Una resolució judicial allunya el delicte d'odi del cas de la gossa Sota

Una interlocutòria de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona sobre el 29-S desestima aplicar aquest tipus penal per protegir cossos policials

Almenys dos dels sindicats de la Guàrdia Urbana de Barcelona volen presentar una denúncia a la Fiscalia de Delictes d'Odi pels insults i fins i tot amenaces que asseguren que estan rebent els agents –tant a les xarxes com en persona– arran de la mort a trets de la gossa Sota, contra la qual va disparar un policia del cos.

Més info: Els sindicats de la Guàrdia Urbana es rebel·len contra Colau pel cas de la gossa Sota

Aquesta aspiració, que imita altres casos del darrer any en què s'ha aplicat –o s'ha intentat– un delicte d'odi a comportaments de crítica i rebuig a membres de cossos policials, fa temps que topa amb l'opinió de molts juristes. Però ara ja hi ha una resolució judicial signada per tres magistrats de Barcelona que ho posa negre sobre blanc. No crea jurisprudència, però pot inspirar altres jutges quan es trobin que membres d'un cos policial demanen que es persegueixi per delicte d'odi un ciutadà que els ha increpat o insultat.

El referent, del 29-S

El cas que han analitzat tres jutges de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona és el dos guàrdies civils que van ser insultats i agredits al Pla de Palau el 29 de setembre, quan anaven cap a la manifestació de Jusapol que va acabar amb càrregues policials dels Mossos d'Esquadra contra els grups que plantaven cara al sindicat policial.

El cas encara no ha arribat a judici, però la defensa va presentar un recurs contra la decisió del jutge instructor, a petició de la fiscalia, d'aplicar-hi l'article 510.2 del Codi Penal, pensat per castigar "els que lesionin la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit d'algun dels grups a què es refereix l'apartat anterior, o d'una part d'aquests, o de qualsevol persona determinada per raó de la seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat".

El tribunal dona la raó a la defensa –en aquest aspecte– perquè entén que s'ha de "restringir" l'abast del concepte de delicte d'odi "al nucli originari: el combat contra la desigualtat per protegir col·lectius que poden ser qualificats històricament de vulnerables (...), cosa que no permet incloure-hi les institucions de l'Estat". La interlocutòria presenta com a argument una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que estima que "els cossos policials no poden considerar-se un grup o col·lectiu que necessiti una protecció especial sota el paraigua del discurs de l'odi". "Ans al contrari, es tracta d'institucions públiques que han de tenir un grau més alt de tolerància davant les paraules ofensives", recull l'Audiència de Barcelona de la sentència europea.

Aquest argument, per als tres jutges que signen la resolució, és suficient per desestimar l'aplicació del tipus penal del delicte d'odi a aquesta mena de casos, tot i que no impedeix jutjar els acusats per altres articles del Codi Penal, que en el cas dels guàrdies civils atacats el 29-S seran delictes lleus de danys i de lesions i un delicte de tinença il·lícita d'armes, ja que un dels imputats portava un puny americà.

En el cas de la gossa Sota, en què no hi ha agressions ni danys materials, els seria més difícil mantenir l'acusació contra les persones que hagin insultat i amenaçat agents –segons els sindicats– si els jutges als quals arribi la causa segueixen el plantejament de la secció sisena de l'Audiència.

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Destaquem