels rellotgers, delinqüents que persegueixen la presa fins que troben el moment d'arrencar-li del canell un rellotge de gamma alta. I hi apliquen la força, i per tant la violència, que cal. "El risc de presó que pot comportar per als lladres aquesta mena d'assalt els queda compensat a bastament pel guany que en poden treure", adverteix Sánchez.

El cap de la comissaria del districte admet que ja es va detectar el gran auge d'aquest tipus d'assalt l'any passat. A Ciutat Vella s'ha arribat a robar un rellotge de 600.000 euros i és recordat a la comissaria com un hit, però són bastant freqüents els assalts en què el botí és de 60.000 euros. Els Mossos tenen constància que els compradors d'aquesta mena de material robat són en països del golf Pèrsic i del nord de l'Àfrica. I només que en treguin un 10% d'aquest valor al mercat negre els lladres ja fan l'agost.

La influència des narcopisos

La tècnica dels rellotgers s'ha estès tant que també ha perdut professionalitat, amb els perills que implica, especialment d'ús d'una violència exagerada i sense capacitat de control per part del lladre. D'altre vegades, aquesta falta d'habilitat es torna contra l'assaltant, perquè roba imitacions barates.

Un dels factors que acaba provocant més robatoris violents del que era habitual són els narcopisos. Les dosis de droga que es venen en aquest habitatges ocupats per màfies de traficants són molt petites i els toxicòmans poden aconseguir una paperina d'heroïna per entre cinc i deu euros. Això els porta a pidolar per la zona però també a llançar-se al furt quan els fa falta, normalment sense habilitat per evitar el forcejament. Són casos que molt fàcilment deriven en robatori violent.

És una dels raons per les quals els Mossos donen molta importància al dispositiu Ubiq, que van posar en marxa l'1 de novembre i que coordinen amb el de la Guàrdia Urbana. "L'objectiu és impedir que els narcopisos que es tanquen en batudes com la del 29 d'octubre es tornin a obrir o es traslladin als barris del costat, com ara Sant Antoni", argumenta l'intendent Sánchez.

La clau per aconseguir-ho és fer la vida –i el negoci– impossible als traficants. De l'octubre del 2017 al mateix mes del 2018 s'han fet 23.345 identificacions al districte, un 2,46% més que l'any anterior. I s'han aixecat 3.871 actes al carrer (un 21,46% més) per possessió de petites dosis drogues o d'armes blanques, infraccions administratives que comporten multes i, sobretot, permeten requisar aquest material i desesperar la clientela dels narcopisos fins que desisteix de tornar-hi i el negoci es fa inviable. "L'últim narcopís alliberat no ha sigut perquè hi hàgim entrat [cal un permís judicial que costa moltes hores d'investigació obtenir], sinó perquè amb la pressió que vam fer al voltant amb les identificacions va deixar de ser rendible", apunta l'intendent.

Sensació d'impunitat i col·lapse judicial

Hi ha, però, un altre factor que influeix en l'increment dels furts i que, en el següent estadi, pot donar pas als robatoris violents. Els Mossos eviten pronunciar-s'hi perquè seria entrar en l'esfera del poder judicial. Però sí que ho han fet l'alcaldessa, Ada Colau i la jutge degana, Mercè Caso. Els furts classificats com a delictes lleus –quan l'objecte sostret no val més de 400 euros– haurien de passar per un judici ràpid en una setmana un cop s'ha denunciat el presumpte autor. A l'hora de la veritat, la llista d'espera a Barcelona és de vuit mesos. Un marge que dona sensació d'impunitat. Finalment, el TSJC ha reclamat  un jutjat addicional per a delictes lleus per a la ciutat i ha aconseguit fa uns dies que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) l'autoritzi. 

I encara s'hi afegeix la sentència del Tribunal Suprem de el 28 de juny de l'any passat. Arran de l'intent de furt d'un mòbil a un turista danès a la Rambla de Barcelona, aquesta resolució va posar fi a una drecera utilitzada per la fiscalia –i admesa als jutjats– per agreujar les penes dels reincidents. La resolució ordenava deixar d'aplicar l'agreujant de multireincidència als furtadors ja condemnats tres vegades anteriorment si aquests antecedents eren per delictes lleus. Això torna a posar a la cua dels vuit mesos els furtadors i genera efecte crida.

Els responsables del nou jutjat autoritzat pel Consell General del Poder Judicial, per tant, tindran des del primer dia tota la pressió del món per reduir el col·lapse i fer que la ciutat sigui menys atractiva per al furt.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?