Salvada l'alzina, els veïns de Gràcia es preparen per blindar les casetes centenàries

L'Ajuntament manté que no pot expropiar els terrenys però els veïns ja fan plans per buscar-los una utilitat veïnal

Els veïns de la Vila de Gràcia fa setmanes que van aparcar el triomfalisme d'haver salvat l’alzina bicentenària i preparen la seva segona lluita. Una reivindicació que en el fons és la mateixa que la primera: evitar que s'enderroquin les casetes centenàries del carrer Encarnació 13-17 per mantenir el patrimoni i record d'un barri del qual han desaparegut els patis generosos i les cases que feien badar. "Intentem salvar el poc que queda del barri que descrivia Mercè Rodoreda", resumeixen fonts del moviment Salvem l'Alzina.

Des de principis de novembre, el col·lectiu es reuneix un cop per setmana en assemblea per decidir cada petit detall de la gestió del projecte. S'organitzen en comissions, programen concerts, reben visites de col·legis i tenen companys que fan vida a la planta baixa i milloren l'espai. Tenen clar que el futur de les casetes és convertir-se en un equipament que aporti un retorn pel barri. "Una llar d'infants, un casal per la gent gran, un centre cívic...", són idees que presenten des de la comissió de comunicació, però que expliquen que caldrà treballar-les un cop l'Ajuntament expropiï el terreny, condició obligatòria per salvar les icòniques construccions del carrer Encarnació.

Fonts municipals, en canvi, ho veuen negre. Donen per impossible expropiar el terreny, que pertany a la companyia Encarnacion Invest SL, perquè s'hauria de comprar a preu de mercat i no es contempla com una opció viable. És el càstig per no tenir-lo com espai catalogat quan es va concedir la llicència d'obres –un problema que el Districte ara ha abordat congelant l'atorgament de llicències mentre s'estudia el patrimoni que cal catalogar–. Des del govern de districte, però, subratllen que s'han ofert diferents propostes a la propietat que podrien evitar l'enderroc de les casetes, però la propietat els ha donat carpetada. "Els amos del terreny volen tirar endavant la seva proposta de construir habitatges sí o sí i tenen tota l'empara legal", reconeixen fonts de l'equip de govern. Parlen dels 28 pisos i 42 places de pàrquing que tenien projectats abans que s'aturessin les obres arran de la mobilització popular. 

El govern continua negociant alternatives amb la propietat

De fet, el pla actual tampoc satisfà els propietaris, ja que el pàrquing que tenien previst soterrar quedarà afectat per la salvaguarda de l'alzina i les seves arrels. Tant és així que aquesta setmana un tècnic s'ha apropat als jardins del carrer Encarnació per foradar el terra i veure quins punts queden afectats per les arrels de l'arbre i, segons la comissió comunicativa de Salvem l'Alzina, es va trobar amb una afectació més gran de la que es pensaven: "ocupen gairebé tot el sòl dels jardins del darrere". Una pèrdua d'espai de construcció i rèdit econòmic que l'Ajuntament, d'altra banda, haurà de compensar econòmicament amb una xifra encara sense concretar. 

Calma abans de la tempesta

Al voltant de les cases centenàries tots els implicats es troben a un punt mort des de fa tres setmanes. Els veïns esperen una nova reunió amb el districte, que els va avisar que els citaria quan tinguessin novetats a negociar. Fonts del govern mantenen que estan dialogant amb la propietat però que prefereixen mantenir la confidencialitat de les converses. I els propietaris, tot i ser contactats per aquest diari, no han volgut aclarir en quina posició es troben respecte a les demandes veïnals.

Una de les cases centenàries va ser durant un temps la seu de l'Ateneu Republicà 

"Sembla la calma abans de la tempesta", advertia un veí a una de les assemblees, fent referència a la por per la represa de les obres un dia qualsevol. La massa, però, responia convençuda. Tenen uns canals de comunicació àgils i una xarxa d'entitats i col·lectius del barri, des de Ca la Trava als Lluïsos de Gràcia, que podrien ajudar en cas de necessitar-ho. A més, el perfil dels veïns "no només barreja totes les franges d'edat", apunten des de la comissió de comunicació, sinó que a més barreja "uns inexperts en el món de l'ocupació que van amb el lliri a la mà i d'altres que viuen molt més a l'expectativa".

El valor de les casetes

Un debat a part és què passa mentre l'administració no aclareix el futur del terreny, i quin ús immediat se li dona a les casetes. En principi, els veïns implicats, després d'haver alliberat els patis de la runa acumulada, volen millorar la imatge de les cases i pintaran la façana perquè des de fora s'apreciï la tasca de millora. També preveuen dur a terme noves accions comunicatives que recordin al veïnat que tot i haver salvat l'alzina, la lluita continua per lliurar les casetes de l'enderroc previst. Hi haurà nous cartells explicitant la situació i es plantegen accions de divulgació als principals punts del barri, com el mercat de l'Abaceria.

Tot això per salvar unes cases que per si mateixes "no tenen un valor arquitectònic o cultural particular", analitza l'historiador i autor del llibre Gràcia desapareguda, Josep Maria Cortel. Tanmateix apunta que "el significat que se li ha donat des del moviment veïnal actual podria donar-li aquest valor que antigament no ha tingut", ja que "la història comença en qualsevol moment". Des de Salvem l'Alzina, a més de recordar el valor paisatgístic d'un model de construccions en desaparició, han fet recerca i han trobat que al número Encarnació 17 l'any 1933 ja hi havia assemblees de barri en un espai que llavors era l'Ateneu Republicà. Una troballa que recull la pàgina 3 de l'edició del 14 d'octubre d'aquell any del diari L'Opinió que s'ha convertit en un petit motiu més per quedar-s'hi.

Retall del diari L'Opinió del 14 d'octubre de 1933

Retall del diari L'Opinió del 14 d'octubre de 1933 / Salvem l'Alzina

 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?